La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va publicar el passat 21 de juny l’esborrany del nou Pla Hidrològic, document que, una vegada es complisca el termini de sis mesos d’exposició a consulta pública i al·legacions, serà revisat i marcarà a partir de l’any que ve (2022) el nou cicle de planificació.
El pla de conca per al període 2022-2027, com abans ho han fet els plans corresponents als cicles 2009-2015 i 2015-2021, respon a les disposicions de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), la norma superior que, des del canvi de segle, determina la política d’aigües europea. A grans trets, esta directiva assumeix la planificació hidrològica com un procés general tendent a recuperar i conservar el bon estat ecològic de les masses d’aigua, única manera de garantir la viabilitat i la sostenibilitat de l’ús d’este recurs a llarg termini. L’Albufera, per descomptat, és una d’elles.
«Les dotacions d’aigua i les mesures de sanejament del nou pla de conca han de significar l’oportunitat real i definitiva per al rescat de l’aiguamoll»
D’acord amb este objectiu, el reemplaçament d’una visió tradicional centrada en la satisfacció de la demanda per este altre enfocament marcat per la necessitat d’aconseguir el bon estat de rius, llacs, aqüífers i aiguamolls, suposa per als gestors de l’aigua una revolució. Els escèptics, no obstant això, fins i tot reconeixent la naturalesa ecològica i social de la DMA, recriminen les insuficiències de la seua transposició a la pràctica. Mentre la norma incideix en què, per lògica, la satisfacció de les necessitats dels ecosistemes aquàtics preval sobre la distribució de cabals per als diferents usos, la realitat està lluny en este cas. Després de dues dècades, en diuen, continua rodant la sénia de la vella política com moguda per un ase tossut. Defugint que la naturalesa té un límit, la insostenible obstinació per portar aigua allà on siga demandada no acaba de superar-se.
«La causa pricipal de la reducció de les aportacions d’aigua ha estat la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental»
I d’aquella pols venen estos fangs. Hui, els qui advoquen per una «nova cultura de l’aigua» adverteixen que la política actual s’obstina a mantindre viva la paradoxa que suposa voler garantir la sostenibilitat del recurs sense a penes limitar cap assignació. Per este motiu, fet i fet, resulta també paradoxal la situació de l’Albufera. Sergi Campillo, regidor delegat de Devesa-Albufera, en fa al·lusió en l’entrevista que publiquem en este mateix número de L’Amfibi (p. 13): mentres des de finals del segle passat les lleis locals i internacionals protegeixen l’aiguamoll, este ha vist durant dècades reduir-se les aportacions d’aigua, el seu element i raó de ser. La causa principal, però no l’única, ha estat la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, on al darrer mig segle han proliferat pous i regadius molt per damunt d’allò possible i sostenible. Les més de cent mil hectàrees transformades des de llavors suposen un consum anual de 400 hm3, una xifra que duplica la capacitat de recàrrega del sistema. A això cal sumar transvasaments, com els del Tajo-Segura, el Xúquer-Vinalopó i el canal Xúquer-Túria, i nous proveïments a Alacant, Sagunt, Albacete… Sense oblidar d’altra banda la general reducció d’aportacions associada al canvi climàtic.
La Séquia Reial del Xúquer
Lògicament, és al baix Xúquer on més s’acusa la caiguda imparable dels recursos hídrics. I ací, a la cua del sistema, està l’Albufera, aiguamoll que depèn categòricament de l’aigua, del seu maneig, i que s’ha nodrit sobretot dels excedents i retorns de reg procedents de la Séquia Reial del Xúquer. Des de les darreries del segle XVIII, amb la prolongació del canal i la consegüent expansió de l’arrossar, este sistema de reg va significar tal entrada de cabals a l’Albufera que l’aiguamoll, històricament una albufera en sentit propi, connectada amb la mar i en conseqüència d’aigües salobres, es va transformar en el medi dulciaqüícola que hui coneixem.
