[Entrevista associada al reportatge de portada del número 4 de L’Amfibi: El futur de l’Albufera passa per la mar]
— Quin s l’interès de la zona litoral de l’Albufera?
— A la zona submergida no li hem donat el valor que té. Les comunitats marines bentòniques, com les praderies de posidònia, són part del gran ecosistema litoral. Van existir fa 40 anys, però a penes en queda rastre. La pervivència del cordó dunar i el bosc litoral passa per la presència i la recuperació d’estes comunitats que els protegisquen de l’onatge i els grans temporals. Va ser una pena que, al seu moment, en la declaració del parc natural, no poguera contemplar-se la protecció de l’àrea marina.
— Què resta d’aquell ecosistema?
Aquelles praderies han sigut substituïdes per la seua pitjor versió, una tanatocenosi a penes constituïda pels rizomes de les antigues extensions de Posidonia oceanica; una acumulació de restes que, no obstant això, poden arribar a cobrir-se per comunitats precoral·lígenes o coral·lígenes el valor ecològic de les quals, a causa de la biodiversitat que alberguen, és molt alt.
— Què més se sap d’estos fons?
— Són molt interessants les comunitats d’arenes fines, riques en invertebrats i aliment per als peixos. Estos fons, durant el dia, semblen deserts, però a la nit es mostren pletòrics de vida, replets d’invertebrats que aprofiten la foscor per a eixir i que són aliment i reclam per a moltíssimes espècies de peixos. A més, hi ha formacions de Sabellaria alveolata, el cuc de panal, que fan que, en un fons d’arena, la biodiversitat es dispare. També tenim taques relictes de posidònia que, encara que molt disperses i laxes, són importants reservoris de vida. Els fons marins de la zona LIC de l’Albufera són els grans oblidats i compten amb moltíssimes comunitats encara per descobrir i divulgar.
«La pervivència del cordó dunar i el bosc litoral passa per la recuperació de les comunitats submergides que els protegisquen de l’onatge i els grans temporals»
— Hi ha eixe interès pel descobriment?
— Els qui treballem en biologia marina ens enfrontem a la dificultat de defendre el valor d’allò que no es veu. Esta tasca és més fàcil al bosc de la Devesa que no al fons de la mar. Quan parlem dels ecosistemes marins, la major part de la ciutadania no els ha vist, no els coneix i, per tant, ningú no fa excessiva força. La gent hauria de conèixer el que alberguen estos fons, prendre consciència del valor de les formacions coral·lígenes, per exemple. Convide als qui venen a estes platges a portar-se unes aletes i unes ulleres i fer una volta. Es pot gaudir molt també en esta zona.
— Fins i tot es pot gaudir del que apareix a la mateixa platja.
— Les clàssiques boles de restes de rizoma de posidònia, closques de sépia, ous de ratlla i tauró, meduses, algues, crustacis… Els cúmuls de posidònia i una altra biomassa són una meravella. La diversitat d’algues que apareixen és indici de la gran riquesa submarina. És un absurd enviar excavadores a retirar-les, perquè estes restes tenen un efecte de captació de grans d’arena que ajuden a conservar les platges. La retirada de fem, de plàstics, hauria de ser selectiva. Els usuaris hem d’aprendre a no exigir estes neteges de platja indiscriminades, igual que no demanem que s’agrane el bosc de pinotxa.
— Com conscienciar d’allò que no s’aprecia a simple vista?
— Els científics hem de posar-nos les piles i entendre la importància de comunicar i divulgar el que sabem. A més, és clau acostar el coneixement de la mar mitjançant la formació reglada. Arriben alumnes a estudiar Ciències de la Mar als qui ningú no els havia parlat dels ecosistemes de Posidonia oceanica, perfectament comparables als boscos tropicals, amb una capacitat de producció d’oxigen brutal. La mateixa platja és una aula de naturalesa on ensenyar multitud d’aspectes presents en els currículums de Secundària i Batxillerat.
— Quins factors s’associen a la degradació de l’àrea marina?
— A la zona de l’Albufera, el canvi hidrodinàmic que suposen les infraestructures construïdes a la costa, com el port de València, i la contaminació en són les causes principals. Ací no existeix la pressió de la pesca.
— Com podria recuperar-se?
— El primer és avaluar l’estat actual dels ecosistemes bentònics de la zona LIC, que no es coneix, fer-ne un bon cartografiat i, després, aplicar mesures de conservació adequades. S’hi es detecten taques de posidònia encara vives, caldria cartografiar-les, protegir-les i estudiar-ne l’evolució. Es realitzen estudis i campanyes puntuals, com el seguiment de les comunitats bentòniques de la zona LIC que encetem ara al juliol, però això són tiretes. Ací el que hi ha és una malaltia greu que precisa una cura integral, un pla de gestió a llarg termini.
— I plantejar ampliar la zona protegida?
— El meu plantejament és que la zona LIC es poguera integrar al parc natural. Que el parc incloguera tot el que té a vore amb l’estabilitat del sistema, des de la mar, a partir dels 30 metres de profunditat, fins als límits terrestres actuals. Parlem d’un tot, d’un conjunt d’interrelacions.
«Estem en una frontera entre un sistema d’aigua dolça i un altre d’aigua marina on es produeix una explosió de formes de vida i en el qual hi ha molt per investigar»
— Com es percep als fons marins esta interrelació?
— Hi ha moltes espècies, com les llisses, que no són comunes en altres zones on no arriben aigües dolces. Entre els invertebrats, veiem moltes espècies molt tolerants a canvis de salinitat que donen riquesa a l’àrea. Estem en una frontera entre un sistema d’aigua dolça i un altre d’aigua marina on es produeix una explosió de formes de vida i en el qual hi ha molt per investigar.
— I els efectes del canvi climàtic?
— Hi ha un desequilibri dels ecosistemes marins a causa de l’increment de la temperatura superficial de la mar. I es produeixen temporals més agressius que accentuen el problema de l’erosió al litoral. A més, la capacitat amortidora de l’onatge que tenien les praderies de posidònia i altres formacions bentòniques ha desaparegut amb elles.
— L’opció de recórrer a esculls artificials per a frenar l’onatge beneficiaria a les comunitats associades als fons marins?
— S’està avançant molt sobre tipologies de formigó ecològic que poden incrementar de manera ràpida la biodiversitat i són grans captadors de carboni. Gràcies a estos nous materials i amb estudis seriosos sobre la seua resposta front els corrents, es podria aconseguir una major protecció dels fons d’arena i de les platges. Caldria un pla d’acció.
