Una vegada més, un equip format per la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, l’Ajuntament de València i SEO/BirdLife, que coordina els treballs, ha abordat el seguiment de les aus aquàtiques nidificants al Parc Natural de l’Albufera. Les aus són indicadors adients a l’hora d’avaluar com afecta la gestió de l’espai a espècies i hàbitats, i per tant el cens resulta molt útil per tal d’identificar amenaces i establir mesures de correcció, si cal. El cens estival d’aus aquàtiques de l’Albufera en 2022 va confirmar la presència de 43 espècies nidificants a l’aiguamoll.
Garses colonials: preocupan les espècies catalogades
El grup dels ardèids o garses és un dels més representatius a l’Albufera. Les seues colònies es localitzen principalment a indrets remots i inaccessibles al voltant del llac. El cens estival de 2022 va obtindre un recompte total de 7.703 parelles de garses nidificants, i va mostrar una continuació en el creixement del conjunt d’espècies de garses des de 2019. No obstant això, un examen detallat dels nombres per algunes espècies revela que un notable percentatge del creixement poblacional es deu a l’increment d’espècies generalistes com el picaport, mentre que els nombres de parelles d’espècies de garses catalogades, com l’oroval, continuen mostrant signes de regressió. L’oroval va passar de 456 parelles en 2015 a 101 en 2022. Una altra espècie catalogada, l’agró roig, va mostrar nombres relativament baixos, i amb marcades oscil·lacions: els nombres han estat estables des de 2020 fins 2021 amb 47, 49 i 51 parelles, respectivament, però, per exemple, el complet abandonament del nucli colonial més important al 2019 va deixar la població amb tan sols 20 parelles eixe any.
Sembla, per tant, que sobre algunes espècies de garses hi podrien estar actuant alguns factors, com la falta de disponibilitat d’hàbitats adequats per a la nidificació, o bé limitacions pel que fa als recursos alimentaris. L’agrò roig, per exemple, alimenta els seus pollets amb invertebrats que troba a la marjal inundada. Ara bé, si la inundació de la marjal es retarda per qualsevol raó, es pot perdre la sincronització del període reproductiu de les aus amb el cicle de cultiu de l’arrossar. El resultat d’açò és un menor èxit reproductiu de les aus, la qual cosa podria ser un dels factors que hi ha darrere d’una mantinguda situació de regressió.
L’agró blau es va mostrar estable al 2022 amb 342 parelles. El recompte de martinet de nit de 211 parelles també va ser similar al de 2021. L’esplugabous, amb 1.445 parelles censades, va augmentar la població reproductora en vora tres-centes parelles respecte a 2021. En contraposició, el nombre de parelles de garseta blanca, 1.056, fou lleugerament inferior en 2022, encara que dintre de la variació observada prèviament.
La població nidificant de picaport va mostrar un creixement mantingut, de manera paral·lela al que s’observa a la resta de la població al Mediterrani occidental. El nombre de parelles a 2022 va superar les 4.100, xifra que representa un augment del 60 per cent respecte al 2021.
Ànecs i limícoles: vulnerables davant extrems meteorològics i escassos ambients adequats
La nidificació d’ànecs i limícoles en 2022 va destacar per una forta disminució de les poblacions locals de collverd i camallonga. L’inici de l’estació reproductiva va coincidir amb episodis de meteorologia plujosa extrema, i es va continuar amb la total desecació de la marjal per preparar el cultiu de l’arròs durant el mes de maig. Esta circumstància va limitar les possibilitats de nidificació del collverd, del qual es van censar tan sols 831 parelles, una tercera part del recompte de 2021. La camallonga va sofrir una situació similar de reducció per les mateixes raons, i va passar de 733 parelles en 2021 a 408 en 2022.
Els resultats dels censos d’anàtids en 2022 van evidenciar novament una manca d’hàbitats aquàtics de qualitat per a les espècies més sensibles, que persisteixen tan sols a les zones de reserva del parc natural: Racó de l’Olla, Tancat de la Pipa i Tancat de Mília. Els nombres van ser de nou marcadament baixos i similars als anys previs: sivert, 33 parelles; boix, 8, tadorna; 13, rosseta, 4; roncadell, 1, i ascle, 2 parelles. La recuperació d’estes espècies resultarà difícil mentre no millore la qualitat de l’aigua i s’amplien els hábitats de qualitat per a la seua nidificació i alimentació. Cal per tant parar atenció a estes espècies, ja que són bones indicadores de l’evolució del sistema.
