Des de la seua construcció, l’autovia del Saler ha estat envoltada de polèmica. En comptes d’alleugerar el dens trànsit de la carretera Natzaret-Oliva, va crear un enorme embut circulatori amb constants embossos els caps de setmana i a l’estiu. Als veïns del Palmar i el Saler, s’unien els qui havien establit la seua segona residència al Perellonet i el Perelló. Després del tram d’autovia, la CV-500 s’estreny en dos carrils, un per sentit, i comença un traçat que recorre de nord a sud el Parc Natural de l’Albufera separant dos dels seus hàbitats més importants: el bosc de la Devesa i l’aiguamoll conformat per l’estany i la marjal.
La fauna, el port i el mirador
En 1992, la Coordinadora per a la Defensa Ambiental va realitzar un estudi en 60.000 quilòmetres de carreteres espanyoles i la CV-500 va resultar ser una de les vies en la qual més animals morien atropellats, un impacte sobre la fauna que continua estudiant i confirmant la Universitat Politècnica de València.
Però la carretera CV-500 no divideix solament dos hàbitats naturals. També separa el Saler del port que durant segles va donar vida a este antic nucli històric. Els barquers que hui atraquen en ell les seues barques són els mateixos que treballen en un altre dels punts calents d’esta carretera: l’embarcador del Pujol, famós per les postes de sol, on molts turistes es detenen cada vesprada, obligats a aparcar en els vorals de la carretera i creuar-la arriscant la seua seguretat.
En 2008, els joves —hui no tant— de l’Associació de la Casa de la Demanà, obstinats a recuperar la vinculació perduda del poble amb la marjal, van aconseguir que la Conselleria d’Infraestructures i Transport redactara un projecte de construcció d’un pas inferior que finalment va quedar en no res.
En 2015, amb el canvi polític en l’Administració, estes demandes van trobar resposta en forma de certs compromisos públics dins del marc d’un projecte general per a la carretera. L’habilitació d’un pas de vianants era una de les primeres mesures urgents contemplades. Però, quatre anys després, l’únic pas de vianants entre el Saler i el seu port és el que apareix pintat de de volta en quan en accions anònimes de protesta.
El cas dels coixins berlinesos
En la carretera, no obstant això, s’han succeït les intervencions des del sud. En 2016, es van col·locar coixins berlinesos en el recorregut entre el Perelló i el Perellonet, els quals, poc de temps després, van ser retirats per les protestes de veïns i agricultors. En el tram de la Devesa, es van prohibir els adelantaments i es va reduir a seixanta per hora el límit de velocitat, la gota que va omplir el got per a molts residents.
Amb els ànims caldejats i malgrat que l’Ajuntament de València ha continuat sol·licitant a l’Administració autonòmica la realització de les actuacions previstes, el procés es va alentir. Entre 2017 i 2018, la reducció de la velocitat va arribar també a la part de carretera que afecta el poble del Saler i es va instal·lar un radar de tram en la CV-500 al seu pas per la Devesa, mesures que, segons el seguiment que fa la Politècnica, ja han aconseguit reduir en més d’un deu per cent els atropellaments de fauna.
A favor i en contra
Des de llavors fins ara, segueix servida la polèmica entre els defensors dels canvis, recolzats per les organitzacions ambientalistes, les Universitats i el propi Ajuntament de València, i els que advoquen per revertir-los, amb els empresaris del Perelló i el Perellonet al capdavant. Entremig, s’ha executat una rotonda en l’accés cap al Palmar i s’han encetat els treballs d’ordenació del trànsit en el mirador de l’Albufera. Però, a l’inici d’un nou cicle de govern després de les eleccions autonòmiques i municipals, el Saler continua demanant el seu pas de vianants. I en la CV-500, quan arriba l’estiu, segueixen els embossos com després de la seua inauguració en 1973.
Carles Dolç, arquitecte: «Hem denunciat en més d’una ocasió l’anomalia que una autopista apunte directament al cor d’un parc natural».
Levante-EMV, 12 de juliol de 2015.
Andrés Fernández, alcalde del Perelló: «Construiria una autovia que arribara al Perelló… Amb un parell de nassos!»
Radio Valencia (Cadena SER), 13 d’abril de 2018.
L’autopista del «gran centre turístic del Mediterrani»
L’autopista del Saler es va inaugurar a mitjan 1973. El 29 de juny passat, el periodista Pérez Puche ho recordava en el diari Las Provincias: «La caravana oficial inaugural va arribar fins al Saler, on els quatre carrils es difuminaven a l’altura del que havia sigut un embarcador de l’Albufera. Una rotonda era, de moment, la destinació final d’una colossal via, de vuit quilòmetres (…)». Puche explica que els reporters que van anar a cobrir l’acte havien aconseguit arribar al Saler a més de cent per hora per una autopista de quatre carrils, la qual cosa, acabades de paralitzar les subhastes de sòl per l’alcalde Miguel Ramón Izquierdo, els plantejava ja llavors una pregunta: «Per a què volem una autopista així si no existeix l’enorme urbanització turística a la qual està destinada?».
En 1963, l’Ajuntament de València havia difós el Plan General de Ordenación del Monte de la Dehesa, atès que «urgia actualitzar la zona com a centre turístic d’Espanya al Mediterrani». Aquell ambiciós projecte preveia una afluència massiva i la capacitat «d’allotjar 40.000 residents i 100.000 visitants». Un projecte com este precisava d’una autopista proporcional i així va ser dissenyada. No obstant això, en el moment de la inauguració, el pla per a transformar el bosc de la Devesa en un complex turístic estava pràcticament anul·lat. El seu valor ecològic i recreatiu havia vençut els plans especuladors. En qualsevol cas, l’autovia que comunicava la tercera ciutat d’Espanya amb un poble de tres-cents habitants ja estava construïda.
«Per a què volem una autopista així si no existeix l’enorme urbanització turística a la qual està destinada?»
