[Entrevista associada al reportatge de portada del número 2 de L’Amfibi: Europa, l’Albufera i l’arrossar, tots pendents de la reforma de la Política Agrícola Comú]
—Què significa la PAC per a l’Albufera?
—És un suport clau per a la continuïtat de l’arrossar. Mitjançant les ajudes de la PAC, s’ha donat sostenibilitat al cultiu a diferents nivells. En la vessant econòmica, perquè contribueix de forma clara en la rendibilitat del cultiu. En la vessant social, perquè fa possible que un agent clau, l’agricultor, estiga present. I també en la vessant ambiental, per tots el serveis ecosistèmics, directes o indirectes, que l’arrossar aporta a l’Albufera, i que han anant canviant, evolucionant i adaptant-se a noves situacions al llarg del temps. Podem dir que l’arrossar ha contribuït a configurar l’ecosistema actual. Destacaria sobretot la riquesa patrimonial d’avifauna estretament vinculada a l’arrossar.
—La PAC atén la viabilitat de l’agricultura i, alhora, al manteniment de la biodiversitat i la qualitat ambiental. En el moment de prendre decisions, s’atén per igual en l’Albufera la postura agrícola i l’ambiental?
—Es pretén que la PAC contribuïsca a esta sostenibilitat integral, i per tant que trobe l’equilibri entre fer rendible l’activitat agrícola i la protecció ambiental. Este és un equilibri necessari però segurament imperfecte pels dinamismes que interactuen en el medi natural, i també per les diferents expectatives que es puguen crear al voltant de la PAC.
«Si l’activitat agrària fóra econòmicament sostenible, el canvi de paradigma agrícola seria més senzill d’assolir»
—Quins indicadors i eines maneja la Conselleria per a avaluar l’eficàcia de les mesures agroambientals i corregir-les si és necessari?
—La PAC té procediments i protocols molt concrets per avaluar la seua implantació al territori. Es confonen, amb freqüència, les ajudes agroambientals amb mesures de gestió del medi ambient, i res més lluny de la realitat. Les mesures agroambientals són actuacions de caràcter agrari, i cal destacar este aspecte, que reporten un benefici mediambiental. Els indicadors d’execució de la mesura responen als objectius generals del PDR, aprovat per les autoritats de la Unió Europea.
—Hi ha un seguiment del compliment dels compromisos per part dels agricultors i de les seues conseqüències sobre el medi?
—El compliment dels compromisos per part dels beneficiaris de les ajudes està permanentment controlat per les autoritats de gestió dels fons europeus, per les autoritats autonòmiques i per les autoritats comunitàries, a les quals es reporten anualment informes d’execució i grau de compliment de tots els aspectes relacionats amb les mesures. I en este sentit s’actua amb el màxim rigor.
—És conscient l’agricultor dels objectius de les mesures agroambientals?
—L’agricultor i altres agents d’este ecosistema coneixen els objectius de les mesures, de fet en la seua definició es compta amb la seua participació. Un altre tema és que les expectatives que generen les ajudes de vegades són excessives, la qual cosa provoca frustracions comprensibles però difícils de gestionar.
—Baixem a aspectes concrets, a l’assumpte de la gestió de la palla de l’arròs…
—La palla es un subproducte de la producció d’arròs, la valorització del qual implica un repte abans logístic que tècnic. L’assumpte de la gestió de la palla és un tema recurrent que genera polèmica, fonamentalment pel lloc on es troba l’arrossar i la complexitat intrínseca a la gran diversitat que implica este complex ecosistema i els nombrosos actors que hi intervenen.
—Servirà la nova PAC per a emprendre un canvi de paradigma agrícola? Hi ha prevista ja alguna revisió de les mesures i ajudes associades a l’arròs?
—En la nova PAC està present este necessari canvi de paradigma, però l’impacte que pot tindre és limitat. Fan falta més accions i a molts nivells perquè esta transició siga possible i sobretot que es mantinga en el temps. El major problema de qui es dedica a l’agricultura, també del que ho fa a l’arròs, és la falta de rendibilitat de la seua activitat. I açò la PAC no ha aconseguit solucionar-ho. Si l’activitat agrària fóra econòmicament sostenible, de segur que el canvi de paradigma seria més senzill d’assolir.
«Arribar al consumidor amb preus justos i dignes és el gran repte pendent del nostre sector»
—Per a esta sostenibilitat i viabilitat, caldria un canvi en el model de consum que afavorira la comercialització dels productes locals i de qualitat. S’està treballant en este sentit?
—Completar la cadena en condicions és estratègic i per això tots els agents són necessaris. Arribar al consumidor amb preus justos i dignes és el gran repte pendent del nostre sector. El gran enemic de l’arrossar és el preu de l’arròs. Sense rendibilitat no hi haurà un futur per a l’arrossar de l’Albufera. I ací tots tenim alguna cosa a dir, l’Administració per una banda, i els consumidors que som tots i totes també. Hem de valorar allò que fem cada dia en la nostra alimentació, quin model volem, què val això, què estem disposats a pagar per a que això passe. Hem d’implicar-nos més perquè, si no és així, mai no hi haurà prou fons en la PAC, o sense ella, per a donar continuïtat a la nostra agricultura.
—I, en la cerca de solucions que beneficien tant l’agricultura com la biodiversitat, com és la relació de la Conselleria amb la resta d’agents implicats externa i internament? Les ONG, Medi Ambient i el Parc Natural, les organitzacions agràries…
—La relació amb les organitzacions, i també a nivell intern, la considere molt bona, perquè hi ha respecte per les diferents visions i ganes de solucionar problemes. Totes i tots estem preocupats i ocupats en este assumpte, que no és l’únic. Li dediquem molt de temps, esforços, pressupost… El que calga. Hem d’assumir que no hi ha ni hi haurà una solució única ni perfecta que satisfaça a tothom. I, partint d’això i amb respecte, hem de continuar treballant per donar-li sostenibilitat i futur al Parc, cadascú amb les seues funcions i aportacions.
