La Pyricularia amenaça el futur de l’arròs valencià a l’Albufera
INFORME DEL CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA
La Pyricularia ha deixat de ser un problema agronòmic puntual per a convertir-se en una amenaça estructural per a l’arròs valencià i, amb ell, per a l’equilibri ecològic i cultural de l’Albufera. Eixa és el principal advertiment de l’informe aprovat pel Consell Valencià de Cultura al març de 2026, centrat en l’expansió del fong Pyricularia oryzae, causant de la malaltia fúngica més greu de l’arròs a escala mundial i especialment agressiva en les varietats tradicionals valencianes.
El document subratlla que les varietats emparades per la Denominació d’Origen Arròs de València —sobretot J. Sendra, Bomba i Albufera— presenten una elevada vulnerabilitat enfront del fong. Es tracta d’arrossos de gra redó, que absorbixen bé els sabors, i lligats per tant a la cuina valenciana. Són varietats difícils de substituir perquè, més enllà de la mera producció agrícola, estan íntimament unides al paisatge, la gastronomia i la identitat del territori. El cas més extrem és l’arròs Bomba, considerat pels productors com una varietat pràcticament en vies de desaparició per la reiteració de pèrdues de collita i la consegüent inviabilitat econòmica.
La malaltia actua en el coll de l’espiga, interrompent el pas de nutrients cap al gra. Quan l’atac arriba abans de la maduració completa, l’arròs deixa de desenrotllar-se i la pèrdua productiva pot ser total. L’informe arreplega testimoniatges de camps amb afeccions del cent per cent, especialment durant la campanya de 2025, descrita com extraordinàriament càlida i humida. La combinació de nits tropicals, elevada humitat relativa i escassos episodis de ponent va generar unes condicions especialment favorables per a la proliferació del fong. Segons AVA-ASAJA, les pèrdues en la varietat Albufera van aconseguir el 75%, mentres que en J. Sendra van oscil·lar entre el 30 i el 40%. La Unió Llauradora va estimar un impacte econòmic d’uns deu milions d’euros, amb danys no sols quantitatius sinó també en la qualitat comercial del gra.
El problema s’agreuja perquè les malalties fúngiques no estan cobertes per les assegurances agràries, la qual cosa deixa al productor exposat sense xarxa de protecció. A més, el sector ja venia debilitat per dècades de retrocés: de 50.000 hectàrees d’arròs a mitjan segle passat s’ha passat a unes 15.000, i de 140 molins arrossers a penes en sobreviuen nou. L’informe arreplega un advertiment clar dels agricultors: si la rendibilitat continua caient, el següent pas serà l’abandó del cultiu. I a l’Albufera, abandonar l’arròs significa també alterar el manteniment de l’aiguamoll, la biodiversitat i el paisatge tradicional associat al parc natural.
La Unió Europea i les matèries actives
La principal reclamació del sector es dirigix a la falta de matèries actives autoritzades per a combatre el fong. Durant anys van existir diverses famílies de fungicides eficaços, però la normativa europea ha reduït de manera dràstica les substàncies disponibles. Actualment, l’estrobilurina és pràcticament l’única ferramenta autoritzada, però el propi ús continuat ha generat resistències del fong i n’ha reduït l’eficàcia. Agricultors i organitzacions agràries denuncien que esta limitació obliga a un mal ús del producte i deixa el cultiu sense alternatives reals. També sostenen que molts d’eixos fitosanitaris seguixen autoritzats en països com Itàlia, el Japó o els Estats Units, la qual cosa genera una competència desigual.
Davant esta situació, l’informe recolza la petició d’autoritzacions excepcionals contemplades en l’article 53 del Reglament europeu 1107/2009, que permet l’ús temporal de productes fitosanitaris durant un màxim de 120 dies quan existix un risc greu sense alternativa eficaç. La proposta planteja que estos tractaments només s’apliquen en períodes d’assecat o eixugó, sense làmina d’aigua en la parcel·la, sota control del Servici de Sanitat Vegetal i amb seguiment tècnic específic. No es planteja com una solució permanent, sinó com una mesura urgent per a evitar el col·lapse de la campanya actual.
