Una de les notícies de l’any, la qual ha acaparat nombrosos espais informatius i ha omplit de fotos les xarxes socials, ha sigut la reproducció del flamenc per primera vegada a l’Albufera. Un fet que ningú no esperava, a pesar que als darrers anys el nombre de flamencs presents durant l’hivern ha anat creixent notablement. Este augment, que s’ha relacionat erròniament amb la salinització del sistema —simplement per associar imatges de flamenc a explotacions salineres i ambients salobres— en realitat es troba motivat per la consolidació i creixement de les poblacions reproductores al Mediterrani gràcies a la protecció i conservació dels aiguamolls que es venen desenvolupant especialment durant els últims 20 anys, i l’ocurrència d’hiverns amb temperatures més suaus que han millorat la supervivència d’aus juvenils i per tant augmentat la grandària de les poblacions.
Fins a 2011, el nombre de flamencs que se censaven a l’hivern no arribava a la desena. En gener de 2023 es va marcar un nou màxim històric amb vora 14.000 aus. Simplement, el flamenc ha trobat a l’Albufera un lloc en el qual adaptar-se al canvi poblacional que està vivint l’espècie.
«Simplement, el flamenc ha trobat a l’Albufera un lloc en el qual adaptar-se al canvi poblacional que viu l’espècie»
Els darrers hiverns es venien observant casos de construcció de nius al Racó de l’Olla que generalment eren abandonats en poc de temps. Este comportament, afavorit per les grans concentracions d’aus, sol associar-se amb individus sense experiència reproductora prèvia. Durant la segona quinzena de desembre de 2022, la construcció de nius va començar igual que en anys anteriors. No obstant això, en comptes de produir-se’n l’abandó, durant les següents setmanes estes aus van continuar covant, i moltes altres, primer centenars i després milers, es van sumar a la construcció de nius. Finalment es van comptabilitzar 5.289 nius a la fi de gener: una grandària de la colònia realment alta per a una nova localitat de cria, més encara a l’hivern, la qual cosa, a ulls de la comunitat internacional d’experts en l’espècie, ha resultat excepcional.
Una sincronització de causes per a un fet inèdit
Este canvi dràstic de comportament s’atribueix a una conjunció de factors, entre els quals es consideren el gran nombre d’aus presents durant l’hivern al parc natural, les grans extensions de marjal inundada aconseguides durant la perellonà, amb abundant fauna microscòpica, i les temperatures càlides registrades entre finals de desembre i principis de gener.
El primer poll nascut a l’Albufera va ser observat el 9 de gener, i les eclosions van anar estenent-se durant els següents dos mesos. No obstant això, durant febrer i març, tal com era d’esperar en una colònia nova, es va produir un notable abandó de nius. Els adults que van continuar criant els polls es van adaptar al canvi total del paisatge provocat per la dessecació dels arrossars, realitzant llargs desplaçaments per a obtindre aliment; un comportament natural de l’espècie, segons el qual rarament coincideixen al mateix lloc les colònies de cria i les àrees d’alimentació. La major part dels adults es desplaçava contínuament fins als aiguamolls del sud d’Alacant, encara que també es va observar flux d’aus entre l’Albufera i l’interior peninsular, el delta de l’Ebre i, fins i tot, les Illes Balears. Com a resultat del procés de cria, s’estima que han volat vora 1.790 polls de flamenc.
Sens dubte, la notícia de la nidificació en 2023 del flamenc a l’Albufera té moltes lectures. Des d’un enfocament purament ambiental, la realitat és que el flamenc és una espècie amb poblacions en bon estat, tant a escala regional com internacional, i per tant no s’ha adoptat cap mesura específica per a afavorir-ne la reproducció ni l’estabilitat de les colònies. La realitat ambiental de l’Albufera evidencia que són les espècies més dependents de l’aigua abundant i de bona qualitat, tant a l’estiu com a l’hivern, les que es troben lluny de mantindre poblacions saludables i, per tant, les que marquen els objectius de gestió.
«En ser una espècie en bon estat, no s’han adoptat mesures que afavorisquen la reproducció ni l’estabilitat de les colònies»
La importància de conservar i recuperar l’hàbitat
No obstant això, la nidificació del flamenc posa de manifest la importància de desenvolupar mesures de conservació de la naturalesa, especialment de restauració ambiental —com va ser el cas del Racó de l’Olla, fa 30 anys—, que poden proveir d’espai les aus que requereixen una bona qualitat d’aigua. A més, estes àrees restaurades, que funcionen com a xicotets santuaris d’espècies amenaçades, al mateix temps actuen com a refugis per a nombroses espècies quan altres àrees pateixen la falta d’aigua. En este cas, cal ressenyar que grans àrees de Doñana, els aiguamolls manxecs i la llacuna de Fuente de Piedra —la principal colònia de flamenc a Espanya— van romandre seques durant la primavera i l’estiu passats, la qual cosa va facilitar-ne la dispersió a altres aiguamolls mediterranis, com ara l’Albufera.
«Molta gent ha descobert que l’Albufera és un aiguamoll valuós gràcies als flamencs»
El flamenc ha actuat com a espècie bandera de la conservació d’aiguamolls i, gràcies a la seua presència, s’han beneficiat moltes altres espècies d’aus aquàtiques, com ànecs, gavines i limícoles. A l’Albufera, les grans concentracions de flamencs han captat l’atenció de la societat i han atret molta gent a gaudir-ne mentre s’alimentaven en els camps fanguejats a la fi de l’hivern. En efecte, part de la societat ha descobert que l’Albufera és un aiguamoll valuós gràcies als flamencs. De la mateixa manera, la presència de grans grups hivernals i la nidificació d’esta espècie mostren que el potencial del parc natural per a albergar aus aquàtiques és molt major que el que s’expressa actualment. En un moment de col·lapse d’aiguamolls mediterranis com el que vivim, la conservació de l’Albufera cobra més rellevància que mai.
