Els sòls agraris valencians mantenen la seua funcionalitat i seguretat després de la DANA
L’episodi de Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA) registrat el 29 d’octubre de 2024 va suposar un dels esdeveniments meteorològics més intensos de les últimes dècades a la Comunitat Valenciana, amb precipitacions puntuals superiors a 770 l/m² i acumulats extraordinaris en espais molt reduïts. Este fenomen va desencadenar processos simultanis d’escorrentia, erosió i redistribució de sediments que van afectar 53.087 hectàrees, de les quals quasi un 90% d’ús agrari. Les imatges de parcel·les inundades, arrossegaments en rambles i llots depositats sobre explotacions agrícoles van suscitar preocupació entre agricultors, cooperatives i consumidors, especialment davant els dubtes sobre una possible deterioració de la fertilitat del sòl, la incorporació de contaminants o riscos per a la seguretat alimentària.
Diagnòstic tècnic
Per a respondre amb rigor i basant-se en dades objectives, la Conselleria d’Agricultura va impulsar el «Projecte de Diagnòstic dels Sòls Agraris Afectats per la DANA», desenrotllat per un equip multidisciplinari de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). La coordinació científica ha sigut assumida per la Dra. Ana Quiñones i han participat investigadors i tècnics de diverses unitats i servicis: la Unitat d’Agricultura Sostenible (UAS–TAST), amb els equips del Dr. José Miguel de Pau, Dra. Ana Pérez-Piqueres, Dra. Belén Martínez Alcántara, Dr. Rodolfo Canet, Dr. Juan Gabriel Pérez Pérez i la pròpia coordinació; la Unitat d’Agroenginyeria (UA–TAST), dirigida pel Dr. Enrique Moltó; el Servici de Tecnologia del Reg (STR), amb l’equip liderat per Luis Bonet; i la Unitat de Micología del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia (UM–CPVB), integrada per la Dra. Ana Pérez Sierra i el Dr. Antonio Vicent. Esta composició ha permés abordar l’estudi des d’una perspectiva integral i multidisciplinària: dinàmica hidrològica i geomorfològica, propietats químiques i físiques del sòl, processos microbiològics, avaluació del risc agronòmic i sanitat vegetal.
El disseny del projecte va començar amb la delimitació de dos àrees principals: una zona d’erosió, associada a regions on les precipitacions van ser especialment intenses (Plana d’Utiel-Requena, Hoya de Buñol i sectors de l’eix Chiva-Cheste), i una zona de sedimentació, situada en les àrees inundades aigües avall, particularment en la conca del barranc de Poio i els entorns de l’Albufera. Per a avaluar les dos àrees es va definir una estratègia metodològica basada en un mostreig sistemàtic aleatori complementat amb un mostreig dirigit en punts sensibles, com parcel·les amb alta afectació segons Agroseguro, àrees pròximes a estacions de servici i zones indicades per col·lectius agraris. En total es van mostrejar 367 parcel·les i es van obtindre 531 mostres de sòl, sediment, aigua i fruit, sobre les quals es van realitzar 12.605 determinacions analítiques.
L’estratègia d’avaluació s’ha basat en un mostreig aleatori complementat amb un altre centrat en parcel·les amb alta afectació.
Els resultats obtinguts mostren de manera clara que la DANA no ha generat increments significatius de contaminants en el sòl ni descensos de fertilitat atribuïbles a l’esdeveniment. En l’anàlisi de metalls pesants (cadmi, plom, níquel, crom, coure, zinc i mercuri), el 100% de les parcel·les presenten valors per davall dels límits establits en la normativa vigent, sense diferències entre zones afectades i no afectades. De la mateixa manera, els nivells d’hidrocarburs totals són baixos i no mostren relació amb la inundació. L’avaluació de la textura del sòl (argila, llim i arena) indica que no s’han produït alteracions rellevants més enllà de la dinàmica sedimentària habitual en sistemes al·luvials; els sediments depositats presenten composicions similars a les dels sòls subjacents, sense efectes apreciables sobre l’estructura edàfica.
Els resultats obtinguts mostren de manera clara que la DANA no ha generat increments significatius de contaminants en el sòl.
En relació amb la fertilitat, els valors de matèria orgànica, nitrogen total, fòsfor Olsen, potassi, calci i magnesi assimilables són elevats o molt elevats en la major part del territori estudiat, coherents amb sòls agrícoles d’àmplia trajectòria productiva. La relació C/N se situa en rangs favorables, especialment en la zona de sedimentació. Tampoc s’han registrat pèrdues de nutrients associades a l’episodi, la qual cosa confirma que la capacitat productiva no s’ha vist compromesa.