La investigació de l’IVIA
En paral·lel, l’informe concedix un paper central a la investigació de l’IVIA. Des de 2020, els estudis confirmen que el fong ha desenrotllat ceps resistents i que els tractaments actuals han perdut efectivitat. La línia de treball més prometedora passa per obtindre varietats més resistents mitjançant creuaments amb materials genètics d’altres països i mitjançant edició genòmica. L’IVIA ja ha registrat la varietat Garceta, de gra llarg, i prepara noves línies de gra mitjà amb millor tolerància. No obstant això, fins i tot estes noves varietats van mostrar un cert grau d’infecció en 2025, la qual cosa reforça la idea que no existix una solució única ni immediata.
Els investigadors insistixen en una estratègia de gestió integrada: varietats més resistents com a base, millora de les pràctiques agronòmiques —menys adobament nitrogenat, menor densitat de sembra, control de restes vegetals— i ús de fungicides sol quan siga estrictament necessari. També s’estudia el control biològic, encara que ara com ara la seua eficàcia enfront de malalties fúngiques continua sent limitada. La pròpia regulació europea sobre noves tècniques genòmiques apareix com un altre coll de botella, ja que estes ferramentes avancen més ràpid en altres països que a la Unió Europea.
L’informe afig a més una dimensió comercial: part de l’arròs importat pot arribar tractat amb productes prohibits per als productors europeus i etiquetatge de forma poc transparent, ja que la normativa permet assenyalar com a origen l’últim lloc de transformació i no necessàriament el país de cultiu. Això dificulta la competència per a l’arròs valencià i debilita la posició de les varietats protegides per la DO.
El Consell Valencià de Cultura conclou que la Pyricularia no amenaça únicament una collita, sinó la continuïtat d’una activitat agrícola lligada al patrimoni valencià. Les seues recomanacions combinen mesures urgents —autoritzacions excepcionals i suport institucional— amb reforç de la investigació pública, campanyes de promoció de la DO Arròs de València i una defensa més ferma davant Europa de les condicions específiques del cultiu mediterrani. La preocupació de fons, més enllà de salvar una campanya, radica a evitar que desaparega una manera d’habitar i sostindre l’Albufera.
—
Peu de foto: Tractament aeri amb dron a la marjal de Alfafar (foto: Fundació Assut).
INFORME DEL CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA
La Pyricularia amenaza el futuro del arroz valenciano en L’Albufera
La Pyricularia ha dejado de ser un problema agronómico puntual para convertirse en una amenaza estructural para el arroz valenciano y, con él, para el equilibrio ecológico y cultural de L’Albufera. Esa es la principal advertencia del informe aprobado por el Consell Valencià de Cultura en marzo de 2026, centrado en la expansión del hongo Pyricularia oryzae, causante de la enfermedad fúngica más grave del arroz a escala mundial y especialmente agresiva en las variedades tradicionales valencianas.
El documento subraya que las variedades amparadas por la Denominación de Origen Arròs de València —sobre todo J. Sendra, Bomba y Albufera— presentan una elevada vulnerabilidad frente al hongo. Se trata de arroces de grano redondo, que absorben bien los sabores, y ligados por tanto a la cocina valenciana. Son variedades difíciles de sustituir porque, más allá de la mera producción agrícola, están íntimamente unidas al paisaje, la gastronomía y la identidad del territorio. El caso más extremo es el arroz Bomba, considerado por los productores como una variedad prácticamente en vías de desaparición por la reiteración de pérdidas de cosecha y la consiguiente inviabilidad económica.
La enfermedad actúa en el cuello de la espiga, interrumpiendo el paso de nutrientes hacia el grano. Cuando el ataque llega antes de la maduración completa, el arroz deja de desarrollarse y la pérdida productiva puede ser total. El informe recoge testimonios de campos con afecciones del cien por cien, especialmente durante la campaña de 2025, descrita como extraordinariamente cálida y húmeda. La combinación de noches tropicales, elevada humedad relativa y escasos episodios de poniente generó unas condiciones especialmente favorables para la proliferación del hongo. Según AVA-ASAJA, las pérdidas en la variedad Albufera alcanzaron el 75 %, mientras que en J. Sendra oscilaron entre el 30 y el 40 %. La Unió Llauradora estimó un impacto económico de alrededor de diez millones de euros, con daños no solo cuantitativos sino también en la calidad comercial del grano.
