En esta nova secció, Bosco Dies analitza i resumeix el darrer mig any d'observacions i registres rellevants d'aus arreplegats en la web Birding Albufera.
La baldriga cendrosa observada el 31 de desembre al cap de Cullera (foto: Víctor París).
2021
Octubre
Un càlid octubre, i sense a penes precipitacions, es va iniciar amb l’observació d’un territ pectoral(Calidris melanotos) a Massanassa, espècie que va tornar a registrar-se als pocs dies a Sueca: dues aus al tancat de Sabater i Arce. Dos exemplars d’ànec capblanc(Oxyura leucocephala) es van presentar al Racó de l’Olla. Els primers exemplars de cigonya negra(Ciconia nigra) van arribar a mitjan mes a les zones habituals del Ràfol (Sueca) i van anticipar una presència hivernal destacada. El projecte Ornit (Nocmig Albufera) va traure a la llum el primer registre de titeta de Hudgson(Anthus hodgsoni) per a l’Albufera, el segon per a la Comunitat Valenciana. Un solitari mosquiter de doble ratlla(Phylloscopus inornatus) va ser escoltat a la Devesa, única cita anual d’este divagant siberià tan esperat.
Sonograma de titeta de Hodgson (imatge: projecte Ornit).
Novembre
A partir de la segona setmana, va haver-hi diverses irrupcions d’aire fred i nevades avançades a l’interior. No obstant això, el mes va transcórrer amb relativa normalitat, amb poques observacions d’aus rares o escasses: les primeres grues(Grus grus), a mitjan mes —vistes després menys de l’habitual—; fringíl·lids com el gavatxet(Spinus spinus), i cites d’espècies més escasses com el pinsà mec(Fringilla montifringilla), el trencapinyols(Coccothraustes coccothraustes) i la merla de pit blanc(Turdus torquatus). Els últims dies del mes van donar una de les xifres més elevades de roget(Aythya nyroca) per a l’Albufera, amb vuit aus observades simultàniament.
Desembre
Després del de 2015, este va ser el desembre més càlid des de 1950 i el més sec de tot el segle. Potser per això, a penes s’hi va vore res: una de les poques cites locals de cotoliu(Lullula arborea), exemplar observat en dunes del Dosser de Cullera el dia 10, i un vítol(Botaurus stellaris) al Tancat de la Pipa. Un agullat gros(Gavia immer) es va presentar en dues ocasions en un litoral que a penes va permetre unes poques observacions d’ànecs marins com el morell de mar(Melanitta nigra). A final de mes, es van registrar els màxims anuals de baldriga balear(Puffinus mauretanicus), amb fins a quatre mil exemplars censats enfront de la Garrofera. L’últim dia de l’any ens va regalar una de les poques cites hivernals a l’Albufera de baldriga cendrosa(Calonectris diomedea).
2022
Gener
Oratge sec i una mica més fred d’allò habitual. La primera setmana, màxim hivernal sense precedents de becplà(Platalea leucorodia), amb un grup de 112 aus observades a la mata del Fang. També, l’única observació hivernal de titeta de Richard(Anthus richardi), un divagant de Sibèria que s’hi ve registrant des de 2009. Amb les primeres fanguejades, van arribar els grans grups de gavines i, entre elles, una au de primer hivern de gavina de Delaware (Larus delawarensis), espècie originària d’Amèrica del Nord de la qual a penes hi ha sis observacions prèvies a l’Albufera. A més, la primera gavina cendrosa(Larus canus) anunciava un bon any d’observacions per a l’espècie. Màxims històrics de cigonya negra a final de mes, amb 17 aus en arrossars de Sueca, i notable presència de pinsà mec, amb més d’un centenar d’ocells a la Llonga (Sueca).
Cigonyes negres (foto: Toni Alcocer).
