Cens estival 2025: un augment global marcat per l’efecte retardat de la DANA

Toni Castelló (SEO/BirdLife)
20 gener, 2026

La campanya de seguiment d’aus aquàtiques nidificants a l’Albufera de València en 2025, coordinada per SEO/BirdLife amb la col·laboració de l’administració autonòmica i l’Ajuntament de València, ha tornat a aportar una fotografia molt útil per entendre com respon l’avifauna a la gestió del medi i als canvis sobtats del sistema. Les aus són indicadores especialment sensibles als canvis en l’aigua, la vegetació palustre i el calendari agrícola, i per això el cens és una eina clau per detectar amenaces i orientar mesures de conservació i gestió.

En la temporada reproductora de 2025 s’han registrat 19.265 parelles de 36 espècies d’aus aquàtiques nidificants al parc natural, un increment pròxim al 6% respecte de 2024. Este augment s’ha produït en un escenari de primavera meteorològicament estable, però amb efectes encara molt visibles de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que ha actuat de manera desigual sobre els principals ambients: d’una banda, reduint temporalment la funcionalitat d’algunes reserves interiors; de l’altra, alterant sectors litorals que són determinants per a limícoles costaneres.

Les reserves interiors: dependència i vulnerabilitat davant episodis extrems

En el grup de cabussadors, les xifres continuen baixes en el context de la sèrie recent, amb 25 parelles d’escabussonet i 14 de cabrellot. En 2025 destaca, sobretot, la pèrdua de pes de les reserves, perquè el Tancat de la Pipa va quedar inoperatiu durant primavera i estiu a causa dels danys de la DANA, i això va reduir dràsticament el paper d’un enclavament que en anys previs concentrava una fracció molt important de la reproducció d’aquests tàxons.

En garses i afins, el balanç és clarament positiu: 7.207 parelles de 9 espècies, amb un increment molt marcat explicat principalment pel picaport (Plegadis falcinellus), que passa de 2.821 a 4.393 parelles (un augment molt notable) i assenyala a l’Albufera com un dels principals nuclis reproductors de l’espècie. La majoria d’ardeids es mantenen relativament estables, però continua preocupant que espècies catalogades com l’oroval i l’agró roig romanguen per sota de valors desitjables des d’una òptica d’estat de conservació favorable.

Ànecs: l’explosió del collverd i la fragilitat de les espècies més exigents

El conjunt d’anàtids suma 6.304 parelles, amb un increment molt fort respecte de 2024, explicat quasi del tot pel collverd, que arriba a 6.247 parelles. En canvi, les espècies més especialitzades i dependents de bona qualitat de l’aigua i vegetació submergida continuen en valors baixos o testimonials. Per exemple (per exemple, el sivert, el Boix, el bragat i la rosseta amb reproduccions mínimes, i l’ascle i el roncadell amb registres nuls. En este patró pesa, de nou, la menor contribució de les reserves i, en particular, l’absència funcional del Tancat de la Pipa, que habitualment actua com a refugi de qualitat per a espècies sensibles.

Ràl·lids i “eixugons”: una combinació de riscos

En ràl·lids, 2025 mostra descensos en gall de canyar (66 parelles) i fotja (33), molt vinculats als d’hàbitats de reserva ben gestionats; el rascló es manté en valors semblants (17). A més, el cens remarca que els períodes d’“eixugó” del conreu, necessaris per a certes tasques agronòmiques, poden coincidir amb nidificació i eclosió (com en la camallonga), amb un impacte potencial sobre l’èxit reproductor que convindria estudiar de manera específica i incorporar a la planificació del calendari de maneig.

Limícoles i litoral: la DANA com a factor inesperat

La camallonga (758) i l’alena (61) es mantenen dins la variabilitat recent. En canvi, la carregada registra un augment molt destacat fins a 107 parelles. El corriolet millora (21) però encara lluny d’un llindar favorable. I el cas més singular és el del corriol camanegre: tot i continuar en una trajectòria delicada (50 parelles), el temporal de tardor va aportar restes mareals riques en matèria orgànica a les platges, i els romanents que persistiren durant la cria podrien haver millorat els recursos alimentaris i el camuflatge, afavorint el rendiment reproductor en 2025.