El problema se agrava porque las enfermedades fúngicas no están cubiertas por los seguros agrarios, lo que deja al productor expuesto sin red de protección. Además, el sector ya venía debilitado por décadas de retroceso: de 50.000 hectáreas de arroz a mediados del siglo pasado se ha pasado a unas 15.000, y de 140 molinos arroceros apenas sobreviven nueve. El informe recoge una advertencia clara de los agricultores: si la rentabilidad sigue cayendo, el siguiente paso será el abandono del cultivo. Y en L’Albufera, abandonar el arroz significa también alterar el mantenimiento del humedal, la biodiversidad y el paisaje tradicional asociado al parque natural.
La Unión Europea y las materias activas
La principal reclamación del sector se dirige a la falta de materias activas autorizadas para combatir el hongo. Durante años existieron varias familias de fungicidas eficaces, pero la normativa europea ha reducido de forma drástica las sustancias disponibles. Actualmente, la estrobilurina es prácticamente la única herramienta autorizada, pero el propio uso continuado ha generado resistencias del hongo y ha reducido su eficacia. Agricultores y organizaciones agrarias denuncian que esta limitación obliga a un mal uso del producto y deja al cultivo sin alternativas reales. También sostienen que muchos de esos fitosanitarios siguen autorizados en países como Italia, Japón o Estados Unidos, lo que genera una competencia desigual.
Ante esta situación, el informe respalda la petición de autorizaciones excepcionales contempladas en el artículo 53 del Reglamento europeo 1107/2009, que permite el uso temporal de productos fitosanitarios durante un máximo de 120 días cuando existe un riesgo grave sin alternativa eficaz. La propuesta plantea que estos tratamientos solo se apliquen en periodos de secado, sin lámina de agua en la parcela, bajo control del Servicio de Sanidad Vegetal y con seguimiento técnico específico. No se plantea como una solución permanente, sino como una medida urgente para evitar el colapso de la actual campaña.
La investigación del IVIA
En paralelo, el informe concede un papel central a la investigación del IVIA. Desde 2020, los estudios confirman que el hongo ha desarrollado cepas resistentes y que los tratamientos actuales han perdido efectividad. La línea de trabajo más prometedora pasa por obtener variedades más resistentes mediante cruzamientos con materiales genéticos de otros países y mediante edición genómica. El IVIA ya ha registrado la variedad Garceta, de grano largo, y prepara nuevas líneas de grano medio con mejor tolerancia. Sin embargo, incluso estas nuevas variedades mostraron cierto grado de infección en 2025, lo que refuerza la idea de que no existe una solución única ni inmediata.
Los investigadores insisten en una estrategia de gestión integrada: variedades más resistentes como base, mejora de las prácticas agronómicas —menos abonado nitrogenado, menor densidad de siembra, control de restos vegetales— y uso de fungicidas solo cuando sea estrictamente necesario. También se estudia el control biológico, aunque por ahora su eficacia frente a enfermedades fúngicas sigue siendo limitada. La propia regulación europea sobre nuevas técnicas genómicas aparece como otro cuello de botella, ya que estas herramientas avanzan más rápido en otros países que en la Unión Europea.
El informe añade además una dimensión comercial: parte del arroz importado puede llegar tratado con productos prohibidos para los productores europeos y etiquetado de forma poco transparente, ya que la normativa permite señalar como origen el último lugar de transformación y no necesariamente el país de cultivo. Esto dificulta la competencia para el arroz valenciano y debilita la posición de las variedades protegidas por la DO.
El Consell Valencià de Cultura concluye que la Pyricularia no amenaza únicamente una cosecha, sino la continuidad de una actividad agrícola ligada al patrimonio valenciano. Sus recomendaciones combinan medidas urgentes —autorizaciones excepcionales y apoyo institucional— con refuerzo de la investigación pública, campañas de promoción de la DO Arròs de València y una defensa más firme ante Europa de las condiciones específicas del cultivo mediterráneo. La preocupación de fondo, más allá de salvar una campaña, radica en evitar que desaparezca una forma de habitar y sostener L’Albufera.
—
Pie de foto: Tratamiento aéreo con dron en el arrozal de Alfafar (foto: Fundació Assut).
