No bastarà més aigua si continuen entrant nutrients
Una investigació de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València detecta un repunt de les aportacions de nitrogen i un estancament de les de fòsfor. Els seus autors reclamen actuar sobre la contaminació en origen i garantir cabals de bona qualitat.
La recuperació de l’Albufera seguix bloquejada malgrat els plans de sanejament desenvolupats a partir dels anys noranta, que han permés arreplegar i depurar part de les aigües residuals que arribaven a l’aiguamoll. Un estudi de Juan Víctor Molner, Rebeca Pérez-González i Juan Miguel Soria, investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, conclou que les entrades de fòsfor romanen estancades i que les de nitrogen han augmentat respecte als valors registrats després de la posada en marxa d’eixos plans.
L’equip de l’Institut Cavanilles va mesurar durant l’any hidrològic 2023-2024 els cabals i la contaminació de 18 canals de reg principals i de les tres estacions depuradores que aboquen a l’entorn de l’Albufera: Pinedo, Quart-Benàger i Albufera-Sud. Després va comparar els resultats amb sèries històriques d’aportacions d’aigua i nutrients. El període estudiat és anterior a la DANA d’octubre de 2024, per la qual cosa les seues xifres no descriuen els efectes d’aquell episodi.
Segons els resultats difosos per la Universitat de València, durant eixe any van entrar en l’aiguamoll 265,27 hectòmetres cúbics d’aigua, un volum ajustat al llindar mínim històric considerat necessari per a sostindre les seues funcions ecològiques bàsiques. La càrrega de nitrogen va aconseguir, no obstant això, les 1.904 tones anuals. La investigació també situa la renovació mitjana de l’aigua en 11,5 vegades a l’any, quasi la mitat que abans de 1994.
El repartiment de la contaminació varia segons la zona. El sector sud aporta el 49,17% del nitrogen comptabilitzat en el sistema. Dins d’esta xarxa, la séquia de l’Overa representa per si sola el 35,78% del nitrogen i el 19,14% del fòsfor. En el nord pesa més la pressió urbana i industrial: l’estudi atribuïx a este sector el 33,96% de la càrrega de fòsfor, en relació amb el cabal procedent de la depuradora de Pinedo.
El treball examina així mateix el paper dels arrossars inundats entre maig i agost. En termes generals, retenen nitrogen, però el seu comportament enfront del fòsfor depén de la qualitat de l’aigua que reben. Mentres els camps del nord i l’oest actuen com a embornals, els del sud poden saturar-se i convertir-se en emissors.
L’augment de les aportacions de nutrients descrit en l’estudi, que quantifica els contaminants que arriben a l’Albufera per canals i depuradores, se suma als senyals detectats posteriorment directament en l’estany. A propòsit d’això últim, en un article publicat en L’Amfibi al febrer de 2026, Juan Víctor Molner i Noelia Campillo Tamarit advertien de concentracions elevades d’amoni a la fi de 2025 i d’un màxim recent de nitrats al començament de 2026.
Segons la nota emesa per la Universitat de València, la resposta passa per reduir la contaminació abans que arribe a l’aiguamoll, millorar determinats tractaments de depuració i assegurar aportacions ambientals d’aigua dolça de bona qualitat: «Eixir d’este punt mort exigix superar la gestió hidrològica unilateral centrada en els calendaris de reg i transitar cap a una governança integral i transparent. Este model ha de garantir l’arribada de cabals ambientals d’aigua dolça de bona qualitat —a partir dels estalvis per modernització del regadiu o del canal Xúquer-Túria— coordinats amb un control rigorós de la fertilització en capçalera i millores en tractaments terciaris en plantes com Quart-Benàger i Albufera-Sud». L’equip d’investigació conclou: «Facilitar més volum sense retallar abans la contaminació en origen només agreujarà la degradació de l’aiguamoll».
L’estudi, publicat en Regional Studies in Marine Science, insistix en la condició decisiva que, sobre els cabals de l’Albufera, a més de quant entra, cal atendre a què porta eixa aigua.
El treball ha sigut finançat mitjançant la línia d’investigació ‘Seguiment limnològic de la qualitat dels ecosistemes aquàtics mitjançant metodologies clàssiques i avançades’ (LIF70230401) del Grup d’Investigació de Limnologia de la Universitat de València.
Referència de l’article: Molner, J. V.; Pérez-González, R. i Soria, J. M. (2026). “Persistent nutrient pollution in the hypertrophic Albufera of Valencia (Spain): Unresolved barriers to the recovery”. Regional Studies in Marine Science, 101, 105252. https://doi.org/10.1016/j.rsma.2026.105252
—
Imatge de capçalera: Mapa del sistema hidrogràfic de l’Albufera (font: Universitat de València).
