L’investigador Pablo Amador va defensar el passat 17 d’abril a la Universitat de València la seua tesi doctoral Chemical Pollution and Multiple Stressors in the Albufera Natural Park: A Cross-Scale Perspective (Contaminació química i factors d’estrés múltiples al Parc Natural de l’Albufera: una perspectiva a diferents escales).
El treball, dirigit per Andreu Rico, investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, aborda un dels principals reptes ambientals que afronta l’Albufera: entendre com interactuen la contaminació química i altres factors de pressió com l’escassetat d’aigua, l’excés de nutrients o els efectes del canvi climàtic.
La investigació planteja una aproximació a diferents escales d’anàlisi per a comprendre millor els processos ecològics que afecten este aiguamoll mediterrani, on conviuen els usos agrícoles, especialment el cultiu de l’arròs, amb espais d’alt valor ecològic protegits.
La tesi s’estructura en tres estudis complementaris. El primer reconstruïx mig segle d’evolució de l’eutrofització de l’estany de l’Albufera mitjançant models estadístics que analitzen la influència conjunta de factors com la hidrologia, les aportacions de nutrients, les condicions fisicoquímiques i la pressió tòxica. Els resultats indiquen que l’estat ecològic de l’estany depén en gran mesura de la interacció entre diversos factors i no de l’efecte aïllat de cadascun d’ells.
El segon estudi examina la presència de pesticides en el conjunt del parc natural mitjançant una cadena de models que simulen el transport dels contaminants des dels arrossars fins a la xarxa de séquies i l’estany. L’anàlisi identifica diferències importants entre hàbitats i assenyala que els riscos associats a l’exposició crònica i a la combinació de diverses substàncies tendeixen a concentrar-se especialment en l’estany. Entre els compostos estudiats, l’azoxistrobina apareix com un dels principals responsables de la pressió tòxica detectada.
A partir d’este resultat, el tercer capítol avalua experimentalment els efectes d’este fungicida en ecosistemes aquàtics representatius de l’Albufera. Les proves mostren que l’impacte ecològic pot variar notablement segons les característiques de cada hàbitat i que els efectes indirectes sobre les xarxes tròfiques poden amplificar les alteracions provocades per l’exposició al contaminant.
Les conclusions de la investigació remarquen que els efectes de la contaminació química no poden entendre’s sense considerar el context ecològic i l’escala espacial o temporal d’anàlisi. Segons l’autor, la combinació de diferents metodologies permet obtindre una visió més realista dels riscos ambientals i aporta eines útils per a la conservació i la gestió futura del Parc Natural de l’Albufera.
La tesi doctoral es troba disponible en accés públic a través de la base de dades TESEO del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
—
Peu de foto: Pablo Amador a l’Albufera.
