Els arrossars i el seu maneig: factor important en l’èxit reproductiu de les garses

Mariela Forti
14 novembre, 2023

Els arrossars i els ambients aquàtics que suposen són una font important d’aliment per a moltes espècies d’aus aquàtiques, i a l’Albufera de València, amb les seues 14.500 hectàrees dedicades al cultiu, en tenim un dels exemples més coneguts i rellevants a Europa. Entre els seus majors valors ambientals, hi ha una de les colònies reproductores més importants del Mediterrani. No obstant això, als darrers anys, el fet que el nombre de parelles d’algunes d’estes espècies mostren tendències negatives ha sigut un motiu de preocupació, més encara quan estan considerades amenaçades i requereixen de mesures específiques de conservació.

Durant els mesos de cultiu, les garses adultes viatgen des dels seus nius fins als arrossars a la recerca d’aliment per a les seues cries, la majoria de les quals naixen a principis de maig, quan també comença la inundació dels camps. A mesura que els polls creixen, els camps se sembren, i el cultiu avança durant juny i juliol. Si l’aliment procedeix principalment dels arrossars, l’èxit de la cria depén, llavors, de l’estat dels camps d’arròs? El maneig de l’aigua en estos cultius respon a aspectes econòmics i logístics i a pressions de mercat que condicionen el començament i la durada de la inundació. Per tant, si les condicions varien d’un any a un altre, poden estos canvis en el maneig de la inundació afectar l’èxit reproductiu? Com es relacionen estes dues variables? Són preguntes que necessiten respostes, si volem mantindre les poblacions reproductores amb èxit. I és per això que es realitza el seguiment de la colònia reproductora any rere any.

Mentre més dies transcorren entre la posta i l’inici de la inundació, l’èxit reproductiu és menor.

El nostre treball va abastar tres anys de seguiment a cinc espècies de garses —agró blau, agró roig, oroval, esplugabous i garseta blanca— i el picaport durant el període reproductiu entre maig i juliol, alhora que s’estudiava l’estat dels arrossars —camps inundats completa o parcialment, fanguejats, secs o sembrats—. Molts voluntaris van participar en el seguiment dels nius, prenent bona nota del nombre d’ous i del nombre de pollastres que naixien i els que sobrevivien. Un treball molt dur, enfangant-se i patint picades de mosquits, aranyes, puces… una cosa per la qual sempre els estarem agraïts. Però, valia la pena: amb totes les dades vam estimar les dates d’inici i final de la reproducció i els èxits de nidificació i de cria, entre altres aspectes. Amb moltes dades que processar i després de diverses anàlisis estadístiques, vam trobar que, efectivament, l’èxit reproductiu de les garses està associat al règim d’inundació de l’arrossar. L’estudi va revelar que la sincronització entre el començament de la inundació i l’inici del període reproductiu, la posta dels ous, és un factor clau en la capacitat dels polls d’aconseguir una edat suficient per a volar del niu: mentre més dies transcorren entre la posta i l’inici de la inundació, l’èxit reproductiu és menor. També vam advertir que l’èxit reproductiu estava relacionat positivament amb la superfície dels camps sembrats al parc natural. És a dir, que el creixement i el període d’alimentació de les cries ha de coincidir preferiblement amb el moment que la major part dels camps estan sembrats.

Esta relació estreta es deu al fet que, als arrossars, al començament de la inundació, hi ha poca disponibilitat d’aliment. Després del començament del cultiu, les larves d’insectes i altres invertebrats, així com peixos, serps i granotes, els quals són part de la dieta de les garses, han d’arribar als arrossars des de les séquies i canals, i per tant apareixen en major nombre transcorregut un mes, aproximadament, des que s’inunden els camps. És per això que, quan les postes estan prop del començament de la inundació i, per tant, l’eclosió coincideix amb la sembra dels camps, aconsegueix sobreviure un major nombre de cries —major èxit reproductiu—, atés que hi ha més disponibilitat d’aliment als arrossars.