No bastará más agua si siguen entrando nutrientes
Una investigación del Institut Cavanilles de la Universitat de València detecta un repunte de las aportaciones de nitrógeno y un estancamiento de las de fósforo. Sus autores reclaman actuar sobre la contaminación en origen y garantizar caudales de buena calidad.
La recuperación de L’Albufera sigue bloqueada a pesar de los planes de saneamiento desarrollados a partir de los años noventa, que han permitido recoger y depurar parte de las aguas residuales que llegaban al humedal. Un estudio de Juan Víctor Molner, Rebeca Pérez-González i Juan Miguel Soria, investigadores del Instituto Cavanilles de Biodiversidad y Biología Evolutiva de la Universitat de València, concluye que las entradas de fósforo permanecen estancadas y que las de nitrógeno han aumentado respecto a los valores registrados después de la puesta en marcha de esos planes.
El equipo del Institut Cavanilles midió durante el año hidrológico 2023-2024 los caudales y la contaminación de 18 canales de riego principales y de las tres tres estaciones depuradoras que vierten en el entorno de L’Albufera: Pinedo, Quart-Benàger y Albufera-Sur. Después comparó los resultados con series históricas de aportaciones de agua y nutrientes. El periodo estudiado es anterior a la DANA de octubre de 2024, por lo cual sus cifras no describen los efectos de aquel episodio.
Según los resultados difundidos por la Universitat de València, durante ese año entraron en el humedal 265,27 hectómetros cúbicos de agua, un volumen ajustado al umbral mínimo histórico considerado necesario para sostener sus funciones ecológicas básicas. La carga de nitrógeno alcanzó, sin embargo, las 1.904 toneladas anuales. La investigación también sitúa la renovación media del agua en 11,5 veces en el año, casi la mitad que antes de 1994.
El reparto de la contaminación varía según la zona. El sector sur aporta el 49,17% del nitrógeno contabilizado en el sistema. Dentro de esta red, la acequia de L’Overa representa por sí sola el 35,78% del nitrógeno y el 19,14% del fósforo. En el norte pesa más la presión urbana e industrial: el estudio atribuye a este sector el 33,96% de la carga de fósforo, en relación con el caudal procedente de la depuradora de Pinedo.
El trabajo examina así mismo el papel de los arrozales inundados entre mayo y agosto. En términos generales, retienen nitrógeno, pero su comportamiento frente al fósforo depende de la calidad del agua que reciben. Mientras los campos del norte y el oeste actúan como sumideros, los del sur pueden saturarse y convertirse en emisores.
El aumento de las aportaciones de nutrientes descrito en el estudio, que cuantifica los contaminantes que llegan a L’Albufera por canales y depuradoras, se suma a las señales detectados posteriormente directamente en la laguna. A propósito de esto último, en un artículo publicado en L’Amfibi en febrero de 2026, Juan Víctor Molner y Noelia Campillo Tamarit advertían de concentraciones elevadas de amonio a finales de 2025 y de un máximo reciente de nitratos a comienzos de 2026.
Según la nota emitida por la Universitat de València, la respuesta pasa por reducir la contaminación antes de que llegue al humedal, mejorar determinados tratamientos de depuración y asegurar aportaciones ambientales de agua de calidad: «Salir de este punto muerto exige superar la gestión hidrológica unilateral centrada en los calendarios de riego y transitar hacia una gobernanza integral y transparente. Este modelo tiene que garantizar la llegada de caudales ambientales de agua dulce de buena calidad —a partir de los ahorros por modernización del regadío o del canal Júcar-Turia— coordinados con un control riguroso de la fertilización en cabecera y mejoras en tratamientos terciarios en plantas como Quart-Benàger y Albufera-Sur». El equipo de investigación concluye: «Facilitar más volumen sin recortar antes la contaminación en origen solo agraviará la degradación del humedal».
El estudio, publicado en Regional Studies in Marine Science, insiste en la condición decisiva de que, sobre los caudales de L’Albufera, además de cuánto entra, hay que atender a qué lleva esa agua.
El trabajo ha sido financiado mediante la línea de investigación ‘Seguimiento limnológico de la calidad de los ecosistemas acuáticos mediante metodologías clásicas y avanzadas’ (LIF70230401) del Grupo de Investigación de Limnología de la Universitat de València.
Referencia del artículo: Molner, J. V.; Pérez-González, R. y Soria, J. M. (2026). “Persistent nutrient pollution in the hypertrophic Albufera of Valencia (Spain): Unresolved barriers to the recovery”. Regional Studies in Marine Science, 101, 105252. https://doi.org/10.1016/j.rsma.2026.105252
—
Imagen de cabecera: Mapa del sistema hidrográfico de L’Albufera (fuente: Universitat de València).
