En la cronologia de la recuperació, el camp va arribar tard. «Ací ens ha costat mig any poder tornar a posar en marxa els motors, entrar els tractors…», explica un agricultor veterà de Massanassa. Mentres es retirava el fang dels carrers i es recuperaven vivendes i infraestructures urbanes, molts arrossars van romandre setmanes —i en alguns casos mesos— sense possibilitat d’intervindre-hi.
Entre els agricultors es va escampar la sensació que el camp havia quedat en segon pla. En diverses explotacions els treballs de neteja i recuperació van haver d’afrontar-se amb mitjans propis, davant la incertesa sobre les ajudes i els terminis de l’administració.
«A mi em deia gent que ha vingut a netejar ací que era impossible que férem arròs, i jo els deia que no, que la naturalesa es recupera per ella mateixa». Són paraules d’un agricultor que treballa des dels 14 anys en el camp i que també va viure la riuada de 1957. «Jo ja he vist desbordar-se el riu quan tenia nou anys, a València ciutat. Esta vegada ho ha desviat el nou llit, però quan plou amb estes quantitats es desborda tot».
En el millor dels casos, la sembra es va retardar. Les conseqüències es van reflectir en la collita. En zones com Massanassa, alguns productors calculen que la producció es va reduir aproximadament a la mitat respecte a un any normal. «D’arreplegar més d’un milió de quilos hem passat a poc més de la mitat, i a més amb gra de pitjor qualitat», resumix un d’ells. En altres parcel·les el problema va ser més greu: els camps van quedar coberts per sediments i residus que van obligar a retardar o fins i tot a suspendre el cultiu.
Un impacte desigual al parc natural
L’episodi no va afectar per igual a tot l’entorn de l’Albufera. Tècnics del parc natural expliquen que la intensitat dels danys va ser molt distinta entre sectors. La diferència entre els efectes en el tancat de l’Estell i la zona de Massanassa i Catarroja va ser, en paraules d’una tècnica del parc, «com del dia a la nit». En la zona de l’Horta Sud —especialment a Massanassa, Catarroja i Alfafar— la riuada, la descomunal barrancada de la rambla del Poyo, va causar danys en séquies, talussos, camins i altres infraestructures agràries. L’aigua va arrossegar a més vehicles i materials urbans que van acabar depositats en camps i canals. «Hi havia plàstics, olis, medicaments i cosmètics, objectes de tota mena, productes procedents de botigues i magatzems del parc comercial d’Alfafar», relata un dels voluntaris que va participar en les primeres tasques de neteja. «Això era per a plorar, es podia trobar el que no et pugues imaginar», explica un agricultor que va estar de voluntari 15 dies a Silla.
En canvi, a la Ribera Baixa els danys van ser menors, encara que els desbordaments derivats de la crescuda del riu Magre també van deixar empremta. Una agricultora conta que l’aigua no va arribar a trencar els màrgens dels seus camps, encara que sí que «es va emportar per davant anys de treball dedicats a reforçar les motes». No obstant això, reconeix que va ser eixe mateix treball previ el que va ajudar a «evitar mals majors». «Gràcies a això ens hem pogut salvar», assegura, assenyalant que en altres terrenys veïns les motes van cedir davant l’aigua.
Camps coberts de residus
L’acumulació de residus en la marjal es va convertir en un dels problemes més visibles després de la riuada. En els mesos posteriors es van organitzar diferents jornades de neteja en les zones arrosseres de Massanassa i Catarroja.
Entre novembre de 2024 i abril de 2025, voluntaris coordinats per la Fundació Assut van participar en diverses accions de retirada de residus en l’horta i la marjal. Segons l’organització, en estes jornades es van arreplegar al voltant de 500 quilograms de residus per jornada. Les tasques es van coordinar amb l’Ajuntament de Massanassa, la direcció del Parc Natural de l’Albufera i organitzacions com Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife.
Actualment, gran part de la preocupació se centra en els contaminants menys visibles. La riuada va travessar zones industrials i comercials, abocadors, xarxes de sanejament i depuradores danyades, la qual cosa sens dubte va mobilitzar una mescla molt diversa de substàncies. Alguns contaminants es van diluir o van ser evacuats amb l’aigua, però altres —com olis, pèl·lets i microplàstics, fàrmacs o metalls pesants— poden quedar retinguts en els sediments del llac i les séquies.
Un any després
Més d’un any després de l’episodi, moltes infraestructures agràries seguixen en procés de recuperació. En diverses zones continuen pendents reparacions en sistemes de reg, séquies o motes. Els agricultors també assenyalen que encara queden acumulacions de llots i residus en àrees de difícil accés. «Continua havent-hi llocs on queda fang i escombraries per retirar», explica una agricultora de l’entorn del llac.
A estes preocupacions se suma una altra conseqüència indirecta de la riuada: la dispersió de fragments d’espècies invasores, especialment canya americana (Arundo donax). Els corrents van transportar restes vegetals a noves zones de la marjal, la qual cosa obliga ara a reforçar els treballs de control i eliminació per a evitar-ne l’expansió.
Seguiment ambiental
Des de la Fundació Assut s’insistix en la necessitat de mantindre un seguiment ambiental continuat després de la riuada. Entre les línies de treball plantejades figura ampliar els punts de control d’aigua i sediments per a identificar possibles contaminants persistents i seguir-ne l’evolució en l’ecosistema.
El seguiment també inclou la fauna de l’aiguamoll. Tècnics i entitats conservacionistes plantegen reforçar la vigilància de l’avifauna i analitzar possibles efectes de contaminants en la cadena tròfica.
Un territori vulnerable
L’experiència de la riuada ha reobert entre agricultors i tècnics el debat sobre la vulnerabilitat del sistema agrari de l’Albufera. Molts productors reclamen millorar el coneixement sobre el comportament de l’aigua en barrancs i rambles que desemboquen en el llac. «Necessitem entendre millor com circula l’aigua quan arriben episodis així», explica un agricultor. Eixe coneixement resulta clau per a dissenyar mesures que reduïsquen l’impacte de futures avingudes. Mentrestant, en la marjal continua el treball quotidià de recuperació. Els arrossars tornen a cultivar-se, encara que en moltes parcel·les encara queden senyals visibles de la riuada que va travessar el territori.
—
Peu de foto: Paco Lucas, llaurador de Catarroja, enmig d’un dels seus camps d’arròs, irrecognoscible després del desbordament de la rambla del Poyo (foto: Carlos Gonzalo).
Sobre l’autora: Natalia Bayona és, en 2025, estudiant del Màster Universitari en Cooperació al Desenvolupament (UPV).
