Entrevistes

Eulàlia Sanjaume: «El creixement del port altera la dinàmica marina i accentua l’erosió de les platges»

Va arribar a València de xiqueta, des de Barcelona, en 1960. Dels dies de platja a la Devesa, recorda la vora tendida, interminable, el contrari que ara: «Fins que t’arribava l’aigua al genoll, havies de fer… jo què sé els metres!». En 1972, acabant la carrera i amb els buldòzers arrasant les dunes abans de detindre’s el procés urbanitzador, continuava venint. Prenia mostres d’arena per a un estudi sobre la sedimentologia del litoral de l’Albufera, anticipament de la seua tesi doctoral, en la qual ampliaria la investigació a tota la costa valenciana. Orgullosa deixebla del professor Rosselló, sempre lligada a la Universitat, Eulàlia Sanjaume va acabar sent la primera dona amb càtedra de la Facultat de Geografia. Les dinàmiques litorals són el seu fort.

Llegiu més

José Tena: «L’àrea marina pateix una malaltia greu que precisa una cura integral, un pla a llarg termini»

José Tena, doctor en Biologia Marina i director de l’Institut en Investigació i Medi Ambient de la Universitat Catòlica de València (IMEDMAR-UCV), lamenta la desaparició de la praderia de posidònia que va vore al litoral de l’Albufera en les seues primeres immersions a principis dels anys vuitanta i que esta zona submergida haja sigut «la gran oblidada». Advoca per l’educació, l’estudi i la conservació per a protegir el litoral, part fonamental d’un aiguamoll que ha d’entendre’s en tot el seu conjunt.

Llegiu més

Lluís Miret Pastor: «La dicotomia entre progrés i conservació del medi ambient és absolutament anacrònica»

Fa tres o quatre anys que no escriu, que no treballa en cap novel·la: «Abans que per falta de temps, és qüestió d’on tens la ment, de cap a on orientes les energies en cada moment». La ment, el temps i les energies li van i li venen de la literatura a la llengua, de la investigació a la docència, de l’economia i el turisme a la gestió cultural, de Gandia a València… Lluís Miret Pastor és escriptor de novel·la juvenil, economista especialitzat en la pesca i la mar i professor de la Universitat Politècnica de València, on és també responsable de l’Àrea de Llengües. I ha sigut fins fa ben poc director dels estudis de Turisme a Gandia i del CEIC Alfons el Vell, el centre d’estudis i investigacions comarcal de la Safor. Ens interessa, per a l’ocasió, la seua vessant d’investigador especialitzat en la pesca al Mediterrani i de teòric atent a l’economia blava, la línia estratègica de la Unió Europea —i de més enllà— que, pel seu gran potencial d’innovació i creixement, confia a la mar i els seus recursos el paper principal de nou motor del progrés i el desenvolupament sostenible.

Llegiu més

Pablo Vera: «La conservació de l’Albufera passa per una visió integrada de la mar, el litoral i l’àrea terrestre»

L’àrea marina de l’Albufera és clau per a la conservació de diverses espècies d’aus. La baldriga balear, per exemple, es troba en perill d’extinció a escala global. I hi ha altres 19 espècies arreplegades en la Directiva Aus europea: altres baldrigues, xatracs, gavines… A més, els plans de recuperació d’espècies amenaçades en la Comunitat Valenciana, com la gavina corsa, la baldriga cendrosa, l’escateret, la corba marina emplomallada i la gavina capblanca, consideren molt important esta zona. Per a Pablo Vera, tècnic del Servici de Conservació d’Ambients Aquàtics de SAV en Devesa-Albufera, amb una experiència d’anys de treball per la conservació de les aus en SEO/BirdLife, esta àrea i estes espècies són crucials en el mapa de la conservació internacional.

Llegiu més

Aida Vizcaíno Estevan: «La continuïtat de la pesca depén d’una acció política concertada»

La major part de la trajectòria com a antropòloga i politòloga d’Aida Vizcaíno ha estat centrada a l’Albufera. Pel que fa a la seua tasca investigadora, a penes ha desviat la mirada de l’aiguamoll, sempre fixada en el registre de la memòria oral i en els processos d’incorporació ciutadana a les polítiques públiques. Després de fer la tesina sobre la percepció que la gent de l’Albufera va tindre de la declaració del parc natural, molt prompte defendrà la seua tesi doctoral, una nova anàlisi de caire sociopolític sobre els 35 anys passats des de llavors.

