El projecte de la Fundació Oceanogràfic, la Fundación Aguas de Valencia i la Generalitat Valenciana posa en valor el paper del mol·lusc d’aigua dolça en l’ecosistema des de la ciència, la gestió de l’aigua i el treball en xarxa amb el territori. La iniciativa contempla accions de divulgació i participació, com la creació d’un laboratori visitable en l’Oceanogràfic i actuacions amb els tretze municipis que conformen el Parc Natural de l’Albufera.
L’Oceanogràfic va acollir el passat 26 de gener la presentació de l’«Aliança pel Petxinot», una acció liderada per la Fundación Oceanogràfic, la Fundación Aguas de Valencia i la Conselleria de Medi Ambient. El projecte està orientat a la protecció i recuperació del petxinot (Anodonta anatina i Unio mancus), un mol·lusc d’aigua dolça en perill d’extinció estretament vinculat a l’equilibri ecològic de l’Albufera.
L’objectiu és avançar en la cria, reproducció i reintroducció d’esta espècie en el seu medi natural i destacar la seua funció com a sistema natural de filtració de l’aiguamoll i la seua contribució a la millora de la qualitat de l’aigua en un dels ecosistemes més valuosos de la Comunitat Valenciana.
Un petxinot adult pot depurar 50 litres d’aigua al dia
El petxinot, també conegut com nàiade, ha sigut durant dècades una espècie habitual a l’Albufera i en la xarxa de séquies que proveïxen el parc natural. En l’actualitat, la seua presència és residual i es limita a alguns trams concrets d’estos canals i surgències d’aigua (ullals). La degradació progressiva de l’hàbitat, la pèrdua de la qualitat de l’aigua, les alteracions dels cabals i la presència d’espècies invasores han provocat un descens de les poblacions, fins a situar-lo entre els mol·luscos més vulnerables del territori valencià.
Durant la jornada s’ha subratllat que, malgrat la seua discreta presència, el petxinot exercix una funció ambiental determinant. Cada exemplar adult és capaç de filtrar fins a 50 litres d’aigua al dia.
Fa diverses dècades, es van documentar densitats d’entre 500 i 700 nàiades per metre quadrat en algunes zones de l’aiguamoll. Només eixa superfície era capaç de filtrar en un sol dia un volum d’aigua equivalent al d’un camió cisterna, la qual cosa dona una idea de l’enorme paper que exercia el petxinot com a infraestructura natural al servici de l’ecosistema.
A més d’esta labor, el petxinot contribuïx a estabilitzar el substrat, reduïx la suspensió de sediments i facilita l’assentament d’altres organismes aquàtics, generant microhàbitats que afavorixen l’augment de la biodiversitat. Esta capacitat de filtrar l’aigua, mantinguda de manera contínua en el fons de l’aiguamoll, afavorix l’equilibri biològic de l’ecosistema. Per això, la pèrdua de poblacions de petxinot implica la desaparició d’una espècie i la pèrdua d’un procés natural fonamental per a la salut de l’Albufera.
Investigació aplicada i cooperació territorial
L’«Aliança pel Petxinot» s’articula en un model de cooperació ja consolidat. Des de 2021, la Fundación Oceanogràfic treballa de forma continuada amb la Piscifactoria del Palmar, dependent de la Generalitat Valenciana, en programes de conservació de l’espècie. Esta col·laboració ha permés aconseguir amb èxit la seua reproducció en condicions controlades i obri la porta a noves fases del projecte.
La iniciativa reconeix el treball essencial de les administracions, els agents mediambientals, les associacions i els col·lectius locals, regants i confraries que desenrotllen la seua labor diària a l’entorn de l’aiguamoll. La seua experiència evidencia que la recuperació de l’espècie és viable mitjançant un treball en xarxa, estretament vinculat al territori i als qui gestionen i conviuen amb l’aigua de l’Albufera.
Projecció social i educativa
Al llarg de l’any, l’«Aliança pel Petxinot» desplegarà diverses accions de divulgació i sensibilització amb les administracions i amb els tretze municipis de l’Albufera amb l’objectiu d’acostar la figura del petxinot a la ciutadania i crear consciència per a la seua protecció.
—
Peu de foto: Una investigadora de l’Oceanogràfic amb larves de petxinot (foto: Oceanogràfic).
