Una tesi doctoral avalua la funció ecològica dels aiguamolls artificials dels tancats de la Pipa, Mília i l’Illa
La investigadora Nuria Carabal va defendre el passat 27 de febrer de 2026 a la Universitat de València la seua tesi doctoral La primera década de los humedales artificiales del Parque Natural de l’Albufera de València: servicios ecosistémicos vinculados a la biodiversidad y calidad del agua.
La investigació, dirigida per la catedràtica d’Ecologia Maria A. Rodrigo i l’investigador Eric Puche, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, analitza el funcionament dels tres aiguamolls artificials construïts a l’entorn de l’Albufera —el Tancat de la Pipa, el Tancat de l’Illa i el Tancat de Mília— després de més d’una dècada d’activitat.
Estos espais van ser creats entre 2009 i 2011 sobre antics camps d’arròs amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de l’aigua que arriba al llac de l’Albufera. La tesi els identifica com a exemples de Solucions Basades en la Naturalesa, capaces d’aportar beneficis ambientals que contribuïxen tant a la conservació de la biodiversitat com a la millora de la qualitat de les aigües en un entorn sotmés a una intensa pressió agrícola, urbana i industrial.
El treball avalua els servicis ecosistèmics que oferixen estos aiguamolls mitjançant l’anàlisi de diversos indicadors biològics i químics. D’una banda, estudia l’evolució del fitoplàncton i el zooplàncton presents en l’aigua. Els resultats mostren que, després de més de deu anys de funcionament, els tres sistemes continuen afavorint una millora de la qualitat biològica de l’aigua, reduint la proliferació d’organismes associats als processos d’eutrofització i afavorint comunitats aquàtiques més equilibrades.
La investigació també examina la presència de plaguicides i de metalls pesants o metal·loides en l’aigua, els sediments, la vegetació aquàtica i altres elements de l’ecosistema. Les anàlisis realitzades entre 2020 i 2025 indiquen que els aiguamolls artificials reduïxen les concentracions de la major part dels plaguicides detectats, evitant que arriben al llac nivells associats a riscos ecològics moderats o elevats.
Els resultats mostren, a més, que estos espais actuen com a zones de retenció de contaminants. Les substàncies amb menor mobilitat tendixen a acumular-se en els sediments, mentre que altres compostos s’incorporen a la vegetació o a diferents components de la xarxa ecològica de l’aiguamoll. En el cas dels metalls pesants i metal·loides, la investigació va constatar una reducció de les concentracions d’aproximadament la mitat dels elements analitzats, inclòs el mercuri.
Les conclusions de la tesi reforcen el paper que exercixen els aiguamolls artificials com a ferramenta de restauració ecològica i millora de la qualitat de l’aigua a l’Albufera. Més d’una dècada després de la seua posada en marxa, els tres tancats continuen proporcionant beneficis ambientals rellevants i contribuïxen a reforçar la capacitat del parc natural per a afrontar els problemes associats a la contaminació i la degradació dels ecosistemes aquàtics.
La tesi doctoral es pot consultar a través de la base de dades TESEO del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
—
Peu de foto: Nuria Carabal, en el centre, amb Maria A. Rodrigo i Eric Puche.
Una tesis doctoral evalúa la función ecológica de los humedales artificiales de los tancats de La Pipa, Mília y L’Illa
La investigadora Nuria Carabal defendió el pasado 27 de febrero de 2026 en la Universitat de València su tesis doctoral La primera década de los humedales artificiales del Parque Natural de l’Albufera de València: servicios ecosistémicos vinculados a la biodiversidad y calidad del agua, obteniendo la calificación de Excelente Cum Laude.
La investigación, dirigida por la catedrática de Ecología Maria A. Rodrigo y el investigador Eric Puche, del Instituto Cavanilles de Biodiversidad y Biología Evolutiva, analiza el funcionamiento de los tres humedales artificiales construidos en el entorno de L’Albufera —Tancat de la Pipa, Tancat de l’Illa y Tancat de Milia— después de más de una década de actividad.
Estos espacios fueron creados entre 2009 y 2011 sobre antiguos campos de arroz con el objetivo principal de mejorar la calidad del agua que llega al lago de L’Albufera. La tesis los identifica como ejemplos de Soluciones Basadas en la Naturaleza, capaces de proporcionar beneficios ambientales que contribuyen tanto a la conservación de la biodiversidad como a la mejora de la calidad de las aguas en un entorno sometido a una intensa presión agrícola, urbana e industrial.
El trabajo evalúa los servicios ecosistémicos que ofrecen estos humedales mediante el análisis de distintos indicadores biológicos y químicos. Por una parte, estudia la evolución del fitoplancton y el zooplancton presentes en el agua. Los resultados muestran que, tras más de diez años de funcionamiento, los tres sistemas continúan favoreciendo una mejora de la calidad biológica del agua, reduciendo la proliferación de organismos asociados a procesos de eutrofización y favoreciendo comunidades acuáticas más equilibradas.
La investigación también examina la presencia de plaguicidas y metales pesados o metaloides en el agua, los sedimentos, la vegetación acuática y otros elementos del ecosistema. Los análisis realizados entre 2020 y 2025 indican que los humedales artificiales reducen las concentraciones de la mayoría de los plaguicidas detectados, evitando que lleguen al lago niveles asociados a riesgos ecológicos moderados o elevados.
Los resultados muestran además que estos espacios actúan como zonas de retención de contaminantes. Las sustancias con menor movilidad tienden a acumularse en los sedimentos, mientras que otros compuestos se incorporan a la vegetación o a diferentes componentes de la red ecológica del humedal. En el caso de los metales pesados y metaloides, la investigación constató una reducción de las concentraciones de aproximadamente la mitad de los elementos analizados, incluido el mercurio.
Las conclusiones de la tesis respaldan el papel que desempeñan los humedales artificiales como herramienta de restauración ecológica y mejora de la calidad del agua en L’Albufera. Más de una década después de su puesta en marcha, los tres tancats continúan proporcionando beneficios ambientales relevantes y contribuyen a reforzar la capacidad del parque natural para afrontar los problemas asociados a la contaminación y la degradación de los ecosistemas acuáticos.
La tesis doctoral puede consultarse a través de la base de datos TESEO del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.
—
Pie de foto: Nuria Carabal, en el centro, junto a Maria A. Rodrigo y Eric Puche.
