L’ajuntament de València ha sol·licitat que s’incloga un sector de la Devesa de l’Albufera localitzat en el Pla de la Sanxa, al sud de la gola del Pujol, en el catàleg d’arbres monumentals i singulars per a garantir la seua protecció sobre la base de la Llei de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.
Segons esta Llei, este patrimoni arbori està compost tant per exemplars aïllats com per les arbredes, formades per un conjunt d’arbres que, per la seua monumentalitat, port, edat o per esdeveniments històrics, culturals, científics, d’esplai o ambientals lligats a ells i al seu llegat, resulten mereixedors de protecció i conservació.
En el cas del sector del Pla de la Sanxa, el projecte d’investigació RedBosques va considerar que posseïa les condicions per a considerar-lo com un «rodal madur», és a dir, un reducte de bosc que ha romàs quasi al marge de la intervenció humana, evolucionant de manera natural.
El més semblant a un bosc verge
La identificació i localització d’estos rodals madurs és prioritari per als científics per la seua complexa estructura, per la seua escassetat i per albergar una biodiversitat molt especialitzada i fortament amenaçada.
Els rodals madurs serien els sectors de bosc que més se semblarien a un bosc verge; és a dir, aquell en el qual no existix cap petjada humana.
Als països de la conca mediterrània són molt escassos i representen menys del dos per cent de la superfície de bosc, degut sobretot a l’extracció de fusta. Normalment es troben en llocs inaccessibles i escarpats, on el seu aprofitament ha sigut impossible o no resultava rendible.
Un altre motiu que justifica el seu interés científic és que poden ser utilitzats com a «rodals de referència» per a avaluar l’estat de conservació d’altres zones de bosc i com a model a replicar per a gestionar els boscos amb criteris més sostenibles.
Els projectes Life RedBosques i Life RedBosques_Clima han permés crear una Xarxa de Rodals de Referència per a cada tipus d’hàbitat forestal present a Espanya.
Gràcies a la col·laboració de les administracions competents, es va completant la xarxa de rodals de bosc madur a Espanya, que actualment està composta per aproximadament 300 rodals que aconseguixen una cobertura completa o acceptable a Aragó, Castella-la Manxa, Catalunya, Navarra, País Basc i Comunitat Valenciana; una cobertura parcial a Castella i Lleó i Múrcia, i una cobertura insuficient o nul·la a Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Madrid, Extremadura, Andalusia, Canàries i Balears.
Els rodals que es van catalogant poden ser consultats en l’enllaç del mapa de rodals de referència RedBosques.
El rodal madur del Pla de la Sanxa ocupa més de 60 hectàrees i figura entre els millor conservats d’Espanya segons els criteris científics del projecte Life RedBosques.
Enmig de la Devesa i amb un valor excepcional
El rodal madur localitzat en el Pla de la Sanxa, segons els estudis realitzats i comparant amb la resta de rodals presents a Espanya, posseïx un estat de conservació excepcional. Així és malgrat estar localitzat en un espai fàcilment accessible, amb un elevat potencial econòmic (agrícola, residencial, turístic, etc.) i dins de l’àrea metropolitana d’una gran ciutat, on viuen aproximadament un milió i mig de persones. Amb una superfície de 60,3 hectàrees, està entre els més extensos, superant la mitjana de la resta de rodals.
És l’únic situat en el litoral, ja que tots els altres estan en sistemes muntanyencs de l’interior peninsular, poc poblats i en llocs inaccessibles i escarpats.
En la següent imatge, estan indicats tots els rodals de bosc madur catalogats fins a este moment. En ella, cada rodal apareix representat amb un cercle que té una tonalitat de color que va del roig al taronja i d’este al verd, que es correspon amb una escala amb valors, que van des de l’1 fins al 10.
Al rodal de la Devesa li correspon un valor de 7,7 (sobre 10) i un color verd intermedi, estant este valor prou per damunt del nivell mitjà de rodals madurs de la península.
Esta comparativa ens permet afirmar que el rodal de bosc madur de la Devesa és una autèntica singularitat a nivell espanyol, sobre la base de la seua localització i els seus elevats valors d’indicadors quantitatius.