Lleugera recuperació d’algunes aus marines
Les aus marines de l’Albufera representen, juntament amb les garses, un dels valors ambientals més destacables de l’Albufera, i determinen en gran part la protecció d’este espai a nivell nacional i internacional. La major part de les colònies es troben a l’àrea de reserva del Racó de l’Olla, i en 2022 els seus nombres es van mostrar prou estables. Cal remarcar, però, que la magnitud de les colònies ha anat minvant al llarg dels anys, i a hores d’ara la seua rellevància al Mediterrani occidental es menor.
El fet més destacable en 2022 va estar el notable augment de la colònia reproductora de gavina corsa a l’estany del Pujol. Després d’uns anys sense fer-ho, 20 parelles van tornar a reproduir-se a l’estany en 2021. En 2022, les parelles reproductores es van incrementat fins a les 250. El nombre de parelles d’altres aus marines es va mantindre estable —gavina capblanca, xatrac d’albufera, gavinot mediterrani, curroc, mongeta, xatrac elegant— o va mostrar lleugeres disminucions —gavina capnegra, gavina vulgar, xatrac becllarg—. Els resultats de 2022 han tornat a posar de manifest la importància que tenen aquells espais on el maneig de l’hàbitat és sensible amb la biodiversitat, els problemes que genera la mancança d’àrees d’alimentació en èpoques crítiques per a la reproducció, i la vulnerabilitat a la que estan sotmeses algunes espècies quan esdeveniments inesperats limiten les seues oportunitats reproductives.
Parelles per espècie
ESCABUSSONS
Escabussonet – Tachybaptus ruficollis 28
Cabrellot – Podiceps cristatus 24
Escabussó collnegre – Podiceps nigricollis 0
AGRONS
Vítol – Botaurus stellaris 0
Baoret – Ixobrychus minutus 60
Martinet de nit – Nycticorax nycticorax 211
Esplugabous – Bubulcus ibis 1.445
Oroval – Ardeola ralloides 101
Graseta blanca – Egretta garzetta 1.056
Agró blanc – Ardea alba 1
Agró blau – Ardea cinerea 342
Agró roig – Ardea purpurea 51
PICATORTS
Picaport – Plegadis falcinellus 4.127
FLAMENCS
Flamenc – Phoenicopterus roseus 0
ÀNECS
Tadorna – Tadorna tadorna 13
Ascle – Mareca strepera 2
Collverd – Anas platyrhynchos 831
Roncadell – Spatula querquedula 1
Bragat – Spatula clypeata 0
Rosseta – Marmaronetta angustirostris 4
Sivert – Netta rufina 33
Boix – Aythya ferina 8
Roget – Aythya nyroca 0
Ànec capblanc – Oxyura leucocephala 0
RÀL·LIDS
Rascló – Rallus aquaticus +
Polla d’aigua – Gallinula chloropus +
Gall de canyar – Porphyrio porphyrio 102
Fotja comuna – Fulica atra 35
Fotja banyuda – Fulica cristata 0
LIMÍCOLES
Camallonga – Himantopus himantopus 408
Llesna – Recurvirostra avosetta 38
Torlit – Burhinus oedicnemus 0
Carregada – Glareola pratincola 14
Corriolet – Charadrius dubius 8
Corriol camanegre – Charadrius alexandrinus 64
Judia – Vanellus vanellus 0
Siseta blanca – Actitis hypoleucos 0
GAVINES I XATRACS
Gavina capnegra – Larus melanocephalus 1.017
Gavina vulgar – Chroicocephalus ridibundus 507
Gavina capblanca – Chroicocephalus genei 24
Gavina corsa – Ichthyaetus audouinii 250
Gavinot mediterrani – Larus michahellis 4
Curroc – Gelochelidon nilotica 808
Xatrac d’albufera – Sterna hirundo 298
Xatrac becllarg – Thalasseus sandvicensis 651
Mongeta – Sternula albifrons 50
Fumarell de galta blanca – Chlydonias hybrida 0
Xatrac elegant – Sterna elegans 3
RAPINYAIRES
Arpellot cendrós – Circus pygargus 0
Arpellot de marjal – Circus aeruginosus 3
Imatge: Colònia de garses de la replaça de Zacarés (foto: V. L.).