L’avaluació microbiològica evidencia igualment nivells baixos d’Escherichia coli, absència de Listeria monocytogenes i presència puntual i no associada a l’esdeveniment de Salmonella spp. Però, les mostres de fruita i arròs complixen tots els criteris de seguretat alimentària (metalls pesants, hidrocarburs aromàtics i paràmetres microbiològics) establits per la normativa europea establida en els criteris microbiològics i de contaminació de productes alimentaris. A l’entorn del Parc Natural de l’Albufera es va incloure l’anàlisi de contaminants emergents com fàrmacs i PFAS, on no es va observar diferències entre parcel·les afectades i no afectades.
Les mostres de fruita i arròs complixen tots els criteris de seguretat alimentària establits per la normativa europea
En les zones d’erosió es va detectar pèrdua puntual de fraccions fines en determinades àrees, però sense incidència en la funcionalitat global del sòl. La zona de sedimentació mostra patrons coherents amb esdeveniments històrics d’avinguda, sense aportació significativa de contaminants ni alteració de la textura. En conjunt, el diagnòstic confirma que els sòls afectats mantenen la seua integritat física, química i microbiològica, i que no existixen riscos derivats de l’episodi per a la producció agrícola ni per a la seguretat alimentària.
A més del diagnòstic, el projecte incorpora protocols de maneig per a facilitar la recuperació de les parcel·les. Entre ells destaquen recomanacions per a millorar el drenatge i la ventilació després d’inundacions, pautes per a la gestió de sediments en funció de la composició i grossària, orientacions per a la recuperació estructural i nutricional en zones erosionades, i directrius per a minimitzar riscos derivats de situacions d’excés d’humitat, com el desenrotllament de malalties fúngiques (Phytophthora spp.). Estos protocols no sols aborden l’etapa post esdeveniment, sinó que reforcen la capacitat de resposta del sistema agrari davant futurs episodis de pluja extrema.
En conclusió, l’estudi aporta un diagnòstic tècnic exhaustiu que confirma la resiliència dels sòls agraris valencians i la seua capacitat per a mantindre la funcionalitat fins i tot després d’un episodi meteorològic excepcional. La informació generada permet avançar cap a una gestió més informada i adaptada a un context climàtic en el qual la recurrència d’estos fenòmens pot incrementar-se, garantint al mateix temps la sostenibilitat, la productivitat i la seguretat de les produccions agrícoles.
Al Parc Natural de l’Albufera es va incloure l’anàlisi de contaminants emergents, com fàrmacs i PFAS, i no es va observar diferències entre parcel·les afectades i no afectades.
—
ANA QUIÑONES és coordinadora del Projecte de Diagnòstic dels Sòls Agraris Afectats per la DANA, i professora d’Investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA).
Los suelos agrarios valencianos mantienen su funcionalidad y seguridad tras la DANA
El episodio de Depresión Aislada en Niveles Altos (DANA) registrado el 29 de octubre de 2024 supuso uno de los eventos meteorológicos más intensos de las últimas décadas en la Comunitat Valenciana, con precipitaciones puntuales superiores a 770 l/m² y acumulados extraordinarios en espacios muy reducidos. Este fenómeno desencadenó procesos simultáneos de escorrentía, erosión y redistribución de sedimentos que afectaron a 53.087 hectáreas, casi un 90 % de ellas de uso agrario. Las imágenes de parcelas inundadas, arrastres en ramblas y lodos depositados sobre explotaciones agrícolas suscitaron preocupación entre agricultores, cooperativas y consumidores, especialmente ante las dudas sobre un posible deterioro de la fertilidad del suelo, la incorporación de contaminantes o riesgos para la seguridad alimentaria.
Diagnóstico técnico
Para responder con rigor y basándose en datos objetivos, la Conselleria de Agricultura impulsó el «Proyecto de Diagnóstico de los Suelos Agrarios Afectados por la DANA», desarrollado por un equipo multidisciplinar del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (IVIA). La coordinación científica ha sido asumida por la Dra. Ana Quiñones y han participado investigadores y técnicos de varias unidades y servicios: la Unidad de Agricultura Sostenible (UAS–CATA), con los equipos del Dr. José Miguel de Paz, Dra. Ana Pérez Piqueres, Dra. Belén Martínez Alcántara, Dr. Rodolfo Canet, Dr. Juan Gabriel Pérez Pérez y la propia coordinación; la Unidad de Agroingeniería (UA–CATA), dirigida por el Dr. Enrique Moltó; el Servicio de Tecnología del Riego (STR), con el equipo liderado por Luis Bonet; y la Unidad de Micología del Centro de Protección Vegetal y Biotecnología (UM–CPVB), integrada por la Dra. Ana Pérez Sierra y el Dr. Antonio Vicent. Esta composición ha permitido abordar el estudio desde una perspectiva integral y multidisciplinar: dinámica hidrológica y geomorfológica, propiedades químicas y físicas del suelo, procesos microbiológicos, evaluación del riesgo agronómico y sanidad vegetal.
