Més enllà de la reconstrucció

L'Amfibi
2 abril, 2026

El pla estatal després de la DANA redefinix la gestió de les inundacions des de la conca fins a l’estany, combinant obres hidràuliques, restauració ambiental i adaptació del territori.

La DANA d’octubre de 2024 va desbordar els escenaris previstos en la planificació hidrològica. En un sol episodi, l’Albufera va rebre entre el 50 i el 70 per cent de les seues aportacions anuals i el seu nivell va pujar un metre —de 28 a 128 cm s. n. m.—, amb arrossegaments massius de sediments, residus i contaminants.

Les anàlisis posteriors confirmen que les precipitacions i els cabals van superar àmpliament els valors considerats probables, amb noves zones inundades i nivells extraordinaris no contemplats en els mapes de risc. L’elaboració de nova cartografia a partir de dades de camp, models hidràulics i vols posteriors a l’episodi ha permés reconstruir amb precisió l’abast de la inundació i ajustar la base tècnica del pla.

Eixe desajustament entre el que era previsible i el que va ocórrer ha obert també el debat sobre l’abast de la resposta. Alguns especialistes en planificació hidràulica, com Enrique Cifres (vegeu l’entrevista en la pàgina 14), advertixen que una part de les mesures plantejades continua secundant-se en solucions habituals, com l’ampliació de llits, les canalitzacions o les infraestructures de laminació, i apunten a la necessitat d’aprofitar l’episodi per a introduir canvis de major abast en la gestió del sistema. Assenyalen a més que la magnitud de l’episodi exigix respostes concordes, amb major pes en la prevenció i en l’anticipació d’escenaris extrems. En qualsevol cas, el pla incorpora també mesures de prevenció orientades a limitar els usos en zones inundables i a integrar el risc en l’ordenació del territori. La intervenció s’articula en tres eixos —reparar, previndre i adaptar— i distribuïx les actuacions des de la capçalera a l’entorn de Chiva fins a l’entrada del barranc de Poio a l’Albufera, incorporant també el sistema del Magre i les àrees urbanes de l’Horta Sud.

1. Un estany amb problemes previs

L’Albufera partix d’una situació de deterioració estructural. El sistema presenta un estat d’hipereutròfia i no aconseguix els objectius ambientals fixats —Directiva Marc de l’Aigua i Pla Hidrològic del Xúquer—, la qual cosa situa la qualitat de l’aigua com un element central en qualsevol intervenció.

L’entrada massiva d’aigua durant la gota freda no va vindre sinó a intensificar processos ja presents en l’estany, com l’augment de la terbolesa i l’acumulació de sediments i nutrients.

2. Esmorteir les avingudes des de l’inici

Les actuacions en capçalera es concentren en les conques dels barrancs de Poio i del Pozalet-la Saleta, especialment a l’entorn de Chiva i en rambles menors associades.

Inclouen:

• Estabilització de vessants i control de l’erosió

• Reforestació en àrees erosionades

• Obres de retenció d’escorrenties

Estes intervencions busquen reduir els cabals punta en episodis intensos i limitar l’arrossegament de sediments cap al sistema principal. Inclouen també la recuperació d’infraestructures de correcció hidrologicoforestal, com dics de laminació en capçalera, que contribuïxen a retindre i alentir les escorrenties.

3. Espai per a l’aigua

El pla incorpora àrees destinades a inundar-se de manera controlada, amb especial incidència a l’Horta Sud.

Rambla de la Saleta (entorn d’Aldaia i Alaquàs)

• Espais de laminació en àmbits urbans i industrials

• Retenció de cabals abans de la seua connexió amb el sistema del Poio

Barranc de Poio

• Conservació de la zona de laminació natural en la confluència amb el barranc del Gallego

• Desenrotllament de noves àrees inundables en trams com l’entorn de Paiporta

Capçalera (entorn de Chiva)

• Àrees inundables en trams alts per a esmorteir avingudes

Estes actuacions configuren un sistema escalonat de retenció que reduïx la intensitat de les avingudes abans de la seua arribada al curs sota del sistema i a l’Albufera.

