La recuperació de la Devesa després de l’incendi del 27 d’agost haurà de basar-se, en bona mesura, a deixar actuar el mateix ecosistema. L’informe elaborat per la Fundació CEAM després del foc recomana prioritzar la regeneració natural, evitar actuacions generalitzades sobre la zona cremada i reservar les plantacions per a aquells llocs on el seguiment confirme, amb el pas del temps, que la recuperació espontània del pinar resulta insuficient.
El document, datat el 16 de setembre i presentat el passat 24 de setembre a la Generalitat i a l’Ajuntament de València, ja es pot consultar públicament a través de la plataforma POSTFIRE del CEAM. L’avaluació servirà de referència per a les primeres actuacions que totes dues administracions han anunciat sobre la zona incendiada.
El CEAM delimita en 35 hectàrees la superfície inclosa dins del perímetre de l’incendi facilitat per la Direcció General de Prevenció d’Incendis, equivalent al 4,8 % de les 732 hectàrees de la Devesa considerades en la seua cartografia. Ajuntament i Generalitat, per la seua banda, han utilitzat en les seues comunicacions posteriors una xifra de 37 hectàrees afectades.
La major part de la superfície estudiada correspon a terreny forestal i el foc va assolir una elevada intensitat sobre la vegetació. L’anàlisi mitjançant imatges del satèl·lit Sentinel-2 situa en les categories de severitat alta i molt alta prop de dos terços del perímetre: un 24,6 % de la superfície apareix classificat amb severitat alta i un altre 40,3 % amb severitat molt alta. El CEAM considera que l’incendi de 2026 va ser, en termes generals, d’alta severitat i més intens que el registrat en 2024 en un altre sector de la Devesa.
L’afecció, tanmateix, no ha sigut igual en tots els components de l’ecosistema. El pinar presenta l’escenari més delicat, amb una capacitat de regeneració considerada «mitjana-baixa» i un impacte ecològic qualificat com a «alt-mitjà». En canvi, el matollar i la vegetació de les mallades tenen una elevada capacitat de rebrot i l’impacte previst es considera baix.
La primera prospecció de camp, realitzada el 10 de setembre, només dos setmanes després de l’incendi, ja va detectar rebrots de margallons, joncs i canyissos. Llentiscle, coscolla i margalló, espècies dominants en àmplies zones de la Devesa, disposen a més d’una notable capacitat de recuperació després del foc.
El pinar, la principal incògnita
El comportament del pinar és més incert. Els tècnics van constatar una escassa presència de regenerat sota les masses adultes i adverteixen que la ràpida recuperació del matollar pot dificultar la germinació i el desenvolupament de nous pins.
L’informe troba un precedent significatiu precisament dins de l’àrea cremada este estiu. Unes cinc hectàrees ja havien cremat en 2005. Dos dècades després, la recuperació espontània del pinar allí havia sigut molt reduïda i els pocs exemplars regenerats han tornat a cremar en 2026.
Este antecedent porta el CEAM a recomanar un seguiment especial de les àrees afectades per incendis recurrents. Si transcorreguts diversos anys es confirma una regeneració insuficient, aleshores sí que podria plantejar-se una restauració assistida mitjançant plantacions localitzades en petits enclavaments amb millors condicions ecològiques.
La presència de pinyes madures que encara romanen als arbres cremats permet, a més, mantindre oberta la possibilitat d’una regeneració natural durant els pròxims anys. L’informe assenyala que estes pinyes poden continuar alliberant llavors durant un període de dos o tres anys.
No convertir la restauració en una repoblació
Una de les idees centrals de l’informe és que recuperar la Devesa no significa necessàriament tornar a plantar arbres sobre tota la superfície cremada.
El CEAM recorda que l’àrea afectada forma part del Parc Natural de l’Albufera, de la Xarxa Natura 2000 i de la Muntanya d’Utilitat Pública de la Devesa. Les actuacions han de respectar, per tant, el mosaic d’hàbitats existent i la mateixa morfologia dunar.
El document recomana evitar moviments de terres, alteracions del microrrelleu i plantacions indiscriminades sobre depressions interdunars o mallades. La restauració, adverteix, «no pot plantejar-se únicament com a recuperació de superfície arbrada», sinó que ha de ser compatible amb els hàbitats i espècies que justifiquen la protecció de l’espai.
