Estudiar les dinàmiques de les aus aquàtiques és una manera molt útil d’entendre com responen els aiguamolls a certes alteracions. No obstant això, és un assumpte complex d’abordar per les múltiples causes que poden donar lloc a increments, descensos o estabilitat de les seues poblacions. Un any després de l’impacte de la DANA sobre l’Albufera, les aus de la llacuna, la mar, la marjal i les platges ens conten històries molt diferents del que ha passat este 2025.
Les aus aquàtiques que utilitzen la llacuna per a criar ens han donat un bany de realitat. La barrancada originada per la DANA va arribar en uns anys en què s’experimentava un repunt de la terbolesa i de les algues microscòpiques després de diversos anys positius de millora dels indicadors de qualitat de l’aigua (com el breu ressorgir de prades de vegetació submergida). Els siverts i fotges nidificants en la llacuna, que venien augmentant a poc a poc, han vist caure el nombre de parelles. El mateix els ha passat a l’escabussonet i el cabrellot, aus bussejadores que s’alimenten de peixos i que han tingut molt complicat alimentar-se en unes aigües que amb vent escàs es tornaven turbulentes.
La llacuna no oferix un pla B per a les aus que requerixen ambients de bona qualitat.
Al mal estat de la llacuna al qual la barrancada ha donat continuïtat se suma el fet que els aiguamolls artificials del Tancat de la Pipa i el Tancat de Mília van resultar molt afectats per la barrancada i es trobaven sumits en processos de restauració. Estes reserves, on venien criant més de la mitat de parelles de sivert i fotja del parc natural, i les úniques de roncadell i ascle, no han pogut albergar la població significativa que tenien d’aus relacionades amb la bona qualitat de l’aigua. Amb això, resulta evident que, sense estos tancats, la llacuna de l’Albufera no oferix un pla B per a les aus que requerixen ambients de bona qualitat. No obstant això, no tot són males notícies a l’entorn de la llacuna: s’han aconseguint els màxims històrics tadorna (20 parelles) i rosseta, espècie en perill crític d’extinció a Espanya, amb 7 parelles.
En els arrossars la situació ha sigut sorprenent. La major part de les aus que no requerixen d’alimentació especialitzada han mostrat xifres molt destacables. En el cas del collverd (amb una estima de 6.247 parelles) i picaport (4.393 parelles) s’han aconseguit sengles rècords absoluts, i bons números de gavina vulgar (1.006 parelles), agró blau (1.119 parelles) i camallonga (758 parelles). A estos se sumen l’arpellot de marjal, que manté el seu augment gradual, amb 6 parelles. En conjunt, sembla ser que la barrancada, lluny d’arrasar la vida dels arrossars, ha afavorit un augment notable de l’aliment disponible per a totes estes aus. Un bon exemple és la carregada o perdiu de mar, que, gràcies a una explosió de libèl·lules com fa molt de temps no es recorda, pràcticament n’ha duplicat la població, aconseguint les 101 parelles. Encara que sempre hi ha un però: les aus que tenen uns hàbits d’alimentació més restringits, com l’agró roig o l’oroval, seguixen estancades lluny del seu potencial i no han vist un increment similar.
Algunes espècies generalistes aconseguixen xifres rècord en els arrossars impulsades per l’augment d’aliment.
Un dels principals valors ambientals de l’Albufera és que el Racó de l’Olla acull una de les majors colònies del Mediterrani de gavines i xatracs. Estos últims utilitzen este espai resguardat i cuidat amb gran detall per a nidificar, llançant-se a volar de 5 a 20 km mar endins per a pescar. El xatrac d’albufera i el xatrac becllarg ens expliquen en l’última dècada una història de reducció d’aliment en la mar, principalment xicotetes sardines i aladrocs. Sobre esta falta d’aliment caben moltes hipòtesis, però el que sembla evident és que la barrancada no ha tingut efectes sobre les aus de l’àmbit marí.
L’episodi no altera la tendència de fons en el medi marí, on persistix l’escassetat de recursos
I pel que fa a les platges, el protagonista de la història és el corriol camanegre. Gràcies a la rellevància de les platges de l’Albufera per a esta au es van incorporar criteris de conservació dels seus hàbitats en els treballs de retirada del descomunal volum de material depositat per l’onatge a les platges després de ser arrossegat per la DANA, mantenint una xicoteta fracció de restes orgàniques mareals a l’entorn de les dunes que necessita l’espècie per a amagar els seus nius i pollets. En 2025 el nombre de parelles (50) no ha sigut molt alt, però sí s’ha observat un menor impacte dels predadors i en conseqüència un major nombre de pollets corrent per les platges.
En resum, aus dependents de la qualitat de l’aigua en la llacuna que no repunten, aus generalistes reflectint un augment d’aliment en els arrossars, aus marines que mantenen les seues minvades poblacions recentment, i aus litorals que han vist en les restes mareals un refugi. Llums i ombres sobre les quals cal reflexionar, aprofundir i aprendre per a continuar avançant en la sostenibilitat de l’arrossar i el litoral, i a recuperar l’eterna assignatura pendent: el restabliment de la llacuna.