Les dades disponibles reflecteixen una entrada mitjana anual, només al lluent i només de la Séquia Real, considerant únicament sobrants i retorns de reg, de més de 308 hm3 entre 1963 i 1980, cabal que permetia que les aigües de l’estany es renovaren fins a 15 vegades a l’any. Això sense comptar altres aportacions superficials i subterrànies de la conca vessant. Les derivacions del Xúquer cap a esta séquia històrica — per a cobrir un regadiu de 17.600 hectàrees— han anat caent durant les quatre darreres dècades. Mentre l’assut d’Antella desviava més de mil hectòmetres cúbics a principis del segle XX i al voltant de vuit-cents fins ja entrada la dècada dels vuitanta, esta assignació es redueix a 392 hm3 en el pla de conca de 1998 i a 214 en l’actual. A hores d’ara, amb l’excepció del cicle 2006/2007, en què, a causa de la sequera, el subministrament efectiu a penes va arribar als 100 hm3, els volums derivats a la Séquia Reial se situen al voltant dels 200 hm3 anuals.
La modernització del regadiu o l’optimització d’un recurs cada vegada més escàs
A propòsit d’esta reducció de les aportacions del Xúquer i també de l’explotació insostenible dels recursos hídrics, un altre dels entrevistats en este número, Francesc La Roca, representant de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer, es refereix a la incapacitat dels gestors per a establir mecanismes eficaços de control de la demanda, mesures que ajuden a resoldre d’una vegada per sempre el problema de base, que no és un altre que el de la sobreexplotació. De resultes d’esta incapacitat, La Roca critica l’obstinació de gestors i polítics a plantejar «solucions cosmètiques» que, al cap i a la fi, «perpetuen el desajustament entre l’aigua que s’extrau i l’aigua que es recarrega cada any». Entre estos «remeis», l’expert inclou la modernització dels regadius tradicionals del Xúquer, una milionària inversió, declarada prioritària en 1998 i d’interès general en 2001 per la planificació hidrològica, que està substituint a poc a poc el reg tradicional a manta per un sistema de fertirrigació per degoteig amb l’objectiu d’optimitzar l’ús d’un recurs cada vegada més escàs.
En tot cas, ja des dels darrers vint anys del segle passat, abans d’iniciar-se el procés de modernització, l’anàlisi de les aportacions anuals d’aigua al lluent de l’Albufera a través dels retorns i excedents de reg del Xúquer i el Túria mostra una important reducció —de més de 250 a menys de 50 hm3—. Esta disminució és especialment dramàtica durant el període en què no es cultiva l’arròs ja que, durant el cultiu, entre maig i octubre, l’Albufera rep aigua suficient. És per això que, davant esta pèrdua de recursos hivernals —els de major qualitat de quants es deriven a l’aiguamoll—, el pla de conca contempla aportacions directes compensatòries. Com advertia Sergi Campillo en una carta dirigida a la ministra Teresa Ribera el febrer passat, «els cabals excedents actuals i futurs que genere la modernització de la Séquia Real del Xúquer resulten imprescindibles per aconseguir el bon estat de l’Albufera». L’atenció per part d’esta comunitat de regants a les demandes ambientals de l’aiguamoll és clau. Però no és responsabilitat seua, sinó del Ministeri de Transició Ecològica mitjançant la Confederació Hidrogràfica, la provisió dels cabals que l’Albufera precisa.
Del que implica la modernització per a l’Albufera, parlen també en les pàgines que segueixen Juan Valero de Palma, secretari de la Séquia Reial del Xúquer, i Arancha Fidalgo, cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica del Xúquer. Juntament amb Campillo, els tres, assumint l’escassetat creixent d’aigua i la dificultat de retraure assignacions ja establides, defensen la modernització. En general, amb diferents matisos, consideren que, en un escenari de disminució gradual de recursos, esta millora dels regadius tradicionals incrementa la seua eficiència i comporta un estalvi en els recursos subministrats, recursos que passen a estar disponibles en el sistema. Coincideixen també en què és imprescindible realitzar un seguiment dels efectes de la reducció dels retorns de reg que comporta este procés sobre l’Albufera i el tram final del Xúquer.
