A la plana litoral valenciana, els sistemes de regadiu històrics vinculats als rius Túria i Xúquer ocupen extensos territoris on l’aigua i l’agricultura són encara pilars essencials per al manteniment d’un paisatge d’enorme valor cultural, productiu i ambiental. Durant segles —alguns d’estos regadius es remunten a l’època Andalusina—, estos sistemes tradicionals han anat modelant el territori, construint el paisatge i acreixent a poc a poc un patrimoni molt característic.
Però, els canvis i adaptacions que han experimentat estos espais a les darreres dècades han posat en perill la seua sostenibilitat històrica. La pèrdua de rendibilitat i la falta de relleu generacional en el medi agrícola, i la transformació del sòl i l’especulació immobiliària, representen serioses amenaces per a la continuïtat d’estos sistemes que han sigut també models de resiliència; particularment, per a l’Horta de València.
Esta difícil situació ha propiciat la implicació activa de la societat civil, mitjançant diferents iniciatives, en la protecció d’estos paisatges culturals, i ha posat de manifest que la labor que poden exercir les entitats sense ànim de lucre, juntament amb els mateixos agricultors, no ho oblidem, és decisiva. En esta línia treballa precisament la Fundació Assut des que es va constituir com a tal en 2011.
Una eina de la societat civil
Per a la Fundació Assut, entitat privada amb ja una dècada d’experiència, l’objecte prioritari és el de treballar per la conservació, la recuperació i la divulgació dels valors naturals i culturals de la plana litoral valenciana. En particular, d’espais territorials com l’Horta de València i l’Albufera. En este sentit, és fonamental comptar sempre, com a interlocutors imprescindibles, amb els col·lectius que estan directament implicats en el manteniment i la gestió d’estos espais: comunitats de regants, agricultors, comunitats de pescadors… La idea és servir-los de suport, proporcionar-los recursos tècnics i humans que permeten posar en valor el ric patrimoni cultural que atresoren estos espais i la seua mateixa activitat.
Esta col·laboració s’articula mitjançant contractes i convenis a l’ús o amb pactes que responen a fórmules específiques, com és el cas de l’acord de custòdia del territori que es desenvolupa al Tancat de l’Estell, al Parc Natural de l’Albufera, amb el qual es pretén avançar en la preservació i l’equilibri dels ecosistemes agrícoles arrossers associats a aiguamolls.
Braç a braç amb els creadors del paisatge
La Fundació Assut treballa també en iniciatives de difusió i promoció d’estos territoris com a eines clau per a millorar el seu coneixement i, en conseqüència, afavorir-ne la implicació de la societat. Així, s’han engegat diferents projectes, com la plataforma web Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada, que reuneix gran quantitat d’informació sobre este antic sistema de regadiu tradicional, o programes de divulgació com Cerca: Fes teu el teu paisatge, mitjançant el qual es duen a terme activitats dirigides a escolars, estudiants i grups de tot tipus al voltant dels paisatges —principalment els agraris— de l’Albufera i l’Horta. També en este marc de treball, es fan partícips les persones lligades al territori —llauradors, pescadors, artesans…—, de manera que l’aprenentatge i el coneixement resulten d’experiències pròximes i directes.
Esta mateixa proximitat, així com el reconeixement de les persones que habiten i són artífexs dels paisatges culturals on es treballa, es manifesta igualment en el projecte Artxiviu de l’Horta, on la Fundació Assut, en col·laboració amb alguns departaments de la Universitat Politècnica de València i professionals independents vinculats a l’audiovisual i les arts plàstiques, promou la recuperació, l’elaboració, el registre i la difusió de continguts relacionats amb la memòria oral i la cultura popular de l’Horta de València.
En una vessant més tècnica, la Fundació Assut desenvolupa projectes de recuperació i millora del patrimoni hidràulic i dels regadius històrics, realitza estudis sobre l’estat de conservació i l’evolució de les terres de cultiu en pobles de l’Horta o duu a terme iniciatives de promoció i posada en valor del paisatge i el patrimoni, com és el cas de la Ruta de l’Aigua de la Séquia Real del Xúquer, un projecte que proposa la recuperació i l’adequació de camins i infraestructures agrícoles i de reg per al desenvolupament d’activitats esportives, divulgatives i lúdiques.
La Fundació Assut i l’Albufera
La fundació té actualment la seu a la Casa de la Demanà, al Saler, edifici i poble històrics de l’Albufera. Pel que fa concretament a este important aiguamoll, el treball se centra en el reconeixement de solucions i alternatives per a la sostenibilitat de l’arrossar, mitjançant principalment l’acord de custòdia del territori amb la Comunitat de Regants del Tancat de l’Estell. En este àmbit, la Fundació Assut ha editat un manual de bones pràctiques en el cultiu, ha organitzat jornades i trobades tècniques i desenvolupa accions de voluntariat, conscienciació, divulgació i comunicació. Entre estes, destaca l’edició, en col·laboració amb Edicions 96, del llibre Trenta anys, trenta mirades. Parc Natural de l’Albufera (1986-2016) i el mateix projecte de L’Amfibi, el periòdic de l’Albufera.
Els festivals Hortografies, L’Albufera de cine i Amfibi, diversos projectes web i de ciència ciutadana centrats en l’estudi i la conservació de les aus, com Birding Albufera, Arrossars de Pas i Ornit, el seguiment ambiental en les àrees de reserva dels Tancats de Mília i l’Illa, i la col·laboració en iniciatives com el Banc de Palla d’Arròs i el Grup d’Acció Local Pesquer Gandia-Albufera. Durant més de tres anys, va estar gestionant, en col·laboració amb els seus antics propietaris, l’edifici de la Trilladora del Tocaio, situat al Palmar, una iniciativa especialment esforçada, voluntariosa i mancada de recursos que, no obstant això, ha de ser referència per a l’ús que pròximament se li ha de donar a este immoble adquirit recentment per l’Ajuntament de València.
Col·laboracions i suports
Al llarg d’estos anys, la Fundació Assut ha col·laborat amb diferents administracions; la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València i diversos centres d’ensenyament; les comunitats de regants de la Reial Séquia de Moncada i la Séquia Reial del Xúquer; el Centre d’Estudis de l’Horta Nord, el Consell de Càmares de la Comunitat Valenciana i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), i amb ONG com SEO/BirdLife i Acció Ecologista-Agró. Ha compartit projectes amb empreses com La Dula, entitats socials com Cerai i col·lectius com Artxiviu de l’Horta, Les Espigolaores i la Taula per la Partida. Forma part del Consell Agrari Municipal de València i del Consell Alimentari. I ha comptat amb la col·laboració o el suport d’institucions i empreses com Loterías del Estado, National Geographic, GA Alimentaria, Fundació La Caixa, Global Omnium i la Fundación Aguas de Valencia, la cooperativa Consum, Ecoembes, Acuamed, SAV, Arroz Tartana, Hidraqua i altres.
