Cens d’hivernants 2024-2025: Entre la recuperació i la incertesa

Toni Castelló (SEO/BirdLife)
2 maig, 2025

Wetlands International convoca, cada any, el Cens Internacional d’Aus Aquàtiques (International Waterbird Census o IWC) a les zones humides adscrites al Conveni Ramsar. Al mes de gener, ornitòlegs amateurs i professionals de tot el món fan aquest recompte, que també inclou el Parc Natural de l’Albufera. Un equip compost per tècnics de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i SEO/BirdLife (entitat coordinadora) porta a terme de manera regular el cens d’aus aquàtiques hivernants al Parc Natural.

El cens IWC del 14-17 de gener de 2025 a l’Albufera va comptabilitzar un total de 86.439 aus aquàtiques hivernants. La xifra se situa en valors intermedis dins la sèrie recent (2016-2024), però va ser un 20% inferior a la del gener de 2024 (108.603 ind.).

Com en anys anteriors, el gruix de la comunitat hivernant es repartix entre ànecs, gavines, agrons i el bloc format per picaports i flamencs. En 2024-2025, però, alguns senyals mereixen una lectura especial: d’una banda, es manté la importància dels arrossars i vedats com a grans “rebostos” hivernals; d’altra, es detecten canvis sobtats en determinats grups, probablement relacionats amb una combinació de factors ecològics i de gestió (disponibilitat d’aigua, fanguejos, pressió cinegètica) i amb episodis meteorològics extrems.

Ànecs: menys abundància, i alguns fets destacables

Les anàtides sumaren 28.231 individus, un 25% menys que en 2024, encara que dins del rang de variació dels últims anys. Les espècies més abundants tornaren a ser el collverd (Anas platyrhynchos, 12.090), el sarset (Anas crecca, 6.149) i el bragat (Spatula clypeata, 6.949), totes amb descensos respecte a 2024, especialment el bragat.

Poden destacar-se dos extrems: el tadorna (Tadorna tadorna) va mantindre valors molt alts (2.097), consolidant l’increment ja observat en 2023; a l’altra banda, el sivert (Netta rufina) va caure fins a 702 individus, la xifra més baixa de la sèrie recent i un descens molt acusat respecte a 2024.

I, com a fet excepcional, sobresurten els 38 exemplars de rosseta (Marmaronetta angustirostris), una xifra totalment inusual per a l’hivern, probablement vinculada a exemplars procedents del programa de cria i alliberament, que van decidir passar l’hivern a l’Albufera.

Agrons i “indicadors” de qualitat: un hivern a la baixa

Les ardèides (agrons i garsetes) baixen de manera notable: 4.219 exemplars, un -30,97% respecte 2024, amb caigudes especialment fortes en l’esplugabous (Bubulcus ibis, 102). Atés que moltes destes espècies s’alimenten intensament en arrossars i aigües someres (peixos, amfibis, cranc roig), esta davallada convida a seguir de prop l’evolució de les condicions tròfiques i d’accessibilitat a les zones d’alimentació.

Picaports i flamencs: menys flamenc, però una espàtula de rècord

El picaport (Plegadis falcinellus) va aplegar als 10.650 individus en el cens IWC. Els flamencs (Phoenicopterus roseus) van baixar fins a 8.408, molt per sota de valors recents.

En canvi, l’espàtula (Platalea leucorodia) es va destacar amb 264 exemplars, un registre extraordinari per al període hivernal.

Gavines i fanguejos: l’hivern continua sent “seu”

Les gavines tornaren a ser un dels grups dominants: 27.631 individus.

La gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) va pujar fins a 18.996 individus (+10% respecte a 2024) i el gavinot fosc (Larus fuscus) va creixer fins a 8.524 (+40%), un increment que s’associa sovint als patrons de fangueig i disponibilitat d’aliment als arrossars.

Limícoles: estabilitat, amb un fusell molt alt i un redonell “de retorn”

Les limícoles van sumar 4.682 aus, en línia amb els últims cinc anys. Entre els fets destacables, cal comentar que el fusell (Pluvialis apricaria) va mostrar un valor inusualment alt (498), el tètol cuanegre (Limosa limosa) va baixar a 60, i el redonell (Calidris pugnax) va manifestar un nombre espectacular, 398 individus (va estar quasi absent en 2024).

