Conclou la restauració de la barraca més antiga del Palmar

L'Amfibi
11 octubre, 2023

Després de diversos anys amenaçant ruïna, a pesar que durant molt de temps ha sigut la millor conservada de tota l’Horta de València i l’Albufera, i després d’haver sigut adquirida pel Club Esportiu Empresarial Alcatí, promogut per Economia 3, la barraca històrica del tio Aranda, la més antiga del Palmar, ja està restaurada i oberta al públic. Segons els responsables, la recuperació té un doble propòsit: «un objectiu social, per a acostar la història d’estes construccions a les noves generacions, per a això s’obrirà al públic, i un objectiu empresarial, ja que serà seu de reunions empresarials».

Elisa Valero, sòcia i directora d’Economia 3, ha explicat que «la restauració ha durat diversos anys perquè s’ha dut a terme amb materials naturals, tal com es construïa fa tres segles». I, en este sentit, conta que «les canyes de la teulada, les fustes i tots els elements naturals han sigut tallats en lluna minvant d’hivern, que és quan la saba està adormida en les arrels, de manera que siguen menys atacables pels insectes», i que «les toves per a reparar els murs s’han fet amb terra mesclada amb palla d’arròs que cal deixar madurar al sol i el mateix ha ocorregut amb els paviments de calç i terra».

Supervivent del gran incendi

La barraca del tio Aranda, coneguda també al Palmar com la dels Arandes i la dels Guitarres —Antoniet el Guitarra hi va viure fins fa molt pocs anys—, va ser una de les que es va deslliurar de l’incendi que, a la segona meitat del segle XIX, va assolar el poble, habitat llavors per poc més que un centenar de veïns, reduint a cendres seixanta barraques. Els arquitectes encarregats de la restauració, Fernando Vegas i Camilla Mileto, de la Universitat Politècnica de València, han advertit durant el procés «diverses traces que ens fan pensar que data del segle XVIII, encara que no podem precisar si es va construir en 1750 o 1780, però amb tota exactitud és una de les més antigues de tota la Comunitat Valenciana». Durant els treballs, a més, van comprovar que originalment va tindre la clàssica forma arredonida per la part posterior, la «culata», una espècie d’absis rudimentari que, com ja va explicar Max Thede en la seua descripció etnogràfica de l’Albufera, en 1933, era un element típic de moltes d’estes construccions del Palmar.

Foto: La barraca restaurada (Economía 3).

ETIQUETES: cultura | patrimoni

Versión en castellano:

Concluye la restauración de la barraca más antigua de El Palmar

Tras varios años amenazando ruina, a pesar de que durante mucho tiempo ha sido la mejor conservada de toda la Huerta de València y L’Albufera, y después de haber sido adquirida por el Club Deportivo Empresarial Alcatí, promovido por Economía 3, la barraca histórica del tío Aranda, la más antigua de El Palmar, ya está restaurada y abierta al público. Según sus responsables, su recuperación tiene un doble propósito: «un objetivo social, para acercar la historia de estas construcciones a las nuevas generaciones, para ello se abrirá al público, y un objetivo empresarial, puesto que será sede de reuniones empresariales».

Elisa Valero, socia y directora de Economía 3, ha explicado que «la restauración ha durado varios años porque se ha llevado a cabo con materiales naturales, tal y como se construía hace tres siglos». Y, en este sentido, cuenta que «las cañas del tejado, las maderas y todos los elementos naturales han sido cortados en luna menguante de invierno, que es cuando la savia está adormecida en las raíces, de modo que sean menos atacables por los insectos», y que «los adobes para reparar los muros se han hecho con tierra mezclada con cáscara y paja de arroz que hay que dejar madurar al sol y lo mismo ha ocurrido con los pavimentos de cal y tierra».

 

Superviviente del gran incendio

La barraca del tío Aranda, conocida también en El Palmar como la dels Arandes y la dels Guitarres —Antoniet el Guitarra vivió en ella hasta hace muy pocos años—, fue una de las que se libró del incendio que en la segunda mitad del siglo XIX asoló el pueblo, habitado entonces por poco más que un centenar de vecinos, reduciendo a cenizas sesenta barracas.

Los arquitectos encargados de su restauración, Fernando Vegas y Camilla Mileto, de la Universitat Politècnica de València, han advertido durante el proceso «varias trazas que nos hacen pensar que data del siglo XVIII, aunque no podemos precisar si se construyó en 1750 o 1780, pero con toda exactitud es una de las más antiguas de toda la Comunitat Valenciana». Durante los trabajos, además, comprobaron que originalmente tuvo la clásica forma redondeada por la parte trasera, la «culata», una especie de ábside rudimentario que, como ya explicó Max Thede en su descripción etnográfica de L’Albufera, en 1933, era un elemento típico de muchas de estas construcciones de El Palmar.

Share This