L’estany del Pujol, refugi d’espècies amenaçades
Diana Ferrís i Anna Valentín
Una camallonga i el seu pollet a la vora de l’estany del Pujol (foto: Neus Pérez Meseguer).
L’estany del Pujol continua consolidant-se com a lloc d’importància per a la nidificació d’espècies amenaçades a la Devesa. Entre les aus que regularment utilitzen este espai per a construir els nius, trobem el corriol camanegre, la mongeta i la gavina corsa, totes elles classificades com a vulnerables en el Catàleg Valencià de Fauna Amenaçada.
Des de 2020, un equip de voluntaris coordinats per SEO/BirdLife en el marc del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de València mitjançant el Servici Devesa-Albufera, SEO/BirdLife i Acció Ecologista-Agró per a la posada en valor del Tancat de la Pipa, s’encarrega de vigilar este espai, informant els visitants de la normativa d’ús i vetlant per l’èxit reproductor i la supervivència del major nombre de pollets possible de corriol camanegre, mongeta i camallonga.
Enguany, el voluntariat va començar el 14 d’abril, coincidint amb les vacances de Setmana Santa i Pasqua. Des de llavors —i fins a la remissió d’este article a mitjan juny—, 26 voluntaris han participat en 77 torns al llarg del dia realitzant labors d’informació i vigilància, a més de registrar l’evolució dels nius de les espècies esmentades. Esta temporada, el treball dels voluntaris es veu recolzat pel reforç de la tanca existent, instal·lada en maig pel Servici Devesa-Albufera. La nova tanca ofereix una major tranquil·litat a les aus que nidifiquen a la vora de l’estany i redueix les molèsties provocades per gossos solts —l’Ordenança Municipal de la Ciutat de València sobre tinença d’animals obliga a portar-los amb corretja en tota la Devesa— i persones que, desatenent la senyalització, saltaven la corda.
Nius de corriol, mongeta i camallonga
Gràcies al seguiment d’estos voluntaris i d’alguns veïns de la Devesa, el primer niu de corriol camanegre es va confirmar el 16 d’abril amb la presència d’un ou. Posteriorment, el 22 d’abril, es va detectar un segon niu amb dos ous, a més d’una tercera parella defenent el territori. Malgrat el bon inici de temporada, el 29 d’abril es va constatar la desaparició dels nius i la presència de petjades de persones al seu voltant, dins del tancat. Posteriorment, després de l’episodi d’intenses pluges de la primera setmana de maig, el nivell de l’aigua de l’estany va pujar i va negar per complet la zona on es trobaven els nius. Malgrat tots estos contratemps, pocs dies després es va constatar la seua reposició. I, més tard, es va detectar una tercera posta i la presència d’altres dues parelles de corriol marcant territori.
Per la seua banda, les primeres mongetes es van vore a l’estany el 17 d’abril, i s’han arribat a observar 40 individus alhora. A mitjan maig, es van constatar els primers festejos i, l’última setmana del mes, algunes parelles ja estaven covant.
La camallonga també ha triat les vores de l’illa central per a reproduir-se, i a les acaballes de maig, els primers pollets de les dues parelles rondaven pels marges de l’estany. Fins i tot es van vore eixint de la zona delimitada per la tanca. A més, s’han detectat diverses pollades de collverd i s’ha observat una parella de tadorna amb set pollets de poques setmanes.
El Estany del Pujol, refugio de especies amenazadas
El Estany del Pujol se sigue consolidando como lugar de importancia para la nidificación de especies amenazadas en La Devesa. Entre las aves que regularmente utilizan este espacio para construir sus nidos, encontramos el chorlitejo patinegro, el charrancito común y la gaviota de Audouin, todas ellas clasificadas como vulnerables en el Catálogo Valenciano de Fauna Amenazada.
Desde 2020, un equipo de voluntarios coordinados por SEO/BirdLife en el marco del convenio de colaboración entre el Ayuntamiento de València a través del Servicio Devesa-Albufera, SEO/BirdLife y Acció Ecologista-Agró para la puesta en valor del Tancat de la Pipa, se encarga de vigilar este espacio, informando a los visitantes de la normativa de uso y velando por el éxito reproductor y la supervivencia del mayor número de pollitos posible de chorlitejo, charrancito y cigüeñuela.
Este año, el voluntariado comenzó el 14 de abril, coincidiendo con las vacaciones de Semana Santa y Pascua. Desde entonces —y hasta la remisión de este artículo a mediados de junio—, 26 voluntarios han participado en 77 turnos a lo largo del día realizando labores de información y vigilancia, además de registrar la evolución de los nidos de las especies mencionadas. Esta temporada, el trabajo de los voluntarios se ve respaldado por el refuerzo de la talanquera existente, instalada en mayo por el Servicio Devesa-Albufera. El nuevo vallado ofrece una mayor tranquilidad a las aves que nidifican a orillas del lago y reduce las molestias provocadas por perros sueltos —la Ordenanza Municipal de la Ciudad de València sobre tenencia de animales obliga a llevarlos con correa en toda La Devesa— y personas que, desatendiendo la señalización, saltaban la cuerda.
Nidos de chorlitejo, charrancito y cigüeñuela
Gracias al seguimiento de estos voluntarios y de algunos vecinos de La Devesa, el primer nido de chorlitejo patinegro se confirmó el 16 de abril con la presencia de un huevo. Posteriormente, el 22 de abril, se detectó un segundo nido con dos huevos, además de una tercera pareja defendiendo su territorio. Pese a este buen inicio de temporada, el 29 de abril se constató la desaparición de ambos nidos y la presencia de huellas de personas que se dirigían hacia ellos. Posteriormente, tras el episodio de intensas lluvias de la primera semana de mayo, el nivel del agua del lago subió y anegó por completo la zona donde se encontraban los nidos. A pesar de todos estos contratiempos, pocos días después se observó su reposición. Y, más tarde, se detectó una tercera puesta y la presencia de otras dos parejas de chorlitejo marcando territorio.
Por su parte, los primeros charrancitos se vieron en el lago el 17 de abril, y se han llegado a observar 40 individuos a la vez. A mediados de mayo, se constataron los primeros cortejos y, la última semana del mes, las primeras parejas ya estaban incubando.
La cigüeñuela también ha elegido las orillas de la isla central para reproducirse, y a final de mayo, los primeros pollitos de las dos parejas correteaban por las orillas del lago. Hasta se vieron saliendo de la zona delimitada por la talanquera. Además, se han detectado varias polladas de ánade azulón y se ha observado una pareja de tarro blanco con 7 pollitos de pocas semanas.