El protocol de gestió que ja aplica la Devesa apunta en la mateixa direcció: seguir primer l’evolució natural i esperar aproximadament entre tres i cinc anys abans de plantejar la reintroducció d’espècies que no hagen aconseguit recuperar-se per elles mateixes.
Arbres perillosos i accessos restringits
Les actuacions immediates es concentraran sobretot en la seguretat i la protecció del regenerat.
El CEAM considera prioritària la revisió dels arbres cremats situats prop de camins, sendes i itineraris d’ús públic. Proposa inspeccionar, amb caràcter orientatiu, una franja de vint metres a banda i banda de les vies i abatre únicament aquells exemplars morts o greument afectats la caiguda dels quals puga arribar a les zones de pas.
La Generalitat ha anunciat una inversió inicial de més de 150.000 euros per a esta primera fase de treballs, centrada, entre altres actuacions, en la retirada d’arbrat amb risc de caiguda i en intervencions sobre els camins. L’Ajuntament assumirà, segons la informació difosa després de la reunió del dia 24, tasques relacionades amb el control d’espècies invasores i la limitació d’accessos a determinats sectors.
Fora de les zones on existisca un problema de seguretat, el criteri general de l’informe és no retirar la fusta morta. Només en punts on es produïsquen grans acumulacions de troncs es contempla la possibilitat d’abatre’ls, trossejar-los i dispersar-los per reduir la intensitat d’un eventual nou incendi.
El document recomana igualment mantindre restringit el trànsit per les àrees cremades. El protocol existent contempla un tancament d’aproximadament un any, però el CEAM proposa que puga prolongar-se mentre la fragilitat del sòl i la regeneració inicial de la vegetació ho aconsellen.
Encara que el foc va consumir completament la vegetació herbàcia i va afectar amb molta intensitat el matollar, el risc d’erosió es considera molt baix. El terreny és pràcticament pla i els sòls arenosos presenten una elevada capacitat d’infiltració. El problema immediat és, sobretot, la seua vulnerabilitat al trepig.
Seguiment durant cinc anys
L’informe proposa convertir estes primeres observacions en un programa estable de seguiment postincendi, amb una xarxa de punts de mostreig distribuïts per la zona afectada.
Durant els dos primers anys s’haurien de realitzar revisions a la primavera i a la tardor i, posteriorment, controls anuals fins a completar un període d’entre tres i cinc anys. El seguiment haurà d’avaluar tant la recuperació del pinar com l’evolució dels hàbitats més singulars, les possibles plagues sobre arbres debilitats i l’expansió d’espècies exòtiques o invasores com Conyza canadensis, eucaliptus i miopor.
L’incendi s’incorpora, a més, a una llarga seqüència de focs a la Devesa. Entre 1993 i 2024, la cartografia oficial utilitzada pel CEAM registra 81 incendis i 54,5 hectàrees cremades. El 86,5 % van ser focs inferiors a una hectàrea i el 89 % va tindre causes relacionades amb factors humans. Si s’incorpora l’incendi de 2026 i els grans incendis documentats des de començaments dels anys huitanta, la superfície acumulada afectada arriba a 149 hectàrees, una mica més del 20 % de la Devesa segons esta sèrie cartogràfica.
El mateix document adverteix, tanmateix, de les diferències entre les diverses estadístiques històriques disponibles. Els registres de l’Oficina Tècnica Devesa-Albufera ofereixen xifres superiors per a períodes més llargs, cosa que aconsella no barrejar les dues sèries sense especificar-ne la procedència.
Més que una actuació ràpida de «reforestació», l’escenari que dibuixa el CEAM és, per tant, el d’una recuperació prolongada i vigilada: protegir ara les zones més fràgils, reduir els riscos per a les persones i comprovar durant els pròxims anys fins on pot arribar per si sola la regeneració de la Devesa.
—
Imatge de capçalera: Mapa de severitat de l’índex dNBR obtingut mitjançant teledetecció. Per a la seua obtenció, s’ha calculat la diferència proporcional en les bandes NIR i SWIR obtingudes amb el satèl·lit SENTINEL-2. La línia negra separa l’incendi de 2026 de l’incendi de 2024 (extrem inferior) (font: CEAM).