4. Redistribuir els fluxos

El pla actua sobre el barranc de Poio en trams urbans com Picanya i Paiporta, on es preveu el següent:

• Adequació del llit per a augmentar la seua capacitat hidràulica

• Adaptació de passos inferiors i estructures d’encreuament

A estes mesures se suma el desviament parcial de cabals cap al nou llit del Túria mitjançant una infraestructura de connexió a l’entorn de la rambla de la Saleta. Esta intervenció busca reduir la pressió sobre els municipis de l’Horta Sud i redistribuir els fluxos en episodis extrems.

5. El tram final del Poio

En l’entrada del barranc de Poio al Parc Natural de l’Albufera es concentren diverses actuacions:

• Millora del drenatge transversal de la V-31

• Revisió del sistema de motes que canalitza el barranc

• Adaptació del llit per a reduir la perillositat aigües amunt

La canalització actual limita l’expansió lateral de l’aigua i contribuïx a elevar els nivells en episodis extrems, la qual cosa justifica la seua revisió.

A això se suma la necessitat de modernitzar el sistema de regulació de l’estany, en particular les goles d’eixida a la mar i les seues comportes, el funcionament de les quals es planteja automatitzar per a millorar la gestió dels nivells d’aigua en episodis extrems.

6. Reconstrucció i millora després de la DANA

L’episodi va afectar séquies, canals i infraestructures agrícoles i pesqueres, així com elements clau per a la qualitat de l’aigua, com els filtres verds/aiguamolls artificials. Les actuacions inclouen la retirada de residus, la neteja de llits i la reparació d’infraestructures hidràuliques.

Estes intervencions es complementen amb un programa específic per a la recuperació i millora de la resiliència de l’Albufera, amb una inversió superior als 50 milions d’euros, que incorpora actuacions en la xarxa de séquies, restauració d’hàbitats, ampliació de la vegetació perimetral de l’estany i desenrotllament d’aiguamolls de transició.

7. Aigua més neta abans d’entrar a l’estany

El pla incorpora solucions orientades a millorar la qualitat de l’aigua:

• Aiguamolls de transició vinculats a sistemes de depuració

• Espais d’amortiment a l’entorn de l’estany

• Reforç de filtres verds

A estes mesures se suma la reparació i millora de les infraestructures de sanejament i depuració danyades per la DANA mitjançant un programa estatal d’ajudes a entitats gestores que supera els 400 milions d’euros i que busca reduir els abocaments en episodis de pluja intensa.

El pla incorpora a més un programa de seguiment intensiu de l’estat de l’estany, amb campanyes específiques de mostreig i anàlisi per a avaluar els efectes de l’episodi.

8. L’entrada des del Magre

En el tram baix del riu Magre, especialment a l’entorn d’Algemesí, es preveuen actuacions de condicionament del llit i millora de la connexió hidràulica amb l’Albufera orientades a facilitar l’evacuació de cabals sense incrementar el risc en altres zones.

Estes intervencions s’emmarquen en un àmbit més ampli que inclou també actuacions en el tram baix del riu Xúquer encaminades a reduir la inundabilitat a la Ribera i a millorar el comportament del sistema en episodis de crescuda.


El Pla Endavant: una altra escala d’intervenció

El Pla Endavant, impulsat per la Generalitat Valenciana després de la DANA, incorpora actuacions que afecten l’Albufera des d’una lògica distinta a la del pla estatal. El document combina restauració ambiental, intervenció sobre infraestructures agràries i mesures d’ordenació del territori.

Entre les accions previstes s’inclouen actuacions de restauració d’hàbitats danyats —ullals, tancats i vegetació de l’entorn—, la reparació de motes, infraestructures clau en la regulació del sistema arrossar–llacuna, i actuacions en la xarxa de séquies per a millorar la qualitat de l’aigua que arriba a l’estany.