Febrer
Este mes va allargar la sequera insòlita de l’hivern. Oratge més càlid del què és costum per estes dates. Els primers dies, les xifres de cauet(Alca torda) van ser les més altes de la darrera dècada. Les gavines van continuar donant sorpreses, amb la presència de la gavina de Delaware observada al gener, gavina cendrosa —almenys sis exemplars—, gavinot càspic(Larus cacchinnans) i quatre individus de gavinot argentat(Larus argentatus). La cueta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii) va aparéixer en nombre destacat, amb un mínim de sis ocells vistos a diferents localitats. Les nits d’Ornit van revelar una marcada presència de tord ala-roig(Turdus iliacus), amb desenes d’ocells en migració activa sobre la Devesa. Pel que fa als limícoles, un tifort de cames grogues(Tringa flavipes) es va presentar al Racó de l’Olla el dia 24 —setè registre d’esta espècie americana—, mentre que l’esperat tètol cuanegre(Limosa limosa) a penes va superar els dos mil exemplars en el seu màxim anual.
Gavina de Delaware (foto: Toni Alcocer).
Març
Un dels mesos més emocionants dels darrers anys, degut sens dubte a la insòlita inestabilitat de l’oratge. La tempesta Cèlia i les depressions posteriors van propiciar extraordinàries calitges i van allargar la inestabilitat fins a la fi d’abril. Esta peculiar situació va coadjuvar a una doble troballa tan inesperada com llargament somiada: el de la cua-roja diademada(Phoenicurus moussieri), dos ocells, dos, que suposen els primers registres per a la Comunitat Valenciana. Una altra raresa: un corb(Corvus corax) a la Devesa. I més cites destacables: 11 exemplars de siseta(Tringa stagnatilis), i fins a vuit individus junts de garsa de mar(Haematopus ostralegus). A més, es va citar el picardó(Porzana parva), quatre aus, i la picardona(Porzana porzana) en diversos indrets. Són de ressenyar també els registres de rosseta(Marmaronetta angustirostris), amb un grup d’11 exemplars al Racó de l’Olla, i de roncadell(Spatula querquedula), en xifres extraordinàriament altes. Les gravacions nocturnes a la Devesa van registrar el pas de fins a 18 exemplars de torlit(Burhinus oedicnemus).
Cua-roja diademada (foto: Miguel Andújar).
Abril
El mes es va iniciar i va seguir amb la mateixa inestabilitat amb què va acabar febrer i va continuar març, la qual cosa va donar lloc a una primavera amb rècord històric de pluges. Els arrossars, llargament inundats per la pluja, van concentrar grans quantitats d’aus. Amb tot, els primers dies del mes van portar la primera cita per a l’Albufera d’àguila imperial ibèrica(Aquila adalberti), amb un exemplar immadur desplaçant-se cap al nord sobre la Devesa. Les tres espècies de picardones, el picardó, la picardona i el picardonet(Porzana pusilla), es van vore en diferents llocs; una observació aïllada de vítol va suposar l’únic registre primaveral, i un territ pectoral va visitar a la fi de mes els arrossars entollats de Sollana.
Picardona (foto: Toni Polo)
Maig
En passar la inestabilitat, calma i calor. Malgrat ser tradicionalment un mes vibrant de cites, maig va transcórrer sense sobresalts, amb els registres habituals de migrants i a penes alguna observació puntual ressenyable: un falcó d’Eleonora(Falco eleonorae), la primera setmana; boscarler pintat(Locustella naevia) per partida doble, i una tardana gavina cendrosa en arrossars de Sollana. La inundació resultant de les pluges passades va afavorir la presència prolongada de limícoles com el corriol gros(Charadrius hiaticula), amb xifres màximes de 190 aus; el redonell(Calidris pugnax), fins a 90 exemplars, i el territ de Temminck(Calidris temminckii). Set exemplars de picardonet van ser gravats en migració nocturna en el marc del projecte Ornit.
