- Reuneix obres històriques de Sorolla o Gustave Doré, juntament amb projectes creats específicament per Bleda i Rosa, Paula García-Masedo, Lucía Loren, Teresa Marín, Jorge Ribalta i Jorge Yeregui.
- La mostra s’emmarca en la celebració del 40é aniversari de la declaració de Parc Natural (1986–2026).
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘L’Albufera’, un projecte que mostra les representacions de l’Albufera des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat, alhora que reflexiona sobre les transformacions del paisatge, la relació entre natura i cultura i els reptes mediambientals que afronta este espai valencià, considerat un dels aiguamolls més significatius de la Mediterrània occidental.
La mostra, que es podrà visitar al Centre Julio González del 8 de juliol al 18 d’octubre, s’ha presentat este dimarts en roda de premsa i ha comptat amb la participació de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i la comissària de l’exposició, Sandra Moros.
«L’Albufera és un paisatge que forma part de la memòria col·lectiva de generacions de valencians i valencianes; un espai on natura, agricultura, pesca, tradicions i cultura han conviscut durant segles», ha destacat la secretària autonòmica, Marta Alonso, qui ha recordat que tant la pesca artesanal com la navegació a vela llatina a l’Albufera «van ser declarades Bé d’Interés Cultural (BIC)».
L’exposició s’emmarca en el 40é aniversari de la declaració de l’Albufera com a Parc Natural (1986–2026), «una decisió que va suposar un punt d’inflexió en la protecció d’este entorn i que va ser possible gràcies a la implicació de les institucions, de la comunitat científica i d’una societat que va comprendre que conservar l’Albufera era conservar una part essencial del nostre patrimoni comú», en paraules de Marta Alonso.
El germen de l’exposició és un projecte que forma part de la història de l’IVAM: ‘L’Albufera. Visió tangencial’, una iniciativa pionera impulsada pel museu l’any 1985. «És un encàrrec històric en què dotze destacats fotògrafs nacionals i internacionals van retratar el paratge natural just abans de ser declarat Parc Natural», ha explicat la directora, Blanca de la Torre.
Quatre dècades després, l’IVAM ha convidat sis artistes contemporanis —Bleda i Rosa, Paula García-Masedo, Lucía Loren, Teresa Marín, Jorge Ribalta i Jorge Yeregui— a recórrer de nou este mateix territori ampliant els llenguatges artístics (fotografia, videoinstal·lació, escultura i instal·lació), «amb l’objectiu de reflexionar sobre un mateix lloc des del present», ha explicat Blanca de la Torre.
«Recuperar aquell projecte de 1985 significa reconéixer el valor de l’IVAM com una institució que ja entenia, als anys huitanta, que la fotografia podia ser una ferramenta d’investigació sobre el paisatge i sobre les profundes transformacions socials i ambientals que este experimentava», ha assenyalat Blanca de la Torre.
La comissària, Sandra Moros, ha detallat que Bleda i Rosa han treballat sobre les fronteres físiques, històriques i simbòliques de l’aiguamoll; Paula García-Masedo ha investigat els processos materials i productius que han configurat el paisatge de l’Albufera, posant el focus en les relacions entre els recursos naturals, les infraestructures i l’activitat humana; mentre que Teresa Marín ha dut a terme una videoinstal·lació sobre els fluxos de l’aigua.
El treball de Jorge Ribalta, per la seua banda, posa el focus en l’anguila, una espècie clau per a comprendre la història, la cultura i l’ecologia de l’Albufera; el de Jorge Yeregui proposa una lectura del territori a través de les infraestructures i les intervencions turístiques i, finalment, Lucía Loren explora els processos de regeneració, cura i equilibri que sostenen este territori.
A més d’estos projectes, l’exposició «es completa creant una xarxa d’interconnexions amb obres d’artistes com Sorolla, Gustave Doré, M.ª Dolores Casanova o Antoni Esplugas, entre altres, així com amb documentació i altres materials, recorrent des de la segona mitat del segle XIX fins a l’actualitat la representació de l’Albufera, les seues pràctiques, usos i presències», ha assenyalat la comissària.
«La primera imatge que apareix en l’exposició és d’un llibre il·lustrat de 1845», ha explicat la comissària, qui ha assenyalat que l’Albufera «és un exemple més de la història d’Espanya del segle XX, però també de la història d’una part del món», amb qüestions com el desenvolupament econòmic, la necessitat de construir un relat, la resposta del poble valencià al pla urbanístic o el sorgiment de la consciència ecològica a escala internacional.
Des dels imaginaris romàntics del segle XIX i els usos agrícoles tradicionals fins a l’expansió turística, la industrialització, les reivindicacions ecologistes i els desafiaments contemporanis derivats de la crisi ecosocial, el recorregut reunix empremtes, relats i vestigis que revelen les múltiples capes que conformen l’Albufera i conviden a reflexionar sobre els futurs possibles d’este territori comú. «Són capes que ens parlen d’eixes ruïnes contemporànies que van quedant-se i que posen de manifest eixa porositat inhabitable», segons Sandra Moros.
La directora de l’IVAM ha recordat que l’exposició reflectix també l’evolució del mateix museu. «Si fa quaranta anys l’interés se centrava fonamentalment a representar el paisatge, hui volem avançar cap a una altra manera de relacionar-nos amb ell. Ja no pensem únicament en els territoris com a escenaris que contemplar, sinó com a comunitats vives de les quals formem part», ha destacat. «No és existir, sinó coexistir», ha afegit la comissària.
Este canvi significa entendre l’Albufera no només com a patrimoni natural, sinó com «una comunitat interespècie on conviuen humans i no humans», segons Blanca de la Torre. «Esta mirada forma part del que hem denominat el Museu Amfibi, un museu profundament connectat amb els territoris que habita», ha conclòs.
—
Imatge de capçalera: Participants en l’exposició de l’IVAM (foto: Miguel Lorenzo, IVAM).