Apunts sobre el context meteorològic (DANA)

La tardor i l’hivern a 2024-2025 van estar marcats per episodis de fortes pluges, amb desgraciades conseqüències catastròfiques, i que en el context dels censos fins i tot impediren censar alguns sectors (marjal d’Albalat i marjals al sud del Xúquer) en el període IWC.

L’efecte més remarcable que DANA va exercir sobre les aus aquàtiques hivernants sembla ser un canvi molt marcat en la distribució de les aus aquàtiques el novembre de 2024: a les Zones de Reserva Cinegètica de la llacuna, especialment la Mata del Fang, es va passar dels 20.000 anàtids habituals a només 3.000, i el Vedat de Silla a penes va mostrar unes desenes d’anàtides. Al mateix temps, els vedats de Sueca i Cullera van augmentar fins a 10.000 individus (enfront dels habituals 7.000). Possiblement, la presencia constant de personal i maquinària dedicada a les tasques de rescat, neteja i reparació de danys a la llacuna al novembre de 2024, unides a un retard del començament de les tirades als vedats, van afavorir desplaçaments de les aus a la recerca d’ambients més favorables. Aquesta situació es va anar normalitzant en els mesos posteriors amb la finalització dels treballs a la llacuna, i la distribució es va configurar de manera semblant als hiverns previs.

Dades per espècies d’aus aquàtiques (cens IWC 14-17 gener 2025)