El pla introduïx a més mesures de retenció d’aigua, control d’usos en zones inundables i millores en sanejament per a reduir abocaments en episodis de pluja intensa.

En este enfocament, la intervenció es distribuïx al llarg del territori, mentres que l’Albufera apareix com el punt on convergixen els seus efectes.

El pla s’obri al territori

El 20 de gener de 2026 la Universitat Politècnica de València va acollir una jornada de participació pública centrada en el pla d’actuacions a l’Albufera. La sessió es va estructurar en quatre àmbits: restauració en la conca vessant, actuacions en la llacuna i el seu entorn, pressions associades a sectors productius i governança científica i administrativa.

Un pla en marxa

El conjunt d’actuacions s’inscriu en un programa estatal d’inversió que combina diferents fases de desenvolupament i actuacions amb diferent grau de definició tècnica. Algunes intervencions sobre llits i zones inundables compten amb localització definida en àmbits com l’entorn de Chiva, els trams urbans del barranc de Poio a Paiporta i Picanya, la rambla de la Saleta a l’entorn d’Aldaia i Alaquàs, el Pla de Quart o el tram baix del riu Magre a l’entorn d’Algemesí.

Altres actuacions, especialment les vinculades a la restauració de l’estany, es plantegen com a programes l’abast dels quals es definirà en fases posteriors. La gestió s’aborda a escala de conca. En eixe esquema, l’Albufera apareix com el punt on confluïxen els efectes acumulats del territori.

Versión en castellano:

Más allá de la reconstrucción

El plan estatal tras la DANA redefine la gestión de las inundaciones desde la cuenca hasta el lago, combinando obras hidráulicas, restauración ambiental y adaptación del territorio.

La DANA de octubre de 2024 desbordó los escenarios previstos en la planificación hidrológica. En un solo episodio, L’Albufera recibió entre el 50 y el 70 por ciento de sus aportes anuales y su nivel subió un metro —de 28 a 128 cm s. n. m.—, con arrastres masivos de sedimentos, residuos y contaminantes.
Los análisis posteriores confirman que las precipitaciones y los caudales superaron ampliamente los valores considerados probables, con nuevas zonas inundadas y niveles extraordinarios no contemplados en los mapas de riesgo. La elaboración de nueva cartografía a partir de datos de campo, modelos hidráulicos y vuelos posteriores al episodio ha permitido reconstruir con precisión el alcance de la inundación y ajustar la base técnica del plan.

Ese desajuste entre lo previsible y lo ocurrido ha abierto también el debate sobre el alcance de la respuesta. Algunos especialistas en planificación hidráulica, como Enrique Cifres (ver entrevista en este número de L’Amfibi), advierten de que una parte de las medidas planteadas sigue apoyándose en soluciones habituales, como la ampliación de cauces, las canalizaciones o las infraestructuras de laminación, y apuntan a la necesidad de aprovechar el episodio para introducir cambios de mayor alcance en la gestión del sistema. Señalan además que la magnitud del episodio exige respuestas acordes, con mayor peso en la prevención y en la anticipación de escenarios extremos.

En cualquier caso, el plan incorpora también medidas de prevención orientadas a limitar los usos en zonas inundables y a integrar el riesgo en la ordenación del territorio. La intervención se articula en tres ejes —reparar, prevenir y adaptar— y distribuye las actuaciones desde la cabecera en el entorno de Chiva hasta la entrada del barranco del Poyo en L’Albufera, incorporando también el sistema del Magro y las áreas urbanas de L’Horta Sud.

Un lago con problemas previos

L’Albufera parte de una situación de deterioro estructural. El sistema presenta un estado de hipereutrofia y no alcanza los objetivos ambientales fijados —Directiva Marco del Agua y Plan Hidrológico del Júcar—, lo que sitúa la calidad del agua como un elemento central en cualquier intervención.

