Al bell mig de la Devesa, l’estany del Pujol ha concentrat des de fa molt l’atenció i lleure de veïns i visitants. Este espai ocupava als anys seixanta una mallada que, durant el procés d’urbanització de la Devesa, va ser excavada per a la construcció d’un port esportiu. A la dècada del 2000, el procés de reversió del passeig marítim i els aparcaments sobre les dunes de les platges de la Brava i la Malladeta i la consegüent restauració del sistema dunar van permetre condicionar este enclavament com un xicotet estany costaner que en l’actualitat és punt de parada obligatori en tota mena de rutes per la Devesa; especialment, d’ornitòlegs.
Als darrers anys s’ha intensificat la protecció i la posada en valor de l’estany del Pujol, mitjançant la col·locació de tanques que impedeixen l’accés fins a la vora, ja que el bany està totalment prohibit. Gràcies a esta generació d’un espai lliure de xafades i petjades, s’ha afavorit el desenvolupament d’un hàbitat salobre d’alt valor i la presència de, entre altres, l’ensopeguera de l’Albufera, una planta que té en este aiguamoll la seua única població a tot el món.
Menys molèsties, més aus
Juntament amb la col·locació d’estacades que permeten la visibilitat directa de l’estany, l’augment de la conscienciació i la implicació desinteressada de desenes de voluntaris han fet possible la reducció notable de molèsties a les vores i l’augment de la presència i abundància d’aus en aquest lloc. Any rere any, les aus han anat guanyant confiança, fins al punt que algunes arriben a establir els seus nius a només un metre de l’estacada, facilitant l’observació directa per part dels visitants de tot el procés de cria. A això se suma la nombrosa colònia de gavines establida als illots centrals, la qual crea un imponent espectacle natural entre abril i juliol.
El principal valor de l’augment del grau de naturalitat de l’estany del Pujol i de la seua importància en el context del parc natural és que la major part de les aus que hi nidifiquen són espècies litorals i marines amenaçades. En 2023, la colònia de gavina corsa ha aconseguit el seu màxim històric, amb 762 parelles. A elles se sumen 62 parelles de mongeta —principal colònia al parc natural—, set de corriol camanegre, cinc de camallonga comú i dos de xatrac d’albufera. Uns números que demostren que és possible compatibilitzar les actuacions de restauració i millora ambiental amb la posada en valor de l’entorn, fins i tot en un context d’augment notable de l’ús públic com el que s’experimenta a la Devesa als darrers anys.
Imatge: Gavines corses a l’estany del Pujol (foto: V. L.).