L’agró blau, una excepció

No obstant això, l’agró blau ha resultat ser una excepció, ja que l’èxit reproductiu en va ser menor en presència dels camps sembrats i, en canvi, va estar relacionat positivament amb els camps fanguejats. Això que pot semblar contradictori té truc: els agrons blaus estan desplaçant la reproducció a l’hivern, i són cada vegada més escasses les parelles que crien a l’estiu. Això és degut a que la perellonà ofereix un paisatge idoni per a la seua reproducció, amb àmplies extensions d’aigua a l’arrossar i amb abundants peixos i carrancs. Conforme es drenen els arrossars una vegada finalitzada la perellonà, els camps fanguejats suposen un bufet lliure amb abundants preses que queden atrapades en els tolls que hi resten. Cal destacar que esta espècie comença a reproduir-se en gener, a diferència de la resta de les espècies estudiades, per la qual cosa l’èxit reproductiu se’n veu afectat també per la rapidesa amb la qual s’eixuguen els camps després de la perellonà: el que era un paisatge d’abundància en gener, esdevé un lloc inhòspit al març, en quedar secs els arrossars. Este canvi en el paisatge motiva que moltes de les parelles que van començar a criar en març abandonen els polls en els nius en no poder trobar-hi aliment.

En relació amb això, també es va observar que l’agró blau n’ha modificat el període reproductiu respecte als anys noranta. Mentre que en aquells anys n’hi havia parelles criant des de gener fins a juny de manera ininterrompuda, a hores d’ara la temporada de nidificació se separa en dos períodes: hivern i primavera tardana. La raó sembla trobar-se en els canvis en el període comprés entre el drenatge de la marjal i l’inici del cultiu, el qual, actualment, arriba a ser de dos mesos i mig, amb els arrossars i les séquies en sec.

Atesos els resultats obtinguts durant l’estudi, s’evidencia que la gestió del cicle d’inundacions de l’arrossar és vital per a la reproducció reeixida de les colònies de garses que nidifiquen a l’Albufera; determinant per a la disponibilitat d’hàbitats d’alimentació per a les parelles nidificants durant el període de reproducció i, per tant, pel que fa també a la quantitat i qualitat d’aliment disponible per a les cries. Per la mateixa raó, els resultats mostren que els canvis en les pràctiques de cultiu que impliquen modificacions en la dinàmica de les inundacions poden afectar l’èxit reproductiu d’aquestes espècies, i que caldrà analitzar el disseny de noves ajudes agroambientals perquè els agricultors puguen assumir els costos derivats de, per exemple, reduir el llarg període que pateixen estes aus amb els arrossars secs i fins que no arriba l’inici del cultiu. Així es podrà assegurar que l’Albufera continue mantenint-se com un dels llocs més importants de reproducció i conservació de garses, un dels seus grans emblemes, i d’altres espècies d’aus aquàtiques, de la regió.

Foto: Agrons blaus / garzas reales (Pablo Vera).

Versión en castellano:

Los arrozales y su manejo: factor importante en el éxito reproductivo de las garzas

Los arrozales y los ambientes acuáticos que suponen son una fuente importante de alimento para muchas especies de aves acuáticas, siendo l’Albufera de València, con sus 14.500 hectáreas uno de los ejemplos más conocidos y relevantes del panorama europeo. Entre sus mayores valores ambientales se encuentran las garzas, encontrándose aquí una de las colonias reproductoras de garzas más importantes de todo el Mediterráneo. Sin embargo, en los últimos años el hecho de que el número de parejas de algunas de estas especies muestren tendencias negativas ha sido un motivo de preocupación, más aún cuando son especies amenazadas y requieren de medidas específicas de conservación.

Durante los meses de cultivo, las garzas adultas viajan desde sus nidos hasta los arrozales en busca de alimento para sus crías, la mayoría de las cuales nacen a principios de mayo, cuando también comienza la inundación de los campos. A medida que sus pollos crecen, los campos se siembran y el cultivo avanza durante junio y julio. Si el alimento de los pollos procede principalmente de los arrozales, ¿el éxito de la cría depende, entonces, del estado de los campos de arroz? El manejo del agua en estos cultivos depende de aspectos económicos, presiones de mercado y aspectos logísticos que condicionan el comienzo y duración de la inundación. Si las condiciones varían de un año a otro, ¿Pueden estos cambios en el manejo de la inundación afectar el éxito reproductivo? ¿Cómo se relacionan estas dos variables? Preguntas importantes que necesitan respuestas, si queremos mantener estas poblaciones reproductoras exitosas. Para ello se realiza el seguimiento a la colonia reproductora año tras año.

Nuestro trabajo abarcó tres años de seguimiento a 5 especies de garzas (garza real, garza imperial, garcilla cangrejera, garcilla bueyera y garceta común) y al morito común, durante su periodo reproductivo entre los meses de mayo y julio a la vez que se estudiaba el estado de los arrozales (campos inundados completamente o semi-inundados, fangueados, secos o sembrados). Muchos voluntarios participaron en el seguimiento de los nidos, tomando buena nota del número de huevos presentes, el número de pollos que nacían y los que lograban sobrevivir. Un trabajo muy duro, enfangándose y sufriendo picaduras de mosquitos, arañas, pulgas… algo por lo que siempre les estaremos agradecidos. Pero valía la pena: con todos estos datos estimamos las fechas de inicio y final de la reproducción, los éxitos de nidificación y de reproducción, entre otros aspectos.