La entrada masiva de agua durante la gota fría no vino sino a intensificar procesos ya presentes en el lago, como el aumento de la turbidez y la acumulación de sedimentos y nutrientes.

Amortiguar las avenidas desde el inicio

Las actuaciones en cabecera se concentran en las cuencas de los barrancos del Poyo y del Pozalet-la Saleta, especialmente en el entorno de Chiva y en ramblas menores asociadas.

Incluyen:

  • Estabilización de laderas y control de la erosión
  • Reforestación en áreas erosionadas
  • Obras de retención de escorrentías

Estas intervenciones buscan reducir los caudales punta en episodios intensos y limitar el arrastre de sedimentos hacia el sistema principal. Incluyen también la recuperación de infraestructuras de corrección hidrológico-forestal, como diques de laminación en cabecera, que contribuyen a retener y ralentizar las escorrentías.

Espacio para el agua

El plan incorpora áreas destinadas a inundarse de forma controlada, con especial incidencia en L’Horta Sud.

Rambla de la Saleta (entorno de Aldaia y Alaquàs)

  • Espacios de laminación en ámbitos urbanos e industriales
  • Retención de caudales antes de su conexión con el sistema del Poyo

Barranco del Poyo

  • Conservación de la zona de laminación natural en la confluencia con el barranco del Gallego
  • Desarrollo de nuevas áreas inundables en tramos como el entorno de Paiporta

Cabecera (entorno de Chiva)

  • Áreas inundables en tramos altos para amortiguar avenidas

Estas actuaciones configuran un sistema escalonado de retención que reduce la intensidad de las avenidas antes de su llegada al curso bajo del sistema y a L’Albufera.

Redistribuir los flujos

El plan actúa sobre el barranco del Poyo en tramos urbanos como Picanya y Paiporta, donde se prevé lo siguiente:

  • Adecuación del cauce para aumentar su capacidad hidráulica
  • Adaptación de pasos inferiores y estructuras de cruce

A estas medidas se suma el desvío parcial de caudales hacia el nuevo cauce del Turia mediante una infraestructura de conexión en el entorno de la rambla de la Saleta. Esta intervención busca reducir la presión sobre los municipios de L’Horta Sud y redistribuir los flujos en episodios extremos.

El tramo final del Poyo

En la entrada del barranco del Poyo al Parc Natural de l’Albufera se concentran varias actuaciones:

  • Mejora del drenaje transversal de la V-31
  • Revisión del sistema de motas que encauza el barranco
  • Adaptación del cauce para reducir la peligrosidad aguas arriba

El encauzamiento actual limita la expansión lateral del agua y contribuye a elevar los niveles en episodios extremos, lo que justifica su revisión.

A ello se suma la necesidad de modernizar el sistema de regulación del lago, en particular las golas de salida al mar y sus compuertas, cuyo funcionamiento se plantea automatizar para mejorar la gestión de los niveles de agua en episodios extremos.

Reconstrucción y mejora tras la DANA

El episodio afectó a acequias, canales e infraestructuras agrícolas y pesqueras, así como a elementos clave para la calidad del agua, como los filtros verdes/humedales artificiales. Las actuaciones incluyen la retirada de residuos, la limpieza de cauces y la reparación de infraestructuras hidráulicas.

Estas intervenciones se complementan con un programa específico para la recuperación y mejora de la resiliencia de L’Albufera, con una inversión superior a los 50 millones de euros, que incorpora actuaciones en la red de acequias, restauración de hábitats, ampliación de la vegetación perimetral del lago y desarrollo de humedales de transición.

Agua más limpia antes de entrar al lago

El plan incorpora soluciones orientadas a mejorar la calidad del agua:

  • Humedales de transición vinculados a sistemas de depuración
  • Espacios de amortiguación en el entorno del lago
  • Refuerzo de filtros verdes

A estas medidas se suma la reparación y mejora de las infraestructuras de saneamiento y depuración dañadas por la DANA, a través de un programa estatal de ayudas a entidades gestoras que supera los 400 millones de euros y que busca reducir los vertidos en episodios de lluvia intensa.