Gavines i xatracs: un descens acusat en les colònies

Les colònies del Racó de l’Olla i Estany del Pujol continuen sent un valor ornitològic de primer ordre, però en 2025 el total baixa fins a 4.596 parelles (descens fort respecte de 2024). Destaquen la caiguda de la gavina capnegra (759) i del curroc (721), així com la reducció del xatrac becllarg (1.395). En canvi, la gavina comuna puja fins a 1.006 parelles. Els casos del curroc i el corriol camanegre il·lustren fins a quin punt la disponibilitat de recursos i la presència de depredadors poden condicionar la selecció de colònia i el resultat final, i reforcen la necessitat de mesures de mitigació coherents amb el valor estratègic d’estos enclavaments.

Finalment, l’arpellot de marjal manté una tendència favorable i arriba a 6 parelles, un registre alt dins l’última dècada.

LLISTAT D’ESPÈCIES I PARELLES NIDIFICANTS – L’ALBUFERA, 2025

ESCABUSSONS

Escabussonet – Tachybaptus ruficollis 25

Cabrellot – Podiceps cristatus 14

AGRONS I AFINS

Baoret – Ixobrychus minutus 54

Martinet de nit – Nycticorax nycticorax 122

Esplugabous – Bubulcus ibis 1.119

Oroval – Ardeola ralloides 90

Agró blanc – Ardea alba 3

Garseta blanca – Egretta garzetta 946

Agró blau – Ardea cinerea 433

Agró roig – Ardea purpurea 47

Picaport – Plegadis falcinellus 4.393

ÀNECS

Tadorna – Tadorna tadorna 20

Ascle – Mareca strepera 0

Collverd – Anas platyrhynchos 6.247

Roncadell – Spatula querquedula 0

Bragat – Spatula clypeata 1

Rosseta – Marmaronetta angustirostris 7

Sivert – Netta rufina 22

Boix – Aythya ferina 7

RÀL·LIDS

Rascó europeu (Rallus aquaticus): 17

Polla d’aigua – Gallinula chloropus presència (+)

Gall de canyar – Porphyrio porphyrio 66

Fotja – Fulica atra 33

Fotja banyuda – Fulica cristata 0

LIMÍCOLES

Camallonga – Himantopus himantopus 758

Alena – Recurvirostra avosetta 61

Carregada – Glareola pratincola 107

Corriolet – Charadrius dubius 21

Corriol camanegre – Charadrius alexandrinus 50

GAVINES I XATRACS

Gavina capnegra – Larus melanocephalus 759

Gavina comuna – Chroicocephalus ridibundus 1.006

Gavina capblanca – Chroicocephalus genei 19

Gavina corsa – Larus audouinii 466

Gavinot mediterràni – Larus michahellis 4

Curroc – Gelochelidon nilotica 721

Mongeta –Sternula albifrons 32

Xatrac d’albufera – Sterna hirundo 192

Xatrac becllarg – Thalasseus sandvicensis 1.395

Xatrac elegant – Thalasseus elegans 2

RAPINYAIRES

Arpellot de marjal – Circus aeruginosus 6

Imatge de capçalera: Una siverda amb patets al Tancat de Mília (foto: V. Llorens / Fundació Assut).

Versión en castellano:

La campaña de seguimiento de aves acuáticas nidificantes en L’Albufera de València en 2025, coordinada por SEO/BirdLife con la colaboración de la administración autonómica y el Ayuntamiento de València, ha vuelto a aportar una fotografía muy útil para comprender cómo responde la avifauna a la gestión del medio y a los cambios repentinos del sistema. Las aves constituyen indicadores especialmente sensibles a las variaciones en el agua, la vegetación palustre y el calendario agrícola, por lo que este censo representa una herramienta fundamental para detectar amenazas y orientar medidas de conservación y gestión.

