Els passats 4 i 5 de novembre, es van registrar a l’Albufera unes precipitacions històriques, amb quantitats tan significatives com els 524 litres per metre quadrat recollits en la Muntanyeta dels Sants —472 en només un dia, el 5 de novembre—, els 375 del Mareny de Barraquetes, els 335 d’Algemesí, els 283 en el Romaní (Sollana), els 422 d’Almussafes i els 314 en el Racó de l’Olla.
Les pluges es van concentrar principalment a la matinada i la vesprada del 5 de novembre, tant a la zona litoral com a la conca de drenatge de l’Albufera. Barrancs com el de Picassent i el del Poyo —també conegut a l’Albufera com barranc de Catarroja— van mostrar nivells extraordinaris que puntualment van arribar a superar la seua capacitat màxima, desbordant-se i inundant gran part dels municipis del sud-oest de l’Albufera.
Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), si considerem la precipitació màxima registrada en 24 hores per avaluar l’adversitat d’un temporal, el de novembre de 2020 seria el tercer més advers de la sèrie històrica per al territori conjunt de les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, per darrere dels temporals de novembre de 1987 i octubre de 2000.
Després d’estes jornades, la visió que oferia l’aiguamoll era colpidora. Els nivells d’inundació de tota la plana litoral que envolta l’estany, així com la mateixa Albufera, superaven els registrats en altres episodis de pluges torrencials pròxims, com els de novembre de 1983, octubre de 2000 i setembre de 2009. L’ocurrència d’este tipus de fenòmens és habitual al nostre territori, especialment durant el període tardorenc.
El paper amortidor de l’Albufera
Les inundacions i situacions de pluges torrencials com les d’estos dies formen part de la gènesi natural i del propi funcionament dels aiguamolls litorals. No en va, un dels serveis ambientals que ofereixen estos grans espais és precisament el de previndre i minimitzar els danys de les grans avingudes i permetre la laminació i el desguàs de l’aigua cap a la mar. No obstant això, l’elevat nivell d’antropització del medi en què ens trobem, amb grans nuclis industrials i de població i infraestructures viàries, i amb un sistema de bombament artificial d’evacuació de l’aigua, complica el funcionament de la dinàmica natural de les inundacions.
A més a més, estes pluges arrosseguen, juntament amb els sediments, una gran quantitat de materials i residus inerts acumulats en els barrancs, els quals acaben arribant a l’Albufera. A això s’afig una notable aportació d’aigües residuals i d’escassa qualitat provocada pel col·lapse de moltes de les infraestructures de sanejament.
Vida en la Devesa
D’altra banda, les mallades de la Devesa i del front litoral de l’Albufera es veuen beneficiades per estes pluges. Durant els mesos següents, estos enclavaments tan valuosos recuperen la seua biodiversitat. Es tracta d’uns ecosistemes temporals que depenen exclusivament de les precipitacions per a mantindre aigua i permetre la proliferació de comunitats de plantes i invertebrats aquàtics summament interessants.
Este intens cicle de precipitacions ha condicionat l’estat ambiental de l’Albufera i la seua marjal perifèrica durant els mesos següents. D’altra banda, ecosistemes molt delicats i sensibles, com les mates, i les infraestructures agrícoles associades a l’arròs es van vore negativament afectades. Amb tot, no hem d’oblidar que davant este tipus de processos naturals poc es pot fer i que la millor opció tal vegada siga la d’acceptar i ser conscients del paper que compleixen en la configuració d’un territori que, malgrat tot, continua evolucionant i canviant.
