L’Ajuntament de València inverteix 600.000 euros en la rehabilitació
El passat 13 de novembre, la Junta de Govern de l’Ajuntament de València va aprovar el projecte d’intervenció en la Casa Forestal del Saler. El regidor de Devesa-Albufera, Sergi Campillo, va destacar que «la Casa Forestal constitueix un valuós element patrimonial que ha de ser gaudit per tots els veïns i veïnes de València, especialment els dels Pobles del Sud, així com dels visitants». Campillo va explicar que esta adequació preveu condicionar la primera planta per a la realització d’exposicions temporals així com preparar la terrassa per a actes divulgatius i culturals a l’aire lliure, sempre respectant la protecció mediambiental de l’entorn.
Situada al bell mig del bosc, prop dels muntanyars de la platja del Saler, la Casa Forestal és una edificació de les primeries dels segle xx, construïda en 1920 en un moment en què la Devesa i l’Albufera eren encara propietat de l’Estat, tot i que feia ja una dècada que el Congrés dels Diputats havia aprovat el traspàs d’esta antiga possessió reial a la ciutat de València en juny de 1911. Una vegada formalitzada esta cessió en 1927, amb rúbrica del rei Alfons XIII, per la qual es va pagar poc més d’un milió de pessetes — 912.819 pessetes pel llac de l’Albufera i 151.160 pel bosc de la Devesa—, la casa pertany a l’Ajuntament i està gestionada pel Servici de Devesa-Albufera. A l’interior i exterior hi ha elements ceràmics de gran interès, com la valuosa representació de la llegenda de la serp de la Sanxa i el pastor.
Un espai per a la ciutadania
Fins ara ha tingut un ús semipúblic, atès que la part de l’edificació més significativa, la «casa gran», ha estat tradicionalment un espai estrictament associat al protocol municipal. Ara, l’objectiu és obrir la Casa Forestal a tota la ciutadania i els visitants del Parc Natural de l’Albufera, «creant un nou recurs cultural i social per a la ciutat, especialment per a la gent del Saler, així com de la resta dels Pobles del Sud i dels barris i pobles de la ciutat», ha assenyalat el regidor.
Amb un pressupost total de licitació de 590.835 euros i un termini d’execució fixat en 12 setmanes, el projecte d’intervenció afecta tant l’interior com l’exterior de l’edifici. Dins s’intervé en la part anomenada casa gran, en la qual s’adeqüen les instal·lacions d’il·luminació, climatització, fusteria i revestiments, així com els accessos. També contempla la recuperació d’elements de valor patrimonial. A la part de fora, es defineixen amb més precisió els accessos al recinte i els àmbits d’ús públic del voltant, s’hi condiciona la zona de la porxada, la d’aparcament i les entrades, tant la principal com la que dóna a la platja.
Després de l’aprovació per part de la Junta de Govern Local del projecte tècnic, Campillo preveu començar la rehabilitació enguany «per a fer de la Casa Forestal del Saler un centre de referència per a la interpretació del bosc de la Devesa i per a que els veïns i veïnes puguen utilitzar-la com a espai social i cultural».
La faula del pastor i la serp
Ceràmica de llegenda
Els elements de major valor de la casa són els diversos panells i paviments de ceràmica que es reparteixen dins i fora de l’edifici. Destaquen en l’exterior un retaule al·legòric de la Puresa datat en 1780, un panell de la mateixa època que representa el drap de la Verónica i les jardineres amb motius gòtics de la façana principal. A l’interior, tot el sòl és de ceràmica. Hi ha taulells del segle XVII en els sòcols, valuoses peces de vaixella, una ximenera i una cantirera. El revestiment i la decoració de l’escala són obra de José Gimeno. I crida l’atenció la solera de rajoles de finals del segle XIX la part central de la qual il·lustra la rondalla del pastor i la serp que Blasco Ibáñez narra en la novel·la Cañas y barro (1902).
Un segle de guàrdia
La Casa Forestal se situa en el bosc de la Devesa, entre el poble del Saler i la platja. Construïda en 1920, fa justament cent anys, restaurada en 1958 i rehabilitada després d’un problema d’oxidació dels forjats en 1999, esta alqueria ha sigut sempre seu de la guarderia forestal. Este cos de funcionaris, dedicat a la vigilància del bosc i l’estany de l’Albufera, prestava ja este servici quan encara la propietat d’estos espais, en mans de l’Ajuntament de València des de 1927, corresponia a la Corona.
Una vegada recuperada la democràcia a Espanya i constituïda l’Oficina Devesa-Albufera, la Casa Forestal va acollir les primeres activitats d’educació ambiental a partir de 1982. L’edifici es va condicionar com a «centre d’acolliment del Saler» i es va dotar d’una exposició permanent, una sala d’audiovisuals i una mostra de ceràmica antiga. L’exposició feia referència a la història de les intervencions humanes en l’Albufera i la Devesa i als recursos ecològics de tots dos espais. Grups d’escolars i públic en general van visitar este equipament fins a la seua clausura en 1990, moment en què es va inaugurar en el Racó de l’Olla el centre d’interpretació del Parc Natural de l’Albufera.
Des de llavors, dins del conjunt edificat, l’anomenada casa gran s’ha destinat a menjars i reunions protocol·làries. Entre 2016 i 2018, l’esplanada exterior va acollir alguns concerts i projeccions del festival Amfibi. I en les construccions annexes se situen les dependències de la guarderia forestal, la policia local i una brigada de manteniment.