Llegiu més

Sergi Campillo: «Al·leguem perquè el nou Pla Hidrològic garantisca les assignacions d’aigua necessàries per al Parc Natural»

Sergi Campillo, vicealcalde de València, trasllueix la condició de biòleg i guarda el bon record de la seua tesi doctoral sobre una espècie de rotífer planctònic que també el va portar llavors a l’aiguamoll. I li estimula la responsabilitat de ser regidor delegat de Devesa-Albufera, l’objectiu «dialogat però irrenunciable» de «vore resolts els problemes i satisfetes les demandes d’aigua per a l’Albufera en el nou pla de conca del Xúquer».

Llegiu més

Juan Valero de Palma: «La modernització de regadius de la Séquia Reial del Xúquer és l’única manera de salvar la nostra agricultura»

Juan Valero de Palma, secretari general de la Séquia Reial del Xúquer, defensa la modernització del sistema de reg en les prop de 16.000 hectàrees de cultius de cítrics, caquis, fruiters i hortalisses que gestiona esta històrica comunitat de regants en una vintena de pobles de la Ribera i l’Horta Sud. Un procés que, assegura, no afectarà negativament l’Albufera, on es mantindrà el sistema de séquies per a continuar proveint 4.500 hectàrees d’arrossar i satisfer les necessitats ambientals de l’aiguamoll.

Llegiu més

Francesc La Roca: «Ara per ara, la promesa de modernitzar el regadiu per dotar d’aigua a l’Albufera és falsa»

Francesc La Roca és soci fundador de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) i, fins que es va jubilar, ha sigut professor d’Economia Aplicada de la Universitat de València. Sempre atent a la relació entre l’ecologia i l’economia —termes necessàriament anàlegs—, entesa esta com a ciència social, i superant el vell estructuralisme hidràulic interessat bàsicament en la gestió de volums i el trasllat de recursos d’un lloc a un altre, La Roca representa una altra visió, una «nova cultura de l’aigua».

Llegiu més

Arancha Fidalgo: «Si les administracions continuem treballant juntes, l’Albufera aconseguirà els objectius ambientals per a 2027»

Des de principis de 2020, Arancha Fidalgo és cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, departament en el qual ha estat vint anys ocupant diferents llocs de responsabilitat; més o menys el mateix temps que porta en vigor la Directiva Marc de l’Aigua. Pel que fa a la demarcació del Xúquer, ella porta les regnes d’una planificació que entra ara en el seu tercer i últim cicle (2022-2027), l’objectiu inajornable del qual és recuperar el bon estat de les masses d’aigua i els ecosistemes associats. Entre ells, l’Albufera.

Llegiu més

Joanma Mesado: «Les mesures han de garantir més quantitat i qualitat d’aigua per a resoldre els problemes agronòmics i ambientals»

És secretari tècnic de La Unió des de 2007 i veí fa vint anys de l’Albufera, d’un xicotet poble dels Marenys dedicat al cultiu d’hortalisses, «els darrers anys, sobretot, a les verdures orientals, degut a la pèrdua de rendibilitat de productes tradicionals com la tomaca, la creïlla, el pebre o el meló d’Alger». Joanma Mesado coneix de sobres el sector agrari, també la part arrossera, i la seua influència dins del parc natural.

Llegiu més

Paloma Mateache: «Les ajudes han anat modificant-se sense la suficient tutela ambiental»

Han passat molts anys des que, poc després d’acabar la carrera de Biologia a Madrid, va recalar en l’Albufera per a vigilar la invasió del carranc roig americà. Tants anys fa que està ja a punt de jubilar-se. Paloma Mateache, funcionària valedora del rigor tècnic davant la vella relaxació política, és des de juny de 2016 directora-conservadora del Parc Natural.

Llegiu més

Maite Cháfer: «Sense rendibilitat no hi haurà un futur per a l’arrossar de l’Albufera»

Enginyera agrònoma, catedràtica de la Universitat Politècnica de València, Maite Cháfer és directora general de Política Agrària Comú de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Des del seu nomenament en 2015, la seua experiència com a acadèmica i investigadora i el seu perfil eminentment tècnic s’imposen sobre adhesions polítiques i altres consideracions.

Llegiu més
Cargando