Després de tractar en el número 2 de L’Amfibi l’assumpte de l’arrossar com a peça clau en el funcionament de l’Albufera, toca ara aprofundir en una de les qüestions més preocupants per al futur de l’aiguamoll. L’aigua és l’element essencial que determina la naturalesa de qualsevol ecosistema aquàtic. Però, en el cas de l’Albufera, on els recursos hídrics depenen en gran part de les aportacions des de sistemes externs, com els rius Xúquer i Túria, esta qüestió resulta molt més complexa. En les pàgines que segueixen, tractem d’oferir una visió global de la gestió hídrica, atesos els diferents punts de vista i condicionants que concorren a l’hora de satisfer una assignació d’aigua suficient en qualitat i quantitat.
Amb la imminent aprovació del nou pla de conca 2022-2027, se’ns brinda una nova oportunitat per a garantir d’una vegada per sempre la recuperació i la conservació d’este extens aiguamoll. Fins ara, les dotacions d’aigua per a l’Albufera han estat constretes per dubtes, indefinicions i conflictes. Amb la Directiva Marc de l’Aigua, text al qual han d’ajustar-se els continguts i objectius dels plans de conca, s’estableix el principi bàsic pel qual les necessitats dels ecosistemes aquàtics han de prevaldre sobre la distribució de cabals per als diferents usos. No obstant això, en la pràctica, esta premissa està molt lluny de complir-se. Ara per ara, sembla continuar imposant-se el criteri que prioritza la satisfacció d’una demanda insostenible per part d’un sistema per si mateix sobreexplotat.
Als darrers anys, s’ha estat treballant en l’elaboració d’un document consensuat entre les administracions públiques implicades en el maneig de l’aigua —l’estatal, l’autonòmica i la local—. El resultat ha estat el Pla Especial de l’Albufera, el contingut del qual estableix les bases per a garantir la necessària conservació de l’aiguamoll. El nou pla de conca arreplega en gran part les condicions plantejades en el Pla Especial, però deixa en l’aire qüestions essencials com les dotacions hivernals i tampoc no garanteix que la totalitat dels estalvis de la modernització del regadiu de la Séquia Reial del Xúquer es destinen a satisfer les necessitats ambientals de l’Albufera. Una vegada més, la falta de concreció i l’ambigüitat d’alguns continguts, i el complicat equilibrisme de les xifres en joc, posen en dubte les previsions del nou pla pel que fa a les dotacions superficials d’aigua que arribaran a l’Albufera els anys vinents.
La progressiva modernització del regadiu de la Séquia Reial i la continuïtat en la política de regadius de la conca alta del Xúquer són aspectes que tampoc no aclareixen un futur condicionat a més per les conseqüències del canvi climàtic. Adaptar-se a esta situació sense menyscabar el delicat estat de l’Albufera requereix d’una visió global que implica el reconeixement de la impossibilitat d’atendre completament totes les necessitats i demandes. Haurem d’estar atents al resultat d’este complex exercici de malabarisme.
