[Article associat al reportatge de portada del número 3 de L’Amfibi: El repte i l’obligació inajornables de recuperar el bon estat ecològic de L’Albufera]
Al mapa, les dades referides a les entrades i eixides d’aigua anuals del llac de l’Albufera —solament el llac— i del Parc Natural —sistema complet llac-arrossar— són, com diem, aproximats, sense valor científic, obtinguts principalment de la informació proporcionada directament per Miguel Mondría. En la seua tesi doctoral (Infraestructures i eutrofització a l’Albufera de València. El model Cabhal, Universitat Politècnica de València, 2010), Mondría construeix un model de funcionament del sistema hídric del Parc Natural (model Cabhal, acrònim de «Qualitat d’aigües i balanç hídric en l’Albufera»).
Les dades es corresponen amb la mitjana del període comprès entre els anys hidrològics 2000-2001 i 2007-2008, període en què, segons el mateix Mondría, la situació pot equiparar-se més o menys a l’actual. També s’han tingut en compte anotacions de la pròpia Confederació Hidrogràfica del Xúquer i d’experts com el biòleg Juan Soria, de qui publiquem un article escrit juntament amb Rafael Muñoz a la pàgina 14 (vegeu el PDF). L’afinitat entre les referències dels uns i els altres podria considerar-se una prova de certa proximitat a la realitat.
LA QÜESTIÓ EN 10 CLAUS
1. L’Albufera és un aiguamoll amb dos problemes principals: la reducció d’aportacions d’aigua de bona qualitat i l’estat d’eutrofització derivat de l’entrada de contaminants des de principis dels anys setanta i de la mateixa falta d’estos recursos.
2. La recuperació i el manteniment de l’aiguamoll, antigament un sistema d’aigües salobres, depèn de les aportacions del Xúquer. Així és des del procés de dulcifi cació associat a l’expansió del regadiu i l’arrossar iniciat a la fi del segle XVIII.
3. Estes aportacions, arribades principalment a través de la Séquia Reial del Xúquer, s’han reduït radicalment des de fi nals dels anys vuitanta del segle passat, sobretot degut a la transformació a la Manxa Oriental de vastes zones de secà en regadius.
4. En 2001, la Séquia Reial del Xúquer s’acull al pla de modernització proposat per l’Estat per a optimitzar els sistemes de reg tradicionals. Este mateix any, l’entrada en vigor de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) marca un punt d’infl exió en la política hidrològica: a partir de llavors, els usos ambientals de l’aigua són —han de ser— prioritaris.
5. La transposició de la DMA a l’ordenament jurídic espanyol determina l’actual planifi cació hidrològica i dóna de termini fi ns a 2027 per a recuperar la qualitat ambiental de les masses d’aigua; entre elles, l’Albufera. Així, des de 2006, els objectius dels plans de conca són satisfer els requeriments hídrics del sistema i limitar l’entrada de contaminació.
6. Després de dos cicles de planifi cació sense a penes mesures ni inversions en este sentit, el tercer pla de conca 2022-2027 s’enfronta al repte de garantir una aportació d’aigua mínima a l’Albufera —consensuada per les diferents administracions implicades— i d’escometre les infraestructures de sanejament necessàries per a establir els nivells de clorofi l·la en l’aigua per davall dels límits marcats per la DMA.
7. Pel que fa a les aportacions d’aigua a l’Albufera, l’esborrany del pla de conca que entrarà en vigor a principis de 2022 no acaba de respondre «de manera clara i inequívoca» a allò consensuat prèviament per les tres administracions implicades i que va quedar establit en el Pla Especial de l’Albufera.
8. La Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València han formulat les seues al·legacions. L’objectiu és que el nou Pla Hidrològic responga efectivament a una necessitat fonamental: la dotació de 70 hm3 per a l’Albufera durant el període comprès entre la fi d’un cicle de cultiu i l’inici del següent, del 15 d’octubre al 15 de maig.
9. Les inversions en sanejament i intercepció d’aigües brutes són claus per a reduir la contaminació. Amb este propòsit, ja estan en marxa les obres —paralitzades entre 2012 i setembre de 2021— que desvconnectaran en gran part l’aiguamoll dels sistemes residuals i de descàrrega d’aigües pluvials contaminants en l’àmbit del Col·lector Oest.
10. L’esborrany del nou pla de conca contempla també una inversió milionària en infraestructures per part de les diferents administracions. Entre elles, la implantació de xarxes de clavegueram separatives, la construcció del Col·lector Sud i l’EDAR d’Alcàsser, i la posada en marxa de nous sistemes de sanejament i depuració.
