Wetlands International convoca, cada any, el Cens Internacional d’Aus Aquàtiques (International Waterbird Census o IWC) a les àrees que són part del Conveni Ramsar de zones humides. Al mes de gener, ornitòlegs amateurs i professionals de tot el món fan este recompte, que també inclou el Parc Natural de l’Albufera. Un equip compost per tècnics de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i SEO/BirdLife, entitat coordinadora, porten a terme de manera regular el cens d’aus aquàtiques hivernants al parc natural.
Este seguiment té una gran transcendència, perquè revela la salut dels aiguamolls, pot identificar amenaces, i per tant és molt útil des del punt de vista de la protecció i el maneig. Com que l’escala geogràfica de l’IWC és molt ampla, l’estudi permet aproximacions a tendències poblacionals molt més enllà de les nostres fronteres. Sense dubte, l’IWC és un projecte de ciència ciutadana dels més exitosos i útils.
El total d’aus aquàtiques censades el gener de 2023 va ser 122.041, i va comprendre 76 espècies diferents. Tant la xifra total com els recomptes parcials per cada espècie es troben dins dels límits de variació observats entre 2015 i 2022, aspecte que assenyala certa estabilitat en temps recents. Entre les espècies que presentaren augments numèrics substancials en gener del 2023, comparats amb les mateixes dates de 2022, podem anomenar la tadorna, el sarset, el picaport, el flamenc, la fotja comuna, la gavina vulgar, el territ comú, la camallonga, el redonell i el tètol cuanegre. D’una altra banda, entre les espècies per les quals els recomptes en gener de 2023 foren més baixos que en 2022, poden ressaltar-se el sivert i el gavinot fosc.
Els flamencs nidifiquen per primera vegada
Els flamencs es presentaren a l’Albufera a l’hivern de 2022-2023 en un nombre que marca el màxim dels últims anys: vora 14.000 individus. A banda d’això, van establir una colònia de reproducció hivernal a l’àrea de reserva del Racó del’Olla, on van construir prop de 5.300 nius. Esta colònia representa el primer episodi exitós de reproduccció a l’Albufera. Probablement, la disponibilitat d’hàbitat i aliment al període hivernal van afavorir este inusual fenomen.
Continua la regressió, però hi ha raons per a l’optimisme
Amb certes oscil·lacions, les xifres de l’IWC se situen dintre dels límits de la variabilitat trobada al llarg del temps, als últims 7 o 8 anys. Però, una perspectiva històrica més llarga mostra que les tendències per a nombroses espècies evidencien una progressiva regressió. És el cas del sivert, un ànec que va mostrar al gener de 2023 una xifra de les més elevades dels últims anys, amb 4.247 individus, però que, mirant més enrere, tan sols representa al voltant d’un 50 per cent dels nombres que es registraven a finals dels anys vuitanta. Un altre exemple molt il·lustratiu ens l’ofereix l’esplugabous, el qual va mostrar recomptes de més de dos mil exemplars fa 20 anys, dels quals a hores d’ara tan sols s’han trobat dalt de vuit-cents.
Esta mirada enrere fa pensar que l’Albufera no es troba, precisament, en el seu millor moment, i que la totalitat de la comunitat d’aus hivernants al parc natural podria estar sotmesa a pressions negatives. La mancança d’hàbitats adequats a l’hivern continua sent identificada com un dels factors de pressió. Les aigües del lluent continuen tenint una elevada càrrega de nutrients, el que fa que els anàtids no troben material vegetal per alimentar-se allà. On busquen l’aliment? A les zones d’arrossars, on són, malauradament, més vulnerables. Cal afegir que, a l’hivern, una gran part de la superfície inundable de la marjal roman seca, per qüestions relacionades amb el maneig agrícola i cinegètic. Tan sols la meitat de la marjal es troba amb aigua en el moment en què es fa el cens IWC de gener. Garses, gavines i limícoles troben una extensió limitada d’àrees d’alimentació, i açò podria explicar la reducció gradual observada en les seues poblacions hivernants. Cal tindre en compte també que la presència d’aigua te una relació directa amb la renovació de cabals i la disponibilitat de nutrients: volums menors d’aigua suposen menys nutrients en circulació, i una menor renovació i oxigenació del recurs. La inundació limitada de la marjal potser està darrere de la reducció progressiva i marcada d’espècies com la judia o la gavina vulgar.