Durante la temporada reproductora de 2025 se registraron 19.265 parejas de 36 especies de aves acuáticas nidificantes en el parque natural, lo que supone un incremento cercano al 6 % respecto a 2024. Este aumento se produjo en un contexto de primavera meteorológicamente estable, aunque con efectos todavía muy visibles de la DANA del 29 de octubre de 2024, que ha actuado de forma desigual sobre los principales ambientes del humedal: por una parte, reduciendo temporalmente la funcionalidad de algunas reservas interiores; por otra, alterando sectores litorales determinantes para las aves limícolas costeras.

Las reservas interiores: dependencia y vulnerabilidad ante episodios extremos

En el grupo de los somormujos, las cifras continúan siendo bajas dentro de la serie reciente, con 25 parejas de zampullín común y 14 de somormujo lavanco. En 2025 destaca, sobre todo, la pérdida de peso de las reservas, ya que el Tancat de la Pipa permaneció inoperativo durante la primavera y el verano a consecuencia de los daños provocados por la DANA. Esta situación redujo de forma drástica el papel de un enclave que en años anteriores concentraba una fracción muy importante de la reproducción de estos taxones.

En garzas y especies afines, el balance es claramente positivo: 7.207 parejas de nueve especies, con un incremento muy marcado explicado principalmente por el morito común (Plegadis falcinellus), que pasa de 2.821 a 4.393 parejas y consolida a L’Albufera como uno de los principales núcleos reproductores de la especie. La mayoría de las ardéidas se mantienen relativamente estables, aunque sigue preocupando que especies catalogadas como la garcilla cangrejera y la garza imperial permanezcan por debajo de los valores deseables desde una perspectiva de conservación favorable.

Patos: la explosión del ánade real y la fragilidad de las especies más exigentes

El conjunto de las anátidas suma 6.304 parejas, con un incremento muy acusado respecto a 2024, explicado casi exclusivamente por el ánade real, que alcanza las 6.247 parejas. En cambio, las especies más especializadas y dependientes de una buena calidad del agua y de la presencia de vegetación sumergida continúan mostrando valores bajos o meramente testimoniales. Es el caso, por ejemplo, del pato colorado, la porrón común, la cuchara común o la cerceta pardilla, con reproducciones muy reducidas, mientras que el ánade friso y la cerceta carretona no registraron reproducción.

En este patrón vuelve a tener un peso importante la menor contribución de las reservas y, en particular, la ausencia funcional del Tancat de la Pipa, que habitualmente actúa como refugio de calidad para especies especialmente sensibles.

Rálidos y periodos de secado: una combinación de riesgos

En los rálidos, 2025 muestra descensos en calamón común (66 parejas) y focha común (33), especies muy vinculadas a hábitats de reserva bien gestionados, mientras que el rascón europeo se mantiene en valores similares (17 parejas).

Además, el censo señala que los periodos de secado temporal de los arrozales, necesarios para determinadas labores agronómicas, pueden coincidir con la nidificación y la eclosión de algunas especies, como la cigüeñuela común, con un posible impacto sobre el éxito reproductor que convendría estudiar de forma específica e incorporar a la planificación de los calendarios de manejo.

Limícolas y litoral: la DANA como factor inesperado

La cigüeñuela común (758 parejas) y la avoceta común (61) se mantienen dentro de la variabilidad reciente. En cambio, la canastera común registra un incremento muy destacado hasta las 107 parejas. El chorlitejo chico mejora ligeramente (21 parejas), aunque todavía lejos de un umbral favorable.

El caso más singular es el del chorlitejo patinegro. Aunque continúa mostrando una trayectoria delicada, con 50 parejas reproductoras, el temporal de otoño aportó a las playas acumulaciones de origen mareal ricas en materia orgánica. Los restos que persistieron durante el periodo de cría podrían haber mejorado tanto la disponibilidad de alimento como las condiciones de camuflaje, favoreciendo el rendimiento reproductor de la especie en 2025.

Gaviotas y charranes: un descenso acusado en las colonias

Las colonias del Racó de l’Olla y el Estany del Pujol continúan representando uno de los principales valores ornitológicos del parque natural, aunque en 2025 el total descendió hasta las 4.596 parejas, lo que supone una reducción importante respecto al año anterior.