El diseño del proyecto comenzó con la delimitación de dos áreas principales: una zona de erosión, asociada a regiones donde las precipitaciones fueron especialmente intensas (Plana de Utiel Requena, Hoya de Buñol y sectores del eje Chiva Cheste), y una zona de sedimentación, ubicada en las áreas inundadas aguas abajo, particularmente en la cuenca del barranco del Poyo y los entornos de L’Albufera. Para evaluar ambas áreas se definió una estrategia metodológica basada en un muestreo sistemático aleatorio complementado con un muestreo dirigido en puntos sensibles, como parcelas con alta afectación según Agroseguro, áreas próximas a estaciones de servicio y zonas indicadas por colectivos agrarios. En total se muestrearon 367 parcelas y se obtuvieron 531 muestras de suelo, sedimento, agua y fruto, sobre las cuales se realizaron 12.605 determinaciones analíticas.
La estrategia de evaluación se ha basado en un muestreo aleatorio complementado con otro centrado en parcelas con alta afectación.
Los resultados obtenidos muestran de forma clara que la DANA no ha generado incrementos significativos de contaminantes en el suelo ni descensos de fertilidad atribuibles al evento. En el análisis de metales pesados (cadmio, plomo, níquel, cromo, cobre, zinc y mercurio), el 100 % de las parcelas presentan valores por debajo de los límites establecidos en la normativa vigente, sin diferencias entre zonas afectadas y no afectadas. Del mismo modo, los niveles de hidrocarburos totales son bajos y no muestran relación con la inundación. La evaluación de la textura del suelo (arcilla, limo y arena) indica que no se han producido alteraciones relevantes más allá de la dinámica sedimentaria habitual en sistemas aluviales; los sedimentos depositados presentan composiciones similares a las de los suelos subyacentes, sin efectos apreciables sobre la estructura edáfica.
Los resultados obtenidos muestran de forma clara que la DANA no ha generado incrementos significativos de contaminantes en el suelo.
En relación con la fertilidad, los valores de materia orgánica, nitrógeno total, fósforo Olsen, potasio, calcio y magnesio asimilables son elevados o muy elevados en la mayor parte del territorio estudiado, coherentes con suelos agrícolas de amplia trayectoria productiva. La relación C/N se sitúa en rangos favorables, especialmente en la zona de sedimentación. Tampoco se han registrado pérdidas de nutrientes asociadas al episodio, lo que confirma que la capacidad productiva no se ha visto comprometida.
La evaluación microbiológica evidencia igualmente niveles bajos de Escherichia coli, ausencia de Listeria monocytogenes y presencia puntual y no asociada al evento de Salmonella spp. Pero, las muestras de fruta y arroz cumplen todos los criterios de seguridad alimentaria (metales pesados, hidrocarburos aromáticos y parámetros microbiológicos) establecidos por la normativa europea establecida en los criterios microbiológicos y de contaminación de productos alimentarios. En el entorno del Parque Natural de la Albufera se incluyó el análisis de contaminantes emergentes como fármacos y PFAS, donde no se observó diferencias entre parcelas afectadas y no afectadas.
Las muestras de fruta y arroz cumplen todos los criterios de seguridad alimentaria establecidos por la normativa europea
En las zonas de erosión se detectó pérdida puntual de fracciones finas en determinadas áreas, pero sin incidencia en la funcionalidad global del suelo. La zona de sedimentación muestra patrones coherentes con eventos históricos de avenida, sin aporte significativo de contaminantes ni alteración de la textura. En conjunto, el diagnóstico confirma que los suelos afectados mantienen su integridad física, química y microbiológica, y que no existen riesgos derivados del episodio para la producción agrícola ni para la seguridad alimentaria.
Además del diagnóstico, el proyecto incorpora protocolos de manejo para facilitar la recuperación de las parcelas. Entre ellos destacan recomendaciones para mejorar el drenaje y la aireación tras inundaciones, pautas para la gestión de sedimentos en función de su composición y espesor, orientaciones para la recuperación estructural y nutricional en zonas erosionadas, y directrices para minimizar riesgos derivados de situaciones de exceso de humedad, como el desarrollo de enfermedades fúngicas (Phytophthora spp.). Estos protocolos no solo abordan la etapa post evento, sino que refuerzan la capacidad de respuesta del sistema agrario ante futuros episodios de lluvia extrema.
En conclusión, el estudio aporta un diagnóstico técnico exhaustivo que confirma la resiliencia de los suelos agrarios valencianos y su capacidad para mantener su funcionalidad incluso tras un episodio meteorológico excepcional. La información generada permite avanzar hacia una gestión más informada y adaptada a un contexto climático en el que la recurrencia de estos fenómenos puede incrementarse, garantizando al mismo tiempo la sostenibilidad, la productividad y la seguridad de las producciones agrícolas.
En el Parc Natural de l’Albufera se incluyó el análisis de contaminantes emergentes, como fármacos y PFAS, y no se observaron diferencias entre parcelas afectadas y no afectadas.
—
ANA QUIÑONES es coordinadora del Proyecto de Diagnóstico de los Suelos Agrarios Afectados por la DANA, y profesora de Investigación del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (IVIA).
