Una jornada a Alfarb reunix tècnics municipals, del sector agrari i d’entitats socials per a definir propostes d’adaptació climàtica des de l’àmbit local. El resultat es concreta en una sèrie de recomanacions perquè els municipis integren mesures d’orientació agroecològica que reforcen la seua resiliència enfront d’esdeveniments meteorològics extrems.
Els ajuntaments disposen de marge real d’actuació enfront dels riscos climàtics si integren l’agroecologia en la seua planificació urbana, la gestió del sòl i els sistemes d’emergència. Eixa és la idea central que articula les «Recomanacions de polítiques locals amb orientació agroecològica enfront de riscos climàtics», presentades després de la jornada celebrada el 6 d’octubre de 2025 a Alfarb (València).
La trobada va reunir tècnics municipals i representants del sector agrari, l’àmbit acadèmic i organitzacions socials amb l’objectiu de traslladar aprenentatges i experiències que permeten millorar la resposta local davant episodis extrems, especialment inundacions i pluges torrencials. El document resultant estructura les seues propostes en quatre àmbits d’actuació: planejament urbanístic, restauració de sòls, prevenció i gestió d’emergències, i participació ciutadana.
Urbanisme amb infraestructura verda i retenció hídrica
En matèria de planejament, les recomanacions apunten a revisar els instruments urbanístics per a incorporar de manera estratègica infraestructura verda, solucions basades en la naturalesa i sistemes urbans de drenatge sostenible. L’objectiu és augmentar la capacitat d’infiltració de l’aigua, reduir escorrenties i limitar l’erosió en contextos de pluges intenses.
Entre les mesures assenyalades es troben la protecció de paisatges agraris estratègics, la prevenció de noves urbanitzacions en zones inundables, la reducció del segellament del sòl i la introducció de paviments permeables, jardins de pluja o parcs inundables en l’espai públic. El document també planteja incentius municipals per a promoure cobertes verdes, façanes vegetals i solucions constructives drenants en obra privada.
Sòls vius com a barrera enfront de l’erosió
Sobre la restauració del sòl, assumpte que també ocupa un bloc específic, el document subratlla que la salut edàfica és determinant per a mitigar inundacions i mantindre la capacitat productiva del territori. A escala local, les recomanacions inclouen plans de recuperació de sòls degradats, foment de cobertes vegetals i maneig regeneratiu, així com programes municipals de compostatge i la seua integració en la millora d’espais públics i horts comunitaris.
També es proposa reforçar les ordenances sobre manteniment de finques en desús per a evitar processos d’erosió i abocaments, així com formar al personal tècnic municipal en pràctiques de gestió regenerativa.
El sector agrari en els plans d’emergència
El document introduïx un enfocament operatiu en la gestió de crisis climàtiques: integrar al sector agrari en els plans municipals d’emergència. En este sentit, planteja la realització d’un mapatge de recursos disponibles —maquinària, naus, xarxes de distribució— i la definició del paper d’estos en situacions extremes.
Entre les propostes figura la creació d’un fons municipal d’emergència agroecològica destinat a la recuperació de sòls i la reparació d’infraestructures agràries després d’episodis severs, així com el reforç de canals curts de comercialització per a garantir el proveïment en contextos de crisis.
Governança climàtica amb participació activa
El quart eix se centra en la dimensió comunitària. Les recomanacions defenen la creació de mecanismes estables i vinculants de participació, com a assemblees climàtiques o consells de prevenció i reconstrucció. Es proposa facilitar espais d’aprenentatge i preparació col·lectiva, impulsar projectes públic-comunitaris d’adaptació —com a refugis climàtics o accions de renaturalització— i enfortir xarxes socials que milloren la resposta davant emergències.
Coordinació i acompanyament tècnic
El document conclou que la integració de l’agroecologia en polítiques municipals permet anticipar i gestionar millor els impactes d’esdeveniments extrems, sempre que existisca coordinació institucional i col·laboració amb el sector agrari. La Xarxa de Municipis per l’Agroecologia va anunciar que continuarà oferint suport tècnic i intercanvi d’experiències per a facilitar la implementació d’estes mesures als ajuntaments.
—
Peu de foto: Una de les taules redones celebrades durant la jornada.
