Luis Blanch analitza els factors que estan debilitant la rendibilitat del cultiu de l’arròs i advertix de les conseqüències que tindria un eventual abandó dins del parc natural.
Més enllà de la seua dimensió productiva, el cultiu de l’arròs sosté el paisatge agrari de l’Albufera, regula els fluxos d’aigua i és una part clau de l’hàbitat de l’aiguamoll. En el pla econòmic, no obstant això, el sector travessa un moment delicat.
Així ho va exposar Luis Blanch, agricultor arrosser, professor universitari i president de la Comunitat de Regants de la Séquia de l’Or, durant la seua intervenció en les jornades «L’Albufera. I ara què?», celebrades en el Botànic de València a la fi del passat any. En la seua ponència va explicar com diversos factors estan reduint la rendibilitat del cultiu i va plantejar els riscos que suposaria un abandó progressiu dels arrossars dins del parc natural.
Durant dècades, l’arròs havia resistit millor que altres cultius mediterranis la deterioració econòmica del camp. La rendibilitat, sense ser elevada, permetia mantindre l’activitat amb una certa estabilitat. Eixe equilibri, segons va explicar Blanch, comença ara a debilitar-se. En algunes campanyes recents, s’ha donat una combinació preocupant: menor producció, caiguda del preu de l’arròs i augment dels costos.
El problema no afecta únicament a l’apartat agrícola. L’arrossar constituïx un dels elements que estructuren el territori i el paisatge de l’Albufera. Si el cultiu deixa de ser viable i les parcel·les queden abandonades, l’impacte tragiraria també el funcionament de l’aiguamoll. Blanch va apuntar algunes conseqüències concretes d’eixe escenari: parcel·les sense cultivar afavoririen la proliferació de plagues i mosquits i podrien alterar la circulació de l’aigua en la marjal, un sistema que depén en gran part del maneig agrícola dels camps.
Si els arrossars s’abandonaren, podrien augmentar les plagues, els mosquits i els problemes en la circulació de l’aigua de la marjal.
Un cultiu essencial per a l’aiguamoll
La relació entre l’arrossar i el parc natural és estreta. El sistema agrícola regula la circulació de l’aigua i forma part del mosaic ecològic del llac i de la marjal. Els camps inundats durant gran part de l’any proporcionen a més refugi i zones d’alimentació per a nombroses espècies d’aus.
La continuïtat del cultiu manté també el paisatge agrari que ha definit durant segles l’entorn de l’Albufera i sosté una part important de l’equilibri ecològic de l’aiguamoll. Des d’esta perspectiva, va insistir Blanch, la rendibilitat de l’arròs no és només una qüestió econòmica, sinó que està vinculada a l’equilibri territorial del parc natural.
L’arrossar forma part del funcionament de l’Albufera: manté el paisatge, ajuda a gestionar l’aigua i és hàbitat per a moltes aus.
Costos de producció en augment
Un dels factors que expliquen la situació actual del sector és l’augment dels costos de producció. Prenent com a referència els darrers cinc anys, el cultiu de l’arròs ha experimentat un increment mitjà pròxim al 28 per cent en els seus gastos. L’encariment de fertilitzants, energia i productes fitosanitaris explica una part destacable d’esta evolució. L’arròs és un cultiu que necessita molta aigua i els camps han de mantindre’s inundats durant gran part de la campanya, la qual cosa, especialment en els tancats, implica un consum energètic elevat per a bombar l’aigua.
A això se suma l’encariment dels fertilitzants, que han augmentat prop d’un 40 per cent després de les tensions en el mercat internacional derivades de la guerra d’Ucraïna. Els productes fitosanitaris també han pujat de preu en els darrers anys. Lluny d’alleujar-se, la inestabilitat internacional continua creixent amb l’actual conflicte que enfronta als Estats Units i Israel amb l’Iran i altres actors a Orient Pròxim, un factor que torna a introduir incertesa en els mercats energètics i de matèries primeres.
Costos a l’alça, mercat a la baixa
Mentres els costos augmenten, el preu de l’arròs en el mercat ha seguit la tendència contrària. Segons les dades presentades en la ponència, el valor del producte ha descendit al voltant d’un 44 per cent en els darrers cinc anys. Este descens es relaciona amb la sobreoferta en el mercat europeu. Part procedix de l’augment de les importacions d’arròs asiàtic, especialment de Myanmar i Cambodja, que arriba al mercat comunitari amb costos de producció més baixos.
Les organitzacions agràries consideren que este flux d’importacions pressiona els preus i complica la rendibilitat de l’arròs europeu. En este context també s’esmenta l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur, signat al gener de 2026 després de més de dos dècades de negociacions i encara pendent de ratificació plena. El tractat preveu una quota de 60.000 tones d’arròs lliures d’aranzel, una quantitat que la Comissió Europea considera limitada però que el sector agrari observa amb preocupació.
En cinc anys el preu de l’arròs ha baixat al voltant d’un 44 per cent, mentres que produir-lo resulta cada vegada més car.
Menys ferramentes per al control de plagues
El control de plagues i males herbes s’ha tornat més complicat en els darres anys. Cada vegada hi ha menys productes autoritzats per a utilitzar-los en el cultiu de l’arròs dins de l’Albufera. Les normes europees obliguen a revisar periòdicament estos productes i exigir nous estudis ambientals i toxicològics. Estos processos són costosos i moltes empreses opten per retirar els seus productes del mercat quan perden la patent. El resultat és que els agricultors disposen de menys ferramentes per a controlar les plagues. A més, algunes males herbes han desenrotllat resistències després de dècades d’ús dels mateixos productes.
Durant la seua intervenció, Blanch va assenyalar també que el debat ambiental sobre l’arrossar sol centrar-se en els fitosanitaris, mentres que altres pressions presents a l’entorn del llac —com els abocaments urbans i industrials, els detergents o els residus plàstics— reben menys atenció quan s’analitza l’estat de l’aiguamoll.
Canvis en el clima i en l’aigua
Les condicions climàtiques també han canviat darrerament. Temperatures estivals més altes i una humitat més elevada afavorixen l’aparició de plagues i dificulten el maneig del cultiu. Estos canvis afecten també la disponibilitat d’aigua, tant en quantitat com en qualitat. Per a Blanch, la variabilitat climàtica contribuïx a processos d’eutrofització en l’aiguamoll i afig pressió al sistema agrícola.
Un sector sota pressió
Els agricultors del parc natural reben diverses línies de suport dins de la Política Agrària Comuna: l’ajuda bàsica a la renda, el pagament redistributiu, els ecorègims vinculats a pràctiques ambientals, l’ajuda associada al cultiu de l’arròs i programes agroambientals autonòmics. El conjunt d’estes ajudes cobrix aproximadament un terç dels costos de producció, segons els càlculs presentats en la intervenció de Blanch. A més, l’actual procés de convergència de la PAC cap a pagaments més homogenis entre cultius podria reduir en el futur el nivell de suport específic a l’arròs.
Les pluges extremes registrades a l’octubre de 2024 van afegir un nou episodi de pressió sobre el sistema agrari que envolta el llac. La riuada va evidenciar la vulnerabilitat del territori, però també el paper que exercix l’arrossar en la gestió de l’aigua i del paisatge.
La continuïtat del cultiu depén del fet que l’activitat continue sent viable per als agricultors. La intervenció de Luis Blanch va plantejar precisament eixa qüestió: abordar els problemes del sector tenint en compte tant la dimensió productiva de l’arrossar com també l’ambiental.
—
Peu de foto: Un agricultor observa la sega del seu camp d’arròs (foto: V. L.).
