La riuada del 29 d’octubre de 2024 no va ser un episodi aïllat. Les conques mediterrànies responen així quan coincidixen pluges intenses i temps de reacció curts. El que la va fer excepcional va ser el seu abast i la forma en què eixos cabals van acabar concentrant-se a l’Albufera.
En poques hores, l’estany i la marjal van rebre un volum d’aigua molt superior a la seua capacitat mitjana, juntament amb sediments, residus i contaminants procedents de gran part de la conca. La riuada va deixar també una imatge difícil d’oblidar: materials de tota mena dispersos per la marjal i l’estany, acumulats entre les séquies, els camps i les vores. L’impacte no va ser només ambiental. L’arrossar va patir danys, la pesca es va detindre durant setmanes i l’activitat turística va quedar paralitzada.
En fer-ho, l’Albufera va complir una funció coneguda: va esmorteir l’avinguda i va reduir-ne l’impacte. Alhora, va rebre els materials que eixa riuada transportava. Eixe doble paper forma part del funcionament del sistema. L’Albufera és, des de sempre, un punt d’arribada.
La riuada no ha canviat eixe funcionament, però l’ha fet més visible. Ha posat en primer pla processos que ja eren ací: l’acumulació de sediments, l’entrada de contaminants i la fragilitat d’un equilibri sotmés a moltes pressions. Abans de l’episodi, el sistema ja arrossegava dècades d’aportacions d’aigües residuals i havia quedat estabilitzat en un estat d’elevada eutrofització. Va haver-hi moments recents de millora en alguns indicadors, però eixa tendència no s’ha consolidat.
Després de la inundació, molts valors han tornat als nivells habituals. Això no significa que res haja canviat. Part dels materials roman en el fons i en els sòls. Alguns contaminants s’incorporen al sistema i poden mobilitzar-se amb el temps. I hi ha processos que seguixen el seu curs més enllà dels primers mesos.
La riuada forma part d’una pertorbació puntual. El problema de fons és un altre: una alteració sostinguda que es prolonga des de fa dècades i que ha superat la capacitat de resposta del sistema. Ací se situa el verdader repte.
Les prioritats no són noves: millorar la qualitat de l’aigua que arriba a l’estany, reforçar el sanejament, coordinar la gestió del territori i sostindre el seguiment del sistema en el temps. També ho és assegurar que eixes línies d’actuació es traduïsquen en inversions i en decisions mantingudes. La barrancada ha passat. El que ha mostrat seguix ací.