Les administracions nacional i regional han treballat recentment en l’augment de cabals a l’hivern. El resultat ha suposat l’entrada a alguns sectors de l’Albufera d’aigües de millor qualitat. Fins i tot s’ha produït el creixement de vegetació submergida en algunes zones, la qual cosa sembla haver estat aprofitada per la fotja comuna, molt més abundant a l’hivern de 2023 que en anys recents. A falta que la inundació abaste una major superfície de marjal, açò demostra que les millores són possibles, i anima a continuar treballant per a afavorir les comunitats d’aus aquàtiques a l’hivern. Cal fer tot açò, però, paral·lelament amb les activitats humanes que tenen lloc al parc natural, i per tant el treball conjunt de tots els actors implicats i el seu el consens seran essencials.
Dades per espècies d’aus aquàtiques
ESCABUSSONS
Escabussonet – Tachybaptus ruficollis 54
Cabrellot – Podiceps cristatus 7
Escabussó collnegre – Podiceps nigricollis 15
CORBES MARINES
Corba marina grossa – Phalacrocorax carbo 612
AGRONS
Baoret – Ixobrychus minutus 7
Martinet de nit – Nycticorax nycticorax 271
Oroval – Ardeola ralloides 1
Esplugabous – Bubulcus ibis 533
Garseta blanca – Egretta garzetta 3.672
Agró blanc – Ardea alba 268
Agró blau – Ardea cinerea 1.490
PICAPORT
Picaport – Plegadis falcinellus 20.662
Becplà – Platalea leucorodia 35
FLAMENCS
Flamenc – Phoenicopterus roseus 13.930
CIGONYES I GRUES
Cigonya blanca – Ciconia ciconia 1
Cigonya negra – Ciconia nigra 10
Grua – Grus grus 12
ÀNECS
Tadorna – Tadorna tadorna 2.949
Piulo – Mareca penelope 24
Ascle – Mareca strepera 91
Sarset – Anas crecca 5.302
Collverd – Anas platyrhynchos 11.409
Cua de jonc – Anas acuta 267
Roncadell – Anas querquedula 2
Bragat – Spatula clypeata 9.916
Rosseta – Marmaronetta angustirostris 4
Sivert – Netta rufina 4.247
Boix – Aythya ferina 120
Roget – Aythya nyroca 1
Morell de mar fosc – Melanitta nigra 7
Cigne mut – Cygnus olor 2
RÀL·LIDS
Rascló – Rallus aquaticus 11
Polla d’aigua – Gallinula chloropus 125
Gall de canyar – Porphyrio porphyrio 97
Fotja comuna – Fulica atra 2.240
LIMÍCOLES
Camallonga – Himantopus himantopus 982
Llesna – Recurvirostra avosetta 53
Carregada – Glareola pratincola 1
Corriolet – Charadrius dubius 13
Corriol gros – Charadrius hiaticula 100
Corriol camanegre – Charadrius alexandrinus 36
Fusell – Pluvialis apricaria 128
Fusell de mar – Pluvialis squatarola 47
Judia – Vanellus vanellus 1.024
Siseta blanca – Actitis hypoleucos 4
Territ de tres dits – Calidris alba 110
Territ menut – Calidris minuta 146
Territ comú – Calidris alpina 1.103
Terretita – Calidris temminckii 1
Redonell – Calidris pugnax 308
Bequeruda – Gallinago gallinago 452
Tètol cuanegre – Limosa limosa 176
Tifort – Tringa totanus 7
Xuït – Tringa erythropus 83
Picarota – Tringa nebularia 165
Xerlovita – Tringa ochropus 48
Xerlovita camagroga – Tringa glareola 2
Siseta blanca – Actitis hypoleucos 2
Glareola pratincola 1
GAVINES I XATRACS
Gavina capnegra – Larus melanocephalus 2
Gavina vulgar – Chroicocephaluss ridibundus 33.500
Gavina corsa – Ichthyaetus audouinii 107
Gavinot fosc – Larus fuscus 4.735
Gavinot mediterrani – Larus michahellis 10
Gavina capblanca – Larus genei 4
Xatrac becllarg – Thalasseus sandvicensis 84
Fumarell de galta blanca – Chlidonias hybrida 19
RAPINYAIRES
Àguila pescadora – Pandion haliaetus 2
Arpellot de marjal – Circus aeruginosus 118
Aguilot comú – Buteo buteo 33
Àguila calçada – Hieraaetus pennatus 10
Xoriguer – Falco tinnunculus 21
Esparver – Accipiter nisus 3
Esmerla – Falco columbarius 3
Falcó Pelegrí – Falco peregrinus 1
Mussol marí – Asio flammeus 1
Imatge: Picaports (foto: V. L.).
