Manuel San Ambrosio López, fill primogènit de Manuel San Ambrosio Castelló i Nieves López Carabal, va nàixer al Palmar el 3 de juliol de 1923, fa ara 100 anys. Va tindre tres germans: María, Antonio i Nieves. De molt jovenet, en temps de guerra, amb tan sols 13 anys, va començar a anar a pescar, una responsabilitat que assumí en quedar sense pare i haver d’ajudar els germans xicotets a tirar endavant. Manolo, qui havia heretat per via paterna el malnom de Simeón, es va associar amb el seu amic José Bru Marco, el tio Pepico el Tortet, germà de Mariano el Tortet. Junts es dedicaven al palangre. Les anguiles que pescaven li les venien a un senyor de Catarroja, el tio Garrofí, qui els va rebatejar com els Gallitos, perquè eren els que mes anguiles agarraven!
En passar els anys, tot i que el tio Manolo Simeón també es dedicava en estiu a l’arròs, la pesca continuava sent el seu ofici i la seua passió. Pescava un dia rere l’altre. Res li aturava. Molt mal oratge havia de fer perquè deixara la barca amarrada.
En 1956 es va casar amb Encarna i uns mesos després van tindre una filla, Encarna, com la mare, a qui el tio Manolo ha sabut transmetre el seu amor per l’Albufera i la Comunitat de Pescadors. Vingueren després dos netes precioses: Amparo i Pilar.
Passa el temps i, en 1991, ateses la seua experiència com a pescador, la serietat, l’honradesa i el seu sentit de la justícia, és elegit president jurat de la Comunitat de Pescadors del Palmar. Durant el seu mandat, assistit pel secretari José Mariano Bru Marco, va signar un conveni de col·laboració amb l’Agència de Medi Ambient que implicava una dotació anual, durant dos anys, d’un milió i mig de pessetes. En estos anys es va fer el contracte de lloguer del centre mèdic del Palmar i es van arreglar la caseta del Perelló, gràcies a una subvenció de 5 milions de pessetes de la Direcció General de Caça i Pesca, i el sostre de la casa de la Comunitat. Va ser un mandat curt en què, per suposat, el tio Manolo va compaginar la presidència amb l’exercici de la pesca.
Fa tan sols una dècada que va decidir penjar els trastos. Fins als 88 anys va estar pescant a l’Albufera, alçant-se tots els dies a les cinc de la matinada per a anar a estendre les eixàrcies, per a anar a la calà… No va ser cosa d’ell: la filla, Encarna, es va plantar i li va dir que ja n’hi havia prou de treballar. Front a la inactivitat, Manolo va trobar ràpid la teràpia millor: aconsellar el seu nebot Tomás, un altre gallito, un altre mestre; ajudar-lo a reparar els mornells i els paraerons, assessorar-lo quan toca muntar les calaes. Tots els dies passa Manolo per la Comunitat a vore què ha portat el seu Tomás. I sempre aprofita per preguntar-nos al jurat i la secretària com va la marxa, sense haver deixat mai de mostrar el seu interés i preocupació per esta antiga institució, sempre disposat a col·laborar i compartir el seu saber. Gràcies, tio Manolo! Gràcies per tot! És un orgull per a la Comunitat de Pescadors haver comptat amb un home honrat com vosté; fort com ningú; acurat i respectuós; treballador i amant de l’Albufera i la Comunitat, institució des de la qual volem retre-li l’homenatge que es mereix per la seua trajectòria centenària com a pescador i persona de bé. El nostre jurat president, José Caballer Torrent; la Comunitat de Pescadors al complet, i tot el poble del Palmar li felicitem i celebrem amb orgull el seu flamant centenari.
Peu de foto: El tio Manolo en un fotograma de Els guardians de l’Albufera (Santi Carrión, 2022), un documental produït per la Fundació Assut.
Amparo Aleixandre és secretària de la Comunitat de Pescadors del Palmar.
