Descarregueu ací el magazín Botamon.
Candela Miret acaba de tornar de Guinea-Bissau després de participar durant sis mesos en un projecte de cooperació vinculat a l’adaptació agrícola davant el canvi climàtic. D’esta experiència naix una investigació que connecta els arrossars de l’Àfrica Occidental amb els de l’Albufera de València per a plantejar la idea que la crisi climàtica no sols posa en risc els ecosistemes i les collites, sinó també la memòria, la llengua, els sabers i les formes de vida construïdes al voltant de la terra.
Mitjançant un magazín comparatiu, Miret explora els vincles entre Guinea-Bissau i l’Albufera des del cultiu de l’arròs, les tècniques tradicionals, el paper de les dones en el treball agrícola i la resistència cultural de les comunitats rurals. El resultat és una mirada que entén la lluita contra el canvi climàtic també com a defensa de la identitat i del patrimoni immaterial dels pobles.
Candela Miret explica així el seu projecte:
«Des de les costes de l’Àfrica Occidental fins a les ribes del Mediterrani, el cultiu de l’arròs ha modelat no només el paisatge, sinó l’ànima de les persones, doncs som el resultat de segles de domini de l’aigua, de mans que han aprés a dialogar amb la terra per extraure-li la vida. És per això que el canvi climàtic no és només una crisi de collites sinó, també, una amenaça d’extinció cultural. Quan la sequera esquerda la terra o l’augment del nivell del mar salinitza els camps, no estem perdent només un cereal; estem perdent la memòria de generacions, les tècniques ancestrals, les cançons de la sega i la saviesa de qui sap llegir el cel. És molt important conéixer la realitat de la nostra identitat per entendre que lluitar contra el canvi climàtic és, també, un acte de resistència per a protegir qui som.
És molt important conéixer la realitat de la nostra identitat per entendre que lluitar contra el canvi climàtic és, també, un acte de resistència per a protegir qui som.
Vaig estar treballant a Guinea-Bissau junt amb un projecte d’adaptació de les produccions agrícoles al canvi climàtic i, en arribar ací, em vaig adonar de com el projecte no sols duia a terme solucions tècniques, sinó que estes s’aplicaven amb cura i respecte per les tradicions i els costums d’un país tan bonic. A l’anar investigant per compte propi sobre la identitat dels guineenses, em vaig clavar en un món d’històries, relats, cultius i resistència que em va apassionar. Durant este procés, em vaig adonar de quanta informació estava guanyant d’una cultura tan diferent i que a la volta em recordava tant la meua. La curiositat m’omplia per dins i es va obrir fins a abraçar també les històries i les tècniques dels llauradors i llauradores del País Valencià, del lloc que m’ha vist créixer i que m’ha fet ser. No va ser sorpresa quan, com més investigava, més relació trobava entre totes dues societats: la forma de relacionar-nos, l’afecció per l’arròs, l’amor per la cuina i la vida en comunitat.
Per tal de sintetitzar este desgavell d’idees, vaig crear este magazín comparatiu, amb intenció de mostrar dues realitats que, encara que semblen molt llunyanes, no sols tenen un passat molt semblant sinó que, a més, l’esdevenir els ofega de formes molt paregudes. Compartir reptes de futur fa que les solucions locals es comprenguen des d’una perspectiva global. El canvi climàtic és una amenaça global que afecta de distintes formes arreu del món i que no deixarà cap racó de la terra intacte.
La lluita contra el canvi climàtic i la importància d’invertir en solucions pràctiques i immediates és una necessitat no sols per salvar les collites, sinó per preservar les cultures i tradicions que descendeixen de la natura i de com ens hem agermanat amb ella durant els anys.
La lluita contra el canvi climàtic i la importància d’invertir en solucions pràctiques i immediates és una necessitat no sols per salvar les collites, sinó per preservar les cultures i tradicions que descendeixen de la natura i de com ens hem agermanat amb ella durant els anys.
Així i tot, cal remarcar la importància de contextualitzar les prioritats de cada societat; a la realitat valenciana tenim el privilegi de poder combinar totes dues lluites (el camp i la identitat) mentre que la prioritat dels llauradors entrevistats per este projecte és no patir fam el dia de demà. L’accés a la cultura, a l’espai de reflexió i a la intel·lectualitat ha quedat històricament reservat a aquells sistemes on la subsistència està garantida; és així que reclame com, des de la nostra posició de privilegi, tenim l’obligació moral d’alçar la veu, no per ensenyorir-nos d’una lluita que no ens pertany, sinó per actuar com a altaveus de tots aquells que, immersos en la urgència de sobreviure, no poden fer-se sentir. La nostra cultura només serà plenament digna si és capaç de reconéixer i denunciar el silenci imposat per la precarietat d’aquells que encara han de lluitar pel plat de cada dia».
—
Peu de foto: Arrossar a Guinea-Bissau (foto: projecte Malmon Desira Guinea-Bissau).