També Carles Sanchis Ibor, investigador del Centre Valencià d’Estudis del Reg —president a més a més de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera—, explica en un article els efectes de la modernització a partir d’una sèrie d’estudis que han vingut a demostrar que, en el cas concret de la Séquia Reial, esta constitueix un «joc de suma zero». És a dir, que ni resta ni suma recursos, però aporta un avantatge molt significatiu: permet incorporar aigua quan més es necessita, a l’hivern.
L’apremi de la dotació hivernal
Al marge del procés concret de modernització i de les diferents implicacions a escala de conca, hi ha alguns aspectes que afecten directament l’Albufera, aiguamoll que suma a l’inconvenient de l’escassetat d’aigua un problema de contaminació des dels anys setanta del segle passat. Per a, d’una banda, fer front a la reducció dels recursos derivada de la sobreexplotació i el canvi climàtic i, d’una altra, recuperar la necessària qualitat ambiental a la qual obliga Europa per a 2027, el Pla Hidrològic en curs comminava les diferents administracions amb responsabilitats en l’aiguamoll a consensuar un «pla especial» que hauria d’incorporar-se a la planificació del tercer cicle.
Doncs bé, una vegada consensuat el Pla Especial de l’Albufera a principis de 2019, este s’erigeix de cara al nou cicle com la base d’acord que done espenta i cobertura a les mesures necessàries per aconseguir els objectius. Algunes de les línies d’actuació més rellevants del pla especial són una reserva d’aigua del riu Xúquer a Tous, la millora del sanejament i depuració a l’entorn del parc natural, l’increment de la capacitat hidràulica del Col·lector Oest, la millora de les pràctiques agrícoles i l’adopció de mesures de control i seguiment.
«L’esborrany del nou pla de conca manté el requeriment hídric de 210 hm3 per a l’Albufera i, per primera vegada, arreplega explícitament una aportació d’almenys 62 hm3 fora de l’època del cultiu de l’arròs»
Per començar, l’esborrany del Pla Hidrològic del Xúquer 2022-2027 manté el requeriment hídric per al llac de l’Albufera de 210 hm3 ja reconegut en el cicle de planificació actual. Però, com a novetat, arreplega per primera vegada de forma explícita una aportació d’almenys 62 hm3 a l’any des dels rius Xúquer i Túria en el període comprès entre el 15 d’octubre i 15 de maig, fora de l’època de cultiu de l’arròs. Esta decisió, no obstant això, no acaba de garantir l’assignació de 70 hm3 «d’aigua de màxima qualitat» consensuada en el Pla Especial de l’Albufera. La disparitat entre una quantitat i una altra, i també així el desacord entre la CHX i les administracions autonòmica i local sobre este tema, esdevé de la indefinició d’alguna de les disposicions contingudes en l’esborrany del nou pla de conca.
A propòsit, tant l’Ajuntament de València com la Generalitat Valenciana —mitjançant la consellera Mireia Mollà— critiquen certa laxitud per part de l’Oficina de Planificació a l’hora de plasmar en el nou pla de conca —l’esborrany sotmès a consulta— allò prèviament acordat. Per exemple, en comptes de garantir l’assignació íntegra dels estalvis de la modernització del regadiu de la Séquia Real per a satisfer les necessitats ambientals del lluent de l’Albufera, fins a 40 hm3 anuals una vegada finalitzat el procés, l’esborrany no és concloent en este punt. Així, en referència a una part, 10 hm3, de les preteses dotacions destinades a compensar la pèrdua de retorns de reg, el document deixa esta opció en l’aire, reservant este cabal «bé per a contribuir a les necessitats hídriques del llac o bé per a altres demandes del sistema». Davant d’això, i de certa falta general de garanties, segons addueixen des de l’Ajuntament i la Generalitat, ambdós organismes ja han plantejat les seues pertinents al·legacions.