Un cálido octubre, y sin apenas precipitaciones, se inició con la observación de un correlimos pectoral(Calidris melanotos) en Massanassa, especie que volvió a registrarse a los pocos días en Sueca: dos aves en el Tancat de Sabater i Arce. Dos ejemplares de malvasía cabeciblanca(Oxyura leucocephala) se presentaron en el Racó de l’Olla. Los primeros ejemplares de cigüeña negra (Ciconia nigra) llegaron a mediados de mes a las zonas habituales de El Ràfol (Sueca) y anticiparon una presencia invernal destacada. El proyecto Ornit (Nocmig Albufera) sacó a la luz el primer registro de bisbita de Hudgson (Anthus hodgsoni) para L’Albufera, el segundo para la Comunitat Valenciana. Un solitario mosquitero bilistado(Phylloscopus inornatus) fue escuchado en La Devesa, única cita anual de este divagante siberiano tan esperado.
Noviembre
A partir de la segunda semana, hubo varias irrupciones de aire frío y nevadas adelantadas en el interior. No obstante, el mes transcurrió con relativa normalidad, con pocas observaciones de aves raras o escasas: las primeras grullas(Grus grus), a mediados de mes —vistas después menos de lo habitual—; fringílidos como el jilguero lúgano(Spinus spinus), y citas de especies más escasas como el pinzón real(Fringilla montifringilla), el picogordo(Coccothraustes coccothraustes) y el mirlo capiblanco(Turdus torquatus). Los últimos días del mes dieron una de las cifras más elevadas de porrón pardo(Aythya nyroca) para L’Albufera, con ocho aves observadas simultáneamente.
Diciembre
Después del de 2015, este fue el diciembre más cálido desde 1950 y el más seco de todo el siglo. Quizás por ello, apenas se vio nada: una de las pocas citas locales de alondra totovía(Lullula arborea), ejemplar observado en dunas de El Dosel de Cullera el día 10, y un avetoro común(Botaurus stellaris) en el Tancat de la Pipa. Un colimbo grande(Gavia immer) se presentó en dos ocasiones en un litoral que apenas si permitió unas pocas observaciones de patos marinos como el negrón común(Melanitta nigra). A final de mes, se registraron los máximos anuales de pardela balear(Puffinus mauretanicus), con hasta cuatro mil ejemplares censados frente a La Garrofera. El último día del año nos regaló una de las pocas citas invernales en L’Albufera de pardela cenicienta mediterránea(Calonectris diomedea).
2022
Enero
Tiempo seco y algo más frío de lo habitual. La primera semana, máximo invernal sin precedentes de espátula común(Platalea leucorodia), con un grupo de 112 aves observadas en la Mata del Fang. También, la única observación invernal de bisbita de Richard (Anthus richardi), un divagante de Siberia que se viene registrando desde 2009. Con los primeros fangueos, llegaron los grandes grupos de gaviotas y, entre ellas, un ave de primer invierno de gaviota de Delaware(Larus delawarensis), especie originaria de Norteamérica de la que apenas hay seis observaciones previas en L’Albufera. Además, la primera gaviota cana(Larus canus) anunciaba un buen año de observaciones para la especie. Máximos históricos de cigüeña negra a final de mes, con 17 aves en arrozales de Sueca, y notable presencia de pinzón real, con más de un centenar de aves en La Llonga (Sueca).
Febrero
Este mes prolongó la sequía insólita del invierno. Tiempo más cálido de lo normal para estas fechas. Los primeros días, las cifras de alca común(Alca torda) fueron las más altas de la última década. Las gaviotas continuaron dando sorpresas, con la presencia de la gaviota de Delaware observada en enero, gaviota cana —al menos seis ejemplares—, una gaviota del Caspio(Larus cacchinnans) y cuatro individuos de gaviota argéntea(Larus argentatus). La lavandera enlutada(Motacilla alba yarrellii) apareció en número destacado, con un mínimo de seis aves vistas en diferentes localidades. Las noches de Ornit revelaron una marcada presencia de zorzal alirrojo(Turdus iliacus), con decenas de aves en migración activa sobre La Devesa. En cuanto a los limícolas, un archibebe patigualdo chico(Tringa flavipes) se presentó en el Racó de l’Olla el día 24 —séptimo registro de esta especie americana—, mientras que la esperada aguja colinegra (Limosa limosa) apenas superó los dos mil ejemplares en su máximo anual.