El plan incorpora además un programa de seguimiento intensivo del estado del lago, con campañas específicas de muestreo y análisis para evaluar los efectos del episodio.

La entrada desde el Magro

En el tramo bajo del río Magro, especialmente en el entorno de Algemesí, se prevén actuaciones de acondicionamiento del cauce y mejora de la conexión hidráulica con L’Albufera, orientadas a facilitar la evacuación de caudales sin incrementar el riesgo en otras zonas.

Estas intervenciones se enmarcan en un ámbito más amplio que incluye también actuaciones en el tramo bajo del río Júcar, orientadas a reducir la inundabilidad en La Ribera y a mejorar el comportamiento del sistema en episodios de crecida.

EL PLA ENDAVANT: OTRA ESCALA DE INTERVENCIÓN

El Pla Endavant, impulsado por la Generalitat Valenciana tras la DANA, incorpora actuaciones que afectan a L’Albufera desde una lógica distinta a la del plan estatal. El documento combina restauración ambiental, intervención sobre infraestructuras agrarias y medidas de ordenación del territorio.

Entre las acciones previstas se incluyen actuaciones de restauración de hábitats dañados —ullals, tancats y vegetación del entorno—, la reparación de motas, infraestructuras clave en la regulación del sistema arrozal–laguna, y actuaciones en la red de acequias para mejorar la calidad del agua que llega al lago.

El plan introduce además medidas de retención de agua, control de usos en zonas inundables y mejoras en saneamiento para reducir vertidos en episodios de lluvia intensa.

En este enfoque, la intervención se distribuye a lo largo del territorio, mientras que L’Albufera aparece como el punto donde convergen sus efectos.

EL PLAN SE ABRE AL TERRITORIO

El 20 de enero de 2026 la Universitat Politècnica de València acogió una jornada de participación pública centrada en el plan de actuaciones en L’Albufera. La sesión se estructuró en cuatro ámbitos: restauración en la cuenca vertiente, actuaciones en la laguna y su entorno, presiones asociadas a sectores productivos y gobernanza científica y administrativa.

UN PLAN EN MARCHA

El conjunto de actuaciones se inscribe en un programa estatal de inversión que combina distintas fases de desarrollo y actuaciones con diferente grado de definición técnica. Algunas intervenciones sobre cauces y zonas inundables cuentan con localización definida en ámbitos como el entorno de Chiva, los tramos urbanos del barranco del Poyo en Paiporta y Picanya, la rambla de La Saleta en el entorno de Aldaia y Alaquàs, el Pla de Quart o el tramo bajo del río Magro en el entorno de Algemesí.

Otras actuaciones, especialmente las vinculadas a la restauración del lago, se plantean como programas cuyo alcance se definirá en fases posteriores.

La gestión se aborda a escala de cuenca. En ese esquema, L’Albufera aparece como el punto donde confluyen los efectos acumulados del territorio.

 

Share This
L'Amfibi
Resum de privacitat

Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les cookies s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.


Aquest lloc web solament utilitza cookies tècniques (estrictament necessàries). Segons el Reglament General de Protecció de Dades, les cookies tècniques estan exemptes de l'obligació del consentiment del seu ús.

Les cookies tècniques són per exemple, les necessàries per a la navegació en la web, les cookies de personalització de la interfície d'usuari, autenticació o identificació d'usuari, seguretat de l'usuari, sessió del reproductor multimèdia, equilibri de càrrega, les de complement o plugin per a intercanviar continguts socials, les de cistella de la compra i les que ens ajuden a emplenar formularis.

Les cookies no tècniques (no usades en aquesta web), sí que exigeixen l'obtenció de consentiment del seu ús. Les més habituals són les d'anàlisis i les publicitàries.