Destacan la caída de la gaviota cabecinegra (759 parejas) y del pagaza piconegra (721), así como la disminución del charrán patinegro (1.395). En sentido contrario, la gaviota reidora aumentó hasta las 1.006 parejas.

Los casos de la pagaza piconegra y del chorlitejo patinegro ilustran hasta qué punto la disponibilidad de recursos y la presencia de depredadores pueden condicionar la selección de las colonias y el resultado final de la reproducción, reforzando la necesidad de aplicar medidas de mitigación acordes con el valor estratégico de estos enclaves.

Por último, el aguilucho lagunero mantiene una tendencia favorable y alcanza las seis parejas reproductoras, uno de los registros más elevados de la última década.

LISTADO DE ESPECIES Y PAREJAS NIDIFICANTES – L’ALBUFERA, 2025

ZAMPULLINES Y SOMORMUJOS

Zampullín común – Tachybaptus ruficollis — 25

Somormujo lavanco – Podiceps cristatus — 14

GARZAS Y AFINES

Avetorillo común – Ixobrychus minutus — 54

Martinete común – Nycticorax nycticorax — 122

Garcilla bueyera – Bubulcus ibis — 1.119

Garcilla cangrejera – Ardeola ralloides — 90

Garceta grande – Ardea alba — 3

Garceta común – Egretta garzetta — 946

Garza real – Ardea cinerea — 433

Garza imperial – Ardea purpurea — 47

Morito común – Plegadis falcinellus — 4.393

PATOS

Tarro blanco – Tadorna tadorna — 20

Ánade friso – Mareca strepera — 0

Ánade real – Anas platyrhynchos — 6.247

Cerceta carretona – Spatula querquedula — 0

Cerceta pardilla – Marmaronetta angustirostris — 7

Pato colorado – Netta rufina — 22

Porrón común – Aythya ferina — 7

RÁLIDOS

Rascón europeo – Rallus aquaticus — 17

Gallineta común – Gallinula chloropus — Presencia (+)

Calamón común – Porphyrio porphyrio — 66

Focha común – Fulica atra — 33

Focha moruna – Fulica cristata — 0

LIMÍCOLAS

Cigüeñuela común – Himantopus himantopus — 758

Avoceta común – Recurvirostra avosetta — 61

Canastera común – Glareola pratincola — 107

Chorlitejo chico – Charadrius dubius — 21

Chorlitejo patinegro – Charadrius alexandrinus — 50

GAVIOTAS Y CHARRANES

Gaviota cabecinegra – Larus melanocephalus — 759

Gaviota reidora – Chroicocephalus ridibundus — 1.006

Gaviota picofina – Chroicocephalus genei — 19

Gaviota de Audouin – Larus audouinii — 466

Gaviota patiamarilla – Larus michahellis — 4

Pagaza piconegra – Gelochelidon nilotica — 721

Charrancito común – Sternula albifrons — 32

Charrán común – Sterna hirundo — 192

Charrán patinegro – Thalasseus sandvicensis — 1.395

Charrán elegante – Thalasseus elegans — 2

RAPACES

Aguilucho lagunero occidental – Circus aeruginosus — 6

Share This
L'Amfibi
Resum de privacitat

Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les cookies s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.


Aquest lloc web solament utilitza cookies tècniques (estrictament necessàries). Segons el Reglament General de Protecció de Dades, les cookies tècniques estan exemptes de l'obligació del consentiment del seu ús.

Les cookies tècniques són per exemple, les necessàries per a la navegació en la web, les cookies de personalització de la interfície d'usuari, autenticació o identificació d'usuari, seguretat de l'usuari, sessió del reproductor multimèdia, equilibri de càrrega, les de complement o plugin per a intercanviar continguts socials, les de cistella de la compra i les que ens ajuden a emplenar formularis.

Les cookies no tècniques (no usades en aquesta web), sí que exigeixen l'obtenció de consentiment del seu ús. Les més habituals són les d'anàlisis i les publicitàries.