D’altra banda, fins ara només s’han catalogat 15 «rodals de referència de pi blanc (Pinus halepensis)» a tota Espanya, els quals apareixen representats en el següent mapa. D’entre tots estos rodals, només dos superen per poc el rodal de la Devesa de l’Albufera en maduresa, la qual cosa confirma el valor excepcional d’este pinar. A més, es tracta de l’únic exemple de pinar litoral dunar dels estudiats, no existint registre d’un altre bosc ben conservat en la façana litoral.
La presència simultània d’arbres centenaris, fusta morta, clars naturals i una elevada biodiversitat convertix este sector de la Devesa en un autèntic laboratori natural per a l’estudi i la conservació dels boscos mediterranis.
Per a posar en valor la Devesa en relació amb l’àrea de distribució mundial dels boscos de pi blanc s’ha buscat referències de pinars madurs en la resta de la seua àrea de distribució, és a dir zones tèrmiques i xèriques d’Europa i nord d’Àfrica, enviant una enquesta a experts en la matèria. La resposta ha sigut negativa a França, Croàcia i Grècia. En el nord d’Àfrica, tampoc els experts en la vegetació del Magreb esmenten boscos amb este patró. Itàlia ha referit l’existència de boscos madurs de pi blanc en dos localitzacions: una a l’illa de Montecristo, amb una edat màxima de 130 anys i una altra al parc nacional de Pollino, amb alguns nuclis probablement molt vells, però dels quals manca una informació detallada.
Una altra singularitat del pinar de la Devesa és que creix en una zona de dunes al costat de la mar, la qual cosa suposa un tipus d’hàbitat que a penes és present en l’àrea de distribució del pi blanc.
Es tracta de l’únic rodal de referència de pi blanc catalogat en el litoral espanyol i un dels pocs exemples de bosc dunar madur coneguts en tota l’àrea de distribució d’esta espècie.
També resulta esclaridor per a reconéixer la singularitat de la Devesa esbrinar l’existència d’altres rodals madurs de pinars litorals (sobre dunes), encara que siguen d’altres espècies de pins, a la península Ibèrica i a França.
El resultat és que, en el cas del pi ver (Pinus pinea), existixen pinars sobre dunes principalment en la costa de Huelva i Cadis, i també a Màlaga (Parc Nacional de Doñana, el Rompido, Mazagón, Punta Umbría, Matalascañas, etc.) i també en les costes de l’Alentejo i l’Algarve a Portugal. Per al cas del pi resiner (Pinus pinaster) trobem pinars sobre dunes en la façana atlàntica francesa de les Landes.
Tots els pinars referits, encara que la seua dinàmica resulta de gran interés, no posseïxen característiques que permeten identificar cap sector d’estos com a rodals amb un nivell de maduresa equivalent al rodal de la Devesa. En resum, que existisca un rodal madur de pi blanc en el terme municipal de València, en el Pla de la Sanxa, que estiga entre els més extensos d’Espanya, amb un índex de maduresa elevat i que es trobe en el litoral, és a dir, en un àmbit geogràfic caracteritzat per patir una elevada intensitat d’alteracions antròpiques, és un fet únic que justifica àmpliament que siga reconegut oficialment mitjançant la seua declaració com a «Arbreda Monumental».
Com s’identifica un rodal madur?
1
Hi ha arbres grans i molt vells que, per la seua avançada edat, tenen multitud de buits i clivelles que servixen de refugi a aus, rates penades i insectes i permeten el desenvolupament de nombroses espècies de fongs i líquens.
2
Existixen clars entre la vegetació provocats per la caiguda de grans arbres o el trencament de branques. Estos buits permeten l’arribada de més llum i afavorixen la regeneració amb el naixement de noves plantes.
3
Abunda la fusta d’arbres morts en diferent estat de descomposició i de diverses grandàries, tant els que es mantenen en peus com els grans troncs caiguts. És l’hàbitat d’una multitud d’éssers especialitzats en la descomposició de la fusta.
4
Conviuen arbres de totes les edats, des dels més jóvens als grans avis centenaris, i de diverses espècies. Es mesclen a més arbres i arbustos diferents que en conjunt formen un ecosistema més complet i variat.
—
Imatge de capçalera: La zona de la Devesa situada al sud de l’estany del Pujol, coneguda com el Pla de la Sanxa (foto: Servici Devesa Albufera, Ajuntament de València).