ESCABUSSONS

Escabussonet – Tachybaptus ruficollis 95

Escabussó collnegre – Podiceps nigricollis 46

Cabrellot – Podiceps cristatus 4

CORBES MARINES

Corba marina grossa – Phalacrocorax carbo 1.032

AGRONS

Baoret – Ixobrychus minutus 6

Martinet de nit – Nycticorax nycticorax 31

Oroval – Ardeola ralloides 4

Esplugabous – Bubulcus ibis 102

Garseta blanca – Egretta garzetta 1.913

Agró blanc – Ardea alba 368

Agró blau – Ardea cinerea 1.794

Vítol – Botaurus stellaris 1

PICAPORT I ALTRES GRANS ARDEÏFORMES

Picaport – Plegadis falcinellus 10.650

Becplà – Platalea leucorodia 264

FLAMENC

Flamenc – Phoenicopterus roseus 8.408

CIGONYES

Cigonya negra – Ciconia nigra 10

Cigonya blanca – Ciconia ciconia 2

ÀNECS

Oca comuna – Anser anser 1

Tadorna – Tadorna tadorna 2.097

Ascle – Mareca strepera 9

Piulo – Mareca penelope 2

Sarset – Anas crecca 6.149

Collverd – Anas platyrhynchos 12.090

Cua de jonc – Anas acuta 15

Roncadell – Spatula querquedula 2

Bragat – Spatula clypeata 6.949

Rosseta – Marmaronetta angustirostris 38

Sivert – Netta rufina 702

Boix – Aythya ferina 171

Roget – Aythya nyroca 2

Morell capellut – Aythya fuligula 2

Morell de mar negre – Melanitta nigra 2

RÀL·LIDS

Gall de canyar – Porphyrio porphyrio 149

Fotja comuna – Fulica atra 400

LIMÍCOLES

Camallonga – Himantopus himantopus 526

Alena – Recurvirostra avosetta 48

Corriolet – Charadrius dubius 20

Corriol gros – Charadrius hiaticula 60

Corriol camanegre – Charadrius alexandrinus 27

Fusell – Pluvialis apricaria 498

Fusell de mar – Pluvialis squatarola 77

Judia – Vanellus vanellus 1.487

Territ de tres dits – Calidris alba 60

Territ menut – Calidris minuta 125

Territ comú – Calidris alpina 1.009

Terretita – Calidris temminckii 3

Redonell – Calidris pugnax 398

Tètol cuanegre – Limosa limosa 60

Siglot becut – Numenius arquata 7

Tifort – Tringa totanus 4

Xuït – Tringa erythropus 79

Picarota – Tringa nebularia 80

Xerlovita – Tringa ochropus 21

Xerlovita camagroga – Tringa glareola 18

Siseta blanca – Actitis hypoleucos 14

GAVINES I XATRACS

Gavina capnegra – Larus melanocephalus 2

Gavina comuna – Chroicocephalus ridibundus 18.996

Gavina corsa – Larus audouinii 37

Gavinot fosc – Larus fuscus 8.524

Gavinot mediterràni – Larus michahellis 72

Xatrac becllarg – Thalasseus sandvicensis 24

Fumarell de galta blanca – Chlidonias hybrida 17

Fumarell d’alablanca – Chlidonias leucopterus 2

RAPINYAIRES

Àguila pescadora – Pandion haliaetus 4

Arpellot de marjal – Circus aeruginosus 169

Aguilot comú – Buteo buteo 15

Àguila calçada – Hieraaetus pennatus 10

Xoriguer – Falco tinnunculus 31

Esparver – Accipiter nisus 1

Astor – Accipiter gentilis 1

Esmerla – Falco columbarius 1

Falcó pelegrí – Falco peregrinus 2

Imatge de capçalera: Flamencs a la marjal d’Alfafar, a l’Albufera (foto: Vicent Llorens / Fundació Assut).

Versión en castellano:

Censo de invernantes 2024-2025: Entre la recuperación y la incertidumbre

Wetlands International convoca cada año el Censo Internacional de Aves Acuáticas (International Waterbird Census o IWC) en las zonas húmedas adscritas al Convenio Ramsar. Durante el mes de enero, ornitólogos aficionados y profesionales de todo el mundo realizan este recuento, que también incluye el Parque Natural de L’Albufera. Un equipo formado por técnicos de la Generalitat Valenciana, el Ayuntamiento de València y SEO/BirdLife (entidad coordinadora) lleva a cabo de forma regular el censo de aves acuáticas invernantes en el parque natural.

El censo IWC realizado entre el 14 y el 17 de enero de 2025 contabilizó un total de 86.439 aves acuáticas invernantes. La cifra se sitúa en valores intermedios dentro de la serie reciente (2016-2024), pero fue un 20 % inferior a la registrada en enero de 2024 (108.603 ejemplares).

Como en años anteriores, el grueso de la comunidad invernante se reparte entre patos, gaviotas, garzas y el grupo formado por moritos y flamencos. En 2024-2025, sin embargo, algunos indicadores merecen una lectura especial: por una parte, se mantiene la importancia de los arrozales y cotos como grandes áreas de alimentación para las aves durante el invierno; por otra, se detectan cambios bruscos en determinados grupos, probablemente relacionados con una combinación de factores ecológicos y de gestión (disponibilidad de agua, labores de fangueo, presión cinegética) y con episodios meteorológicos extremos.

Patos: menor abundancia y algunos hechos destacables

Las anátidas sumaron 28.231 individuos, un 25 % menos que en 2024, aunque dentro del rango de variación de los últimos años. Las especies más abundantes volvieron a ser el ánade real (Anas platyrhynchos, 12.090), la cerceta común (Anas crecca, 6.149) y la cuchara común (Spatula clypeata, 6.949), todas ellas con descensos respecto a 2024, especialmente esta última.

Pueden destacarse dos situaciones opuestas. La tarro blanco (Tadorna tadorna) mantuvo valores muy elevados (2.097 ejemplares), consolidando el incremento ya observado en 2023. En cambio, el pato colorado (Netta rufina) descendió hasta 702 individuos, la cifra más baja de la serie reciente y un retroceso muy acusado respecto a 2024.

Como hecho excepcional sobresalen los 38 ejemplares de cerceta pardilla (Marmaronetta angustirostris), una cifra totalmente inusual para el invierno, probablemente vinculada a aves procedentes de programas de cría y liberación que decidieron permanecer en L’Albufera durante la estación invernal.

