[Entrevista associada al reportatge de portada del número 3 de L’Amfibi: El repte i l’obligació inajornables de recuperar el bon estat ecològic de L’Albufera]
—L’Albufera sempre és un bon pretext per a l’Ajuntament de València.
—Pel que fa a manteniment i conservació, som de llarg l’Administració que més inverteix a l’Albufera. De fet, hem licitat el nou contracte de conservació per 1,3 milions d’euros anuals. A propòsit, seria molt desitjable que també la Generalitat Valenciana, gestora del parc natural, i els Ajuntaments dels principals pobles riberencs tingueren contractes de conservació per a la part del territori que els pertoca.
—Què hem d’entendre els valencians que significa l’Albufera?
—A València, sabem cada dia més de la necessitat de conservar els nostres espais naturals. Les persones anem guanyant consciència de l’efecte tan poderós que tenim sobre la natura, que fins i tot som capaces de canviar el clima. I anem ensenyant-nos també que els espais naturals tenen uns efectes beneficiosos sobre les comunitats humanes del voltant, allò que diem servicis ecosistèmics. L’amortiment de plogudes torrencials i avingudes, per exemple. Quin preu té això? Quant ens costaria recuperar-nos després de cada inundació? Quant val l’arròs que produeix l’Albufera? Es pot quantificar la seua aportació a la cuina i la cultura valencianes? Quin valor té el paisatge? I l’oxigen que produeix el bosc de la Devesa? Més enllà d’una qüestió romàntica i moral, que també, cada vegada som més conscients que l’Albufera té un valor incalculable i ben tangible.
—Quins són els grans reptes?
—En tenim dos principals. Un és resoldre definitivament el problema de l’entrada d’aigües residuals. I tant l’Estat com la Generalitat, dins d’un pla de sanejament tendent a recuperar la qualitat ambiental de l’Albufera, ja han anunciat inversions. L’altre desafiament és determinar en el nou Pla Hidrològic del Xúquer la dotació hídrica necessària perquè esta zona humida continue sent precisament això: una zona humida.
«La pèrdua dels retorns del reg tradicional ha de compensar-se, i per tant els estalvis de la modernització han d’anar enterament a l’Albufera»
—Açò últim és paradoxal.
—La gran paradoxa és que, després de declarar-se la protecció de l’Albufera com a zona humida, l’aiguamoll ha anat patint una disminució radical de les aportacions del Xúquer per causa del desenvolupament ingent de regadius, principalment a la Manxa Oriental, i l’augment d’altres demandes d’aigua. Paradoxal és que, dels més de tres cents hectòmetres cúbics anuals que rebia l’Albufera abans de la protecció com a Parc Natural, actualment les aportacions del riu fins i tot han desaparegut per complet alguns anys. Este és el gran problema que cal solucionar: l’entrada al sistema d’aigües de qualitat en quantitat suficient, principalment del Xúquer.
—Perquè siga així, la modernització del regadiu és un avantatge o un inconvenient?
—En un escenari de canvi climàtic i restriccions d’aigua creixents, especialment a la capçalera del Xúquer, hem d’assumir esta realitat, ser responsables i acceptar que, allà on es puga modernitzar el reg per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua, s’haurà de fer. Però, la pèrdua dels retorns del reg tradicional ha de compensar-se, i per tant els estalvis han d’anar enterament a l’Albufera. Esta és la condició: donem suport a la modernització de la Séquia Reial sempre que els cabals estalviats es destinen a l’Albufera.
—Resoldrà el nou Pla Hidrològic esta situació?
—La sensació és agredolça. D’una banda és molt positiu que el Pla incorpore les actuacions i les inversions per a la millora del sanejament i la depuració acordada en el Pla Especial de l’Albufera, les quals són claus per a la recuperació de la bona qualitat ambiental. Però, d’altra banda, pel que fa a les dotacions d’aigua, n’hi ha algunes indefinicions. Tot i que, per primera vegada, un pla de conca reconeix expressament que l’Albufera té uns requeriments hídrics durant l’època en què no es cultiva l’arròs, d’octubre a maig, l’esborrany no és taxatiu a l’hora de garantir l’assignació ambiental anual de 70 hectòmetres cúbics consensuada en el Pla Especial.
—Amb la publicació de l’esborrany, es va obrir un període de consulta pública fins a desembre. Ha fet al·legacions l’Ajuntament de València?
—València té una singular responsabilitat pel que fa a un nou Pla Hidrològic que ha de permetre la recuperació de la qualitat ambiental de l’aiguamoll mitjançant una dotació d’aigua acordada. I això s’ha de fer per a 2027. Esta negociació, per tant, és crucial. I tenim molt clar que, si no es veuen satisfetes les necessitats concretes, estipulades en una reserva addicional d’aigua de 70 hectòmetres cúbics a l’any, arribarem on calga per reclamar-les. El primer pas és fer-ne al·legacions perquè es garantisquen taxativament estes assignacions.
«Si no es veuen satisfetes les necessitats concretes, estipulades en una reserva addicional d’aigua de 70 hectòmetres cúbics a l’any, arribarem on calga per reclamar-les»
—A banda del manteniment i la conservació que l’Ajuntament de València fa anualment de la Devesa i l’estany, quins projectes té pel que fa a la recuperació de la qualitat ambiental de l’Albufera?
—Un projecte molt important, valorat en vora dos milions d’euros, és el del dragatge de la carrera de la Reina i la Sequiota, les dues grans séquies que connecten l’Albufera amb la mar per les goles del Perellonet i el Perelló. El dragatge facilitarà la circulació i la renovació de l’aigua i, per tant, la millora de l’estat ambiental.
—Es recuperarà finalment l’Albufera?
—Sóc moderadament optimista, i entenc que, perquè així siga, estem ara en un moment decisiu. Perquè el Ministeri i la Generalitat han assumit ja les necessàries inversions que garantisquen la desconnexió dels sistemes residuals, i perquè els Ajuntaments riberencs tindrem recursos, gràcies als fons de reconstrucció europeus, per a col·laborar en la solució del sanejament i la separativa d’aigües brutes. I perquè estic segur que el nou Pla Hidrològic 2022-2027 pot donar solució a les necessitats hídriques que té l’Albufera per a recuperar el bon estat ecològic sense que això no afecte a cap altra concessió d’aigua.
