[Entrevista associada al reportatge de portada del número 4 de L’Amfibi: El futur de l’Albufera passa per la mar]
— Com ha canviat el litoral?
— Si mires la foto del vol americà de 1956, veus que llavors hi havia quatre casetes on ara està tot urbanitzat i construït. A partir dels anys seixanta, la costa comença a considerar-se un recurs econòmic del qual cal traure profit. Arriba el boom dels promotors immobiliaris, els ajuntaments es pugen al carro, es destrueixen les dunes per a construir passejos, urbanitzacions… En el cas de l’Albufera, és sobretot el creixement del port de València el que altera la dinàmica marina i accentua l’erosió de les platges.
— En 2007, en un dictamen a propòsit de l’ampliació que anava a escometre el port, ja adverties d’això.
— En prolongar-se el dic del port en perpendicular a la costa, i pel fet que la deriva marina en esta zona es produeix longitudinalment de nord a sud, ocorre que augmenten els sediments atrapats i que l’àrea exposada a este efecte que diem «ombra d’onatge» s’engrandeix. En conseqüència, l’erosió avança cap a les platges de Sueca. L’anàlisi de l’evolució de l’estat morfològic de la platja de la restinga realitzat per l’equip del professor Josep Pardo, amb dades entre 1984 i 2020, ho confirma. L’única zona que no té el problema és la més pròxima al cap de Cullera, perquè este funciona com a retenidor de sediments.
— Té solució esta afecció del port?
— Quan vaig començar a treballar en la tesi, entre els anys setanta i vuitanta, als Estats Units ja recorrien al dragatge permanent, a càrrec dels ports, com a solució a la retenció de sediments que estos provocaven i per a traslladar el que s’acumulava en una part a la zona que patia l’erosió. Això, encara que siguen dragatges periòdics, és una cosa que en la Universitat hem reclamat constantment des de fa molt de temps sense que de moment se’ns haja fet cas.
— Fins a quin punt són patents els efectes del canvi climàtic?
— Per descomptat, més enllà d’estes alteracions locals, hi ha altres factors generals d’erosió costanera. Arran del canvi climàtic, la temperatura de la mar està creixent, i això comporta, degut a este efecte de l’expansió tèrmica, que el nivell de la mar també puge i la línia de costa retrocedisca. I hi ha una altra causa global que té a vore amb això mateix: l’augment de la quantitat i la intensitat dels temporals. Fins fa poc, els grans temporals no superaven els quatre metres d’ona ni eren tan habituals. Amb el Glòria, l’altura de l’ona va arribar als vuit metres, i les conseqüències són molt més notables.
«Em fa molta por que la Direcció de Costes construïsca l’escullera de més de cent metres que té projectada en la desembocadura de la gola del Pujol. Les conseqüències sobre les platges del sud del parc natural serien desastroses»
— Quines solucions hi ha front a l’erosió?
— Qualsevol cosa abans que un espigó. Els espigons traslladen el problema a qui ve darrere, a la platja del costat. I traslladen també la «solució», entre cometes, que és posar més espigons. A propòsit d’això, em fa molta por que la Direcció de Costes construïsca l’escullera de més de cent metres que té projectada en la desembocadura de la gola del Pujol. Les conseqüències sobre les platges del sud del parc natural serien desastroses.
— És millor opció la regeneració de platges? Molts critiquen que l’arena aportada desaparega amb el primer temporal.
— De regeneracions s’han fet moltes i de moltes maneres. Si l’aportació del sediment es fa amb arena més fina de la que correspon, esta no resisteix l’embat cada vegada major de les ones. I, per tant, és tirar els diners a la mar. Així que sempre he dit que, perquè funcione, el diàmetre del gra d’arena no ha de ser inferior a dos mil·límetres. Quan preparava la tesi, el gruix mitjà de les arenes de tota la costa era de 0,29 mil·límetres. Fa uns anys, esta mitjana havia descendit fins als 0,11. I conste que l’arena de regeneració no té per què procedir exclusivament de platges o fons marins. També pot fer-ho de pedreres.
— Entre l’energia i el sediment, s’estableix una relació de poder desigual.
— Si n’hi ha molt de sediment i poca energia, la platja creix. Si és a l’inrevés, ocorre el cas contrari. I això és el que passa, que el litoral té dèficit de sediments. El material que abans transportaven els rius fins a la costa no arriba perquè queda retingut als embassaments. L’Ebre, per exemple, té més de dos-cents embassaments. Este efecte, molt preocupant, també es dóna al Túria, el Millars, el Xúquer… Per això caldria valorar les opcions de recuperar estos sediments i retornar-los al sistema litoral.
«El material que abans transportaven els rius fins a la costa no arriba perquè queda retingut als embassaments. Caldria valorar les opcions de recuperar estos sediments i retornar-los al sistema litoral»
— Hi ha qui proposa la instal·lació d’esculls artificials.
— A conseqüència de l’erosió, el pendent de les platges s’ha accentuat. I això, alhora, incrementa l’erosió. Abans, les platges de la Devesa eren dissipatives. El pendent era tan suau que les ones trencaven molt lluny. Ara, les ones trenquen a la mateixa vora i la mar s’emporta molta arena que, a causa de les trampes sedimentàries, no es reposa. Els esculls i altres solucions artificials ajuden a esmorteir l’energia de les ones.
— Estes intervencions, no causen un impacte al medi?
— La valoració d’impacte ambiental ha de fer-se sempre. Però, si no arriben sediments de manera natural, cal intentar que ho facen de manera artificial. L’adopció d’estes mesures correctores requereix anàlisis prèvies. El primer que caldria fer en vistes a proposar solucions és una batimetria de les costes d’arena, mesurar la variació de la fondària cada 20 centímetres fins arribar a un calat d’uns dos metres i mig.
— Se salvaran el litoral i l’Albufera de la intrusió marina?
— La salinització del sistema seria un desastre. Cal fer tot el possible per preservar-lo de les amenaces i revertir els danys. És sorprenent la poca consciència que tenim a València sobre el valor de l’Albufera, sobre el privilegi que suposa per moltes raons poder tindre i mantindre un aiguamoll litoral com este a deu minuts de la ciutat. En molts altres llocs, el cuidarien com el major dels tresors.