Garzas e indicadores de calidad: un invierno a la baja

Las ardéidas (garzas y garcetas) descendieron de forma notable hasta los 4.219 ejemplares, un 30,97 % menos que en 2024, con caídas especialmente acusadas en la garcilla bueyera (Bubulcus ibis), que apenas alcanzó los 102 individuos.

Dado que muchas de estas especies se alimentan de forma intensiva en arrozales y aguas someras, donde capturan peces, anfibios y cangrejo rojo, esta disminución invita a seguir de cerca la evolución de las condiciones tróficas y la accesibilidad a las áreas de alimentación.

Moritos y flamencos: menos flamencos, pero una espátula de récord

El morito común (Plegadis falcinellus) alcanzó los 10.650 individuos en el censo IWC. Los flamencos (Phoenicopterus roseus) descendieron hasta 8.408 ejemplares, muy por debajo de los valores registrados en años recientes.

Por el contrario, la espátula común (Platalea leucorodia) destacó con 264 individuos, un registro extraordinario para el periodo invernal.

Gaviotas y fangueos: el invierno sigue siendo su momento

Las gaviotas volvieron a constituir uno de los grupos dominantes, con 27.631 individuos.

La gaviota reidora (Chroicocephalus ridibundus) aumentó hasta 18.996 ejemplares, un 10 % más que en 2024, mientras que la gaviota sombría (Larus fuscus) alcanzó los 8.524 individuos, con un incremento cercano al 40 %. Este aumento suele relacionarse con los patrones de fangueo y con la disponibilidad de alimento en los arrozales.

Limícolas: estabilidad, con algunos registros destacados

Las limícolas sumaron 4.682 aves, una cifra similar a la de los últimos cinco años.

Entre los datos más llamativos figura el chorlito dorado europeo (Pluvialis apricaria), con 498 ejemplares, un valor inusualmente elevado. Por el contrario, la aguja colinegra (Limosa limosa) descendió hasta 60 individuos. También destacó el combatiente (Calidris pugnax), con 398 ejemplares, después de haber estado prácticamente ausente en el censo de 2024.

Apuntes sobre el contexto meteorológico (DANA)

El otoño y el invierno de 2024-2025 estuvieron marcados por episodios de lluvias intensas con consecuencias catastróficas, que incluso impidieron censar algunos sectores —como la marjal de Albalat y las marjales situadas al sur del Xúquer— durante el periodo del IWC.

El efecto más evidente de la DANA sobre las aves acuáticas invernantes parece haber sido un cambio muy acusado en su distribución durante noviembre de 2024. En las Zonas de Reserva Cinegética de la laguna, especialmente en la Mata del Fang, se pasó de los aproximadamente 20.000 anátidas habituales a apenas 3.000 individuos, mientras que el Vedat de Silla apenas acogió unas decenas de ejemplares.

Al mismo tiempo, los cotos de Sueca y Cullera aumentaron hasta los 10.000 individuos, frente a los alrededor de 7.000 habituales. La presencia continuada de personal y maquinaria dedicada a las labores de rescate, limpieza y reparación de daños en la laguna durante noviembre de 2024, unida al retraso en el inicio de las tiradas en los cotos, pudo favorecer desplazamientos de las aves hacia zonas con condiciones más favorables.

La situación fue normalizándose en los meses posteriores conforme finalizaron los trabajos en la laguna, y la distribución de las aves volvió a configurarse de manera similar a la observada en inviernos anteriores.

 

Share This
L'Amfibi
Resum de privacitat

Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les cookies s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.


Aquest lloc web solament utilitza cookies tècniques (estrictament necessàries). Segons el Reglament General de Protecció de Dades, les cookies tècniques estan exemptes de l'obligació del consentiment del seu ús.

Les cookies tècniques són per exemple, les necessàries per a la navegació en la web, les cookies de personalització de la interfície d'usuari, autenticació o identificació d'usuari, seguretat de l'usuari, sessió del reproductor multimèdia, equilibri de càrrega, les de complement o plugin per a intercanviar continguts socials, les de cistella de la compra i les que ens ajuden a emplenar formularis.

Les cookies no tècniques (no usades en aquesta web), sí que exigeixen l'obtenció de consentiment del seu ús. Les més habituals són les d'anàlisis i les publicitàries.