Més enllà de l’excés de nutrients i de la terbolesa de l’aigua, l’ecosistema suporta una càrrega química persistent. Conviuen en ell contaminants de llarga trajectòria amb compostos incorporats en les darreres dècades, molts d’ells encara poc estudiats. En les jornades «L’Albufera. I ara què?», l’investigador Vicente Andreu, de la Universitat de València (UV), va presentar els resultats més recents sobre contaminació inorgànica emergent al parc, mentres que Julián Campo (UV-CIDE-CSIC) va contextualitzar el paper de les estacions depuradores en l’entrada contínua de compostos al sistema. Els dos van coincidir a subratllar que el parc natural rep aportacions diàries de mescles complexes de contaminants i part d’ells s’acumulen en sediments i sòls.

Agricultura i depuració: dos vectors principals

Els estudis desenrotllats al parc identifiquen dos grans vies d’entrada. D’una banda, l’agricultura, mitjançant plaguicides i fertilitzants. De l’altra, els efluents d’estacions depuradores d’aigües residuals, que aboquen fàrmacs, productes de cura personal (PPCP), drogues d’abús, substàncies perfluoroalquilades (PFAS) i retardants de flama organofosforats (OPFR), compostos per als quals les instal·lacions no estan dissenyades específicament.

El parc rep cada dia una mescla de contaminants que s’acumulen en sòls i sediments.

Les investigacions iniciades en 2008 ja van detectar la presència de paracetamol i carbamazepina en l’aigua. Posteriorment es van incorporar a l’anàlisi plaguicides, drogues d’abús i PFAS; més tard, retardants de flama i biota (organismes aquàtics). En l’actualitat es monitoren més de 150 compostos amb tècniques d’alta sensibilitat.

Campo subratlla que, encara que les depuradores reduïxen càrrega orgànica i nutrients, no eliminen completament molts d’estos contaminants, la qual cosa manté una aportació contínua cap a la xarxa de séquies i el llac.

Les riuades com a factor de redistribució

El projecte finançat per la Generalitat per a avaluar l’impacte de les riuades associades a la DANA de 2024 va constatar que, dos setmanes després de la inundació, van augmentar de manera significativa les concentracions de PPCP, PFAS i OPFR en séquies i llac, especialment a la rambla del Poyo, la séquia del port de Catarroja i el sector nord.

El col·lapse parcial del sistema de sanejament i la mobilització de sediments expliquen estos increments. Es van registrar valors elevats d’ibuprofé i PFOS en aigua, i de PFOS i tianfenicol en sediments. Andreu va assenyalar que les inundacions no sols aporten cabals extraordinaris, sinó que redistribuïxen contaminants ja presents en el sistema, modificant la seua disponibilitat i concentració.

El parc rep cada dia una mescla de contaminants que s’acumulen en sòls i sediments.

Metalls clàssics i nous inorgànics emergents

Des de 1991 s’analitzen metalls pesants tradicionals com cadmi, cobalt o plom. En els darrers anys s’han incorporat elements considerats emergents inorgànics: arsènic, bor, beril·li, seleni, estronci, tal·li i liti, entre altres.

Segons les dades presentades per Andreu, molts d’estos elements apareixen amb alta freqüència en mostres d’aigua, sediment i sòl, i alguns superen valors de referència internacionals. En sòls s’han detectat concentracions d’alumini, bor, beril·li, bismut, liti, rubidi, seleni i tal·li superiors a mitjanes mundials o a límits arreplegats en diferents normatives. L’alumini i el ferro mostren nivells mitjans elevats, mentres que el tal·li aconseguix valors comparables als de sòls afectats per residus metal·lúrgics.

Alguns metalls que apareixen de manera habitual en les mostres encara no tenen límits legals clarament definits.

En aigües, encara que la majoria de metalls se situen per davall dels límits europeus, es registren màxims rellevants d’estronci, tal·li i alumini. Bor, estronci i tal·li superen a vegades valors de referència europeus i de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units. Per a diversos d’estos elements la informació toxicològica disponible és encara limitada i no existixen valors guia específics consolidats, la qual cosa complica la seua avaluació normativa.

La xarxa de 57 punts de mostreig analitzada per l’equip d’Andreu mostra que les concentracions més altes en aigua s’associen a séquies vinculades a l’arrossar, mentres que el llac actua parcialment com a embornal. En sediments i sòls s’observen patrons espacials diferenciats, amb valors destacats en el terç nord del parc. Les anàlisis estadístiques indiquen que paràmetres com nitrits i salinitat influïxen en la dinàmica d’estos metalls, en un context de processos de salinització incipient i interacció amb la intrusió marina. Els índexs de qualitat ambiental aplicats reflectixen una elevada vulnerabilitat del parc enfront d’estos contaminants. En el cas dels metalls i altres inorgànics, la seua persistència implica acumulació a mitjà i llarg termini.

---

La càrrega agrícola de l’arrossar

Més de 14.000 hectàrees del parc estan dedicades al cultiu intensiu d’arròs, una activitat que estructura el paisatge i l’economia local, però que també introduïx una pressió química específica sobre el sistema aquàtic. La producció actual es recolza en l’ús de huit pesticides autoritzats —dos fungicides, un insecticida i cinc herbicides— aplicats en diferents fases del cicle del cultiu.

L’investigador Andreu Rico (ICBIBE-Universitat de València) ha analitzat els patrons d’aplicació i el destí ambiental d’estes substàncies. El funcionament hidràulic del sistema —amb aigua que circula des dels arrossars cap a séquies i llac— afavorix que els residus arriben ràpidament als cossos d’aigua. Els models de dispersió desenrotllats pel seu equip estimen que s’apliquen al voltant de 35 tones de pesticides a l’any, de les quals aproximadament 1,5 tones arriben al llac.

De les 35 tones de pesticides aplicades cada any, al voltant de 1,5 arriben al llac.

Les anàlisis de risc ecològic, basats en concentracions ambientals i dades de toxicitat, indiquen que en determinats moments les concentracions mesurades o modelitzades en séquies —i puntualment en el llac— poden superar valors considerats segurs per a organismes aquàtics. Els models probabilístics apunten a possibles riscos aguts en arrossars i riscos crònics en séquies i llac, amb percentatges d’espècies potencialment afectades que poden aconseguir valors elevats en situacions d’exposició combinada.

L’avaluació reglamentària dels fitosanitaris es realitza substància per substància, mentres que en el medi natural es produïxen exposicions simultànies a diverses d’elles. Els càlculs realitzats per al parc mostren que mescles de tres a cinc principis actius poden contribuir conjuntament al risc ecològic, amb especial pes d’alguns fungicides i herbicides.

Per a contrastar els resultats teòrics, l’equip ha desenrotllat experiments de mesocosmos en l’Estació Biològica de l’Albufera. Estos assajos, realitzats amb comunitats representatives, han mostrat efectes sobre invertebrats com la gambeta (Dugastella valentina) i sobre detritívors, així com alteracions en la comunitat de diatomees i en la taxa de descomposició de matèria orgànica quan s’aconseguixen concentracions similars a les registrades en el medi. La reducció de la contaminació difusa agrícola, la millora dels tractaments en les estacions depuradores i l’augment de la qualitat de l’aigua que entra al parc apareixen com a línies d’actuació necessàries en un context d’episodis extrems cada vegada més freqüents.