La importància de les inversions en sanejament
D’altra banda, esta vegada sí per a satisfacció de totes les parts, la memòria provisional del nou pla de conca arreplega fidelment el programa de mesures consensuades en el Pla Especial de l’Albufera, mesures que suposen una inversió total de 150 milions d’euros a càrrec de l’Estat, la Generalitat i les administracions locals. Entre elles, destaquen algunes actuacions principals en sanejament i depuració, com la creació de xarxes de clavegueram separatives en alguns pobles, la construcció de l’anomenada solució de l’Horta Sud — Col·lector Sud i EDAR d’Alcàsser— i la implantació de nous sistemes de desconnexió de pluvials, de drenatge urbà i de distribució d’efluents regenerats. També s’inclouen millores en el Col·lector Oest, els sistemes d’intercepció de pluvials i l’EDAR de Torrent.
«El govern central ha représ les obres, paralitzades al juliol de 2012, dirigides a impedir l’entrada d’aigües residuals i descàrregues de pluja contaminants a l’oest del parc natural»
Al marge d’estes futures inversions encara no resoltes ni garantides, el passat 1 de setembre, el govern central va reprendre les obres, paralitzades des de juliol de 2012, dirigides a impedir l’entrada a l’Albufera d’abocaments d’aigües residuals i descàrregues de pluvials contaminants provinents dels sistemes unitaris d’11 municipis situats a l’oest del parc natural, entre València i Silla. Segons els càlculs de la CHX, este projecte, que contempla l’execució d’una xarxa de col·lectors d’intercepció d’abocaments i la disposició de sis depòsits de retenció —tancs de tempesta a Sedaví, Alfafar, Catarroja, Albal, Beniparell i Silla—, permetrà que a la fi de 2022 —el termini d’execució és de 15 mesos— el sistema siga capaç d’interceptar la meitat de la contaminació que actualment rep l’Albufera durant els episodis de pluja.
Els fons europeus de reconstrucció: una gran oportunitat
Encara hi ha més. Al programa d’inversions contingut en el pla de conca s’uneixen, a l’abric dels fons de reconstrucció europeus, altres noves que, si bé de moment són només projectes, compten amb el consens de les administracions autonòmica i local i de diferents organitzacions implicades al parc natural: sindicats agraris, comunitats de regants, col·lectius ecologistes… Estes actuacions de conservació de l’Albufera, acordades després d’un procés participatiu, pressupostades en 60 milions d’euros i presentades el passat 14 de setembre per la Conselleria de Transició Ecològica als fons Next Generation, consisteixen principalment en l’adquisició de tancats arrossers per a la seua restauració com a hàbitats naturals, la recuperació d’ullals, el reforç i adequació de motes, i la regeneració de les orles i mates de vegetació amfíbia.
«Després d’un procés participatiu, la Conselleria de Transició Ecològica ha presentat als fons Next Generation un programa d’inversions de conservació de l’Albufera pressupostat en 60 milions d’euros»
Entre estes «actuacions prioritàries», s’inclou també la restauració de séquies i barrancs, atès que el bon estat de llits i canals és indispensable per a la gestió i la conducció de les necessàries aportacions del Xúquer i el Túria, les quals han de millorar significativament la qualitat de l’aigua de l’Albufera. En paraules de la consellera Mireia Moià, «els projectes es complementen i repercuteixen els uns en els altres d’acord amb la interconnexió de tots els ecosistemes aquàtics del parc natural i la seua comunicació amb la mar». Per la seua banda, el vicealcalde de València, Sergi Campillo, va agraïr a la Conselleria l’elaboració d’este catàleg de projectes susceptibles de ser finançats amb els fons Next Generation: «Des de l’Ajuntament i el Servici Devesa-Albufera s’ha fet un esforç molt important per presentar projectes preliminars perquè la Conselleria elaborara el portfoli que es presenta al Govern estatal per a millorar la gestió del parc natural amb fons europeus.»