Marzo
Uno de los meses más emocionantes de los últimos años, debido sin duda a la insólita inestabilidad del tiempo. La tormenta Celia y las depresiones posteriores propiciaron extraordinarias calimas y alargaron la inestabilidad hasta finales de abril. Esta peculiar situación coadyuvó a un doble encuentro tan inesperado como largamente soñado: el del colirrojo diademado(Phoenicurus moussieri), dos aves, dos, que suponen los primeros registros para la Comunitat Valenciana. Otra rareza: un cuervo grande(Corvus corax) en La Devesa. Y más citas destacables: 11 ejemplares de archibebe fino(Tringa stagnatilis), y hasta ocho individuos juntos de ostrero euroasiático(Haematopus ostralegus). Además, se citó la polluela bastarda(Porzana parva), cuatro aves, y la polluela pintoja(Porzana porzana) en varios enclaves. Son de reseñar también los registros de cerceta pardilla(Marmaronetta angustirostris), con un grupo de 11 ejemplares en el racó de l’Olla, y de cerceta carretona(Spatula querquedula), en cifras extraordinariamente altas. Las grabaciones nocturnas en La Devesa registraron el paso de hasta 18 ejemplares de alcaraván común(Burhinus oedicnemus).
Abril
El mes se inició y siguió con la misma inestabilidad con que acabó febrero y continuó marzo, lo cual dio lugar a una primavera con récord histórico de lluvias. Los arrozales, largamente inundados por la lluvia, concentraron grandes cantidades de aves. Con todo, los primeros días del mes trajeron la primera cita para L’Albufera de águila imperial ibérica(Aquila adalberti), con un ave inmadura desplazándose hacia el norte sobre La Devesa. Las tres especies de polluelas, la polluela chica(Porzana pusilla), la pintoja y la bastarda, se vieron en distintos enclaves; una observación aislada de avetoro común supuso su único registro primaveral, y un correlimos pectoral visitó a fin de mes los arrozales encharcados de Sollana.
Mayo
Después de la inestabilidad, calma y calor. A pesar de ser tradicionalmente un mes vibrante de citas, mayo transcurrió sin sobresaltos, con los registros habituales de migrantes y apenas alguna observación puntual reseñable: un halcón de Eleonora (Falco eleonorae), la primera semana; buscarla pintoja(Locustella naevia) por partida doble, y una tardía gaviota cana en arrozales de Sollana. La inundación resultante de las lluvias pasadas favoreció la presencia prolongada de limícolas como el chorlitejo grande(Charadrius hiaticula), con cifras máximas de 190 aves; el combatiente(Calidris pugnax), hasta 90 ejemplares, y el correlimos de Temminck (Calidris temminckii). Siete ejemplares de polluela chica fueron grabados en migración nocturna en el marco del proyecto Ornit.
El periódico en castellano está en proceso de maquetación
La versión en castellano se sitúa en cada noticia a continuación
del texto en valenciano
De momento, esto es así para los contenidos publicados a partir de julio de 2022, coincidiendo con la publicación en papel del número 4 de L’Amfibi. También puedes descargar el PDF en castellano —a partir del núm. 4— en el apartado ‘EL PERIÒDIC EN PDF’.
Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les cookies s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Aquest lloc web solament utilitza cookies tècniques (estrictament necessàries). Segons el Reglament General de Protecció de Dades, les cookies tècniques estan exemptes de l'obligació del consentiment del seu ús.
Les cookies tècniques són per exemple, les necessàries per a la navegació en la web, les cookies de personalització de la interfície d'usuari, autenticació o identificació d'usuari, seguretat de l'usuari, sessió del reproductor multimèdia, equilibri de càrrega, les de complement o plugin per a intercanviar continguts socials, les de cistella de la compra i les que ens ajuden a emplenar formularis.
Les cookies no tècniques (no usades en aquesta web), sí que exigeixen l'obtenció de consentiment del seu ús. Les més habituals són les d'anàlisis i les publicitàries.
Galetes estrictament necessàries
Les cookies estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta cookie no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les cookies de nou.