Con muchos datos que procesar y después de varios análisis estadísticos encontramos que efectivamente el éxito reproductivo de las garzas está asociado con el régimen de inundación del arrozal. El estudio reveló que la sincronización entre el comienzo de la inundación y el inicio del periodo reproductivo (la puesta de los huevos), es un factor clave en la capacidad de los pollos de alcanzar una edad suficiente para volar del nido: mientras más días transcurren entre la puesta de los huevos y el inicio de la inundación, el éxito reproductivo es menor. También obtuvimos que el éxito reproductivo estaba relacionado positivamente con la superficie de los campos sembrados en el parque natural, así que el crecimiento y periodo de alimentación de las crías debe coincidir con el momento en que la mayor parte de los campos están sembrados.

Esta relación estrecha se debe a que, en los arrozales, al comienzo de la inundación hay poca disponibilidad de alimento. Tras el comienzo del cultivo, las larvas de insectos y otros invertebrados, así como peces, culebras y ranas que son parte de la dieta de estas garzas deben llegar a los arrozales desde las acequias y canales, y por tanto aparecen en mayor número transcurrido un mes, aproximadamente, desde que se inundan los campos. Es por ello que cuando las puestas están más cerca del comienzo de la inundación y, por lo tanto, la eclosión coincide con la siembra de los campos, mayor número de crías logra sobrevivir (mayor éxito reproductivo), ya que habrá mayor disponibilidad de alimento en los arrozales.

Sin embargo, la garza real resultó ser una excepción, ya que su éxito reproductivo fue menor en presencia de los campos sembrados y en su lugar, estuvo relacionado positivamente con los campos fangueados. Esto que puede parecer contradictorio tiene truco: las garzas reales están desplazando su reproducción al invierno, y siendo cada vez más escasas las parejas que crían en verano. Esto es debido que la perellonà ofrece un paisaje idóneo para su reproducción, con amplias extensiones de agua en el arrozal y con abundantes peces y cangrejos. Conforme se drenan los arrozales una vez finalizada la perellonà, los campos fangueados suponen un buffet libre con abundantes presas que quedan atrapadas en los charcos remanentes. Cabe destacar que esta especie comienza a reproducirse en enero, a diferencia del resto de las especies estudiadas, por lo que su éxito reproductivo se ve afectado también por la rapidez con la que se secan los campos después de la perellonà: lo que era un paisaje de abundancia en enero, al quedar secos los arrozales supone un lugar inhóspito en marzo. Este cambio en el paisaje motiva que muchas de las parejas que empezaron a criar en marzo abandonen sus pollos en los nidos al no poder encontrar alimento.

 

La garza real, una excepción

En relación a esto, también se observó que la Garza real ha modificado su período reproductivo con respecto a los años 90. Mientras que en aquellos años había parejas criando desde enero hasta junio de manera ininterrumpida, en la actualidad la temporada de nidificación se separa en dos periodos (invierno y primavera tardía). La razón parece encontrarse en los cambios en los períodos de drenaje del marjal e inicio de cultivo, que en la actualidad suelen ser de hasta dos meses y medio con los arrozales y acequias en seco.

En vista de los resultados obtenidos durante el estudio, se evidencia que la gestión del ciclo de inundaciones del arrozal es vital para la reproducción exitosa de las colonias de garzas que nidifican en l’Albufera, determinando la disponibilidad de hábitats de alimentación para las parejas nidificantes durante el periodo de reproducción y, por lo tanto, la cantidad y calidad de alimento disponible para las crías. Por lo mismo, los resultados muestran que los cambios en las prácticas de cultivo que impliquen modificaciones en la dinámica de las inundaciones pueden afectar el éxito reproductivo de estas especies, y que será necesario analizar el diseño de nuevas ayudas agroambientales dirigidas a que los agricultores puedan asumir los costes derivados de, por ejemplo, reducir el largo período que sufren estas aves con los arrozales secos y el inicio del cultivo. Así se podrá asegurar que L’Albufera continúe manteniéndose como uno de los sitios más importantes de reproducción y conservación de garzas, uno de sus grandes emblemas, y de otras especies de aves acuáticas, de la región.

Share This