Fa més de vint anys que l’Albufera i la seua part marina van ser protegides a escala internacional per la importància de les seues praderies submarines, llits arenosos, platges i dunes, que, a més del seu valor intrínsec ambiental, són fonamentals per a la mateixa sostenibilitat del litoral i de l’economia local.
En virtut de la magnitud de la seua importància, la legislació europea, estatal i autonòmica obliga a vetlar per la conservació i millora d’estos hàbitats tan importants ambiental i socialment. Així, existeix una fèrria obligació d’avaluar minuciosament l’impacte i els riscos ambientals en tots els projectes que es desenvolupen dins i en el seu entorn directe. És a dir, mesurar bé els nostres actes per a no lamentar danys. Una cosa intrínseca de l’ADN valencià: des de fa segles en diem «tindre trellat».
No obstant això, el projecte de la faraònica ampliació del port, en la seua avaluació i declaració d’impacte ambiental de 2007, en la qual no avalua l’impacte i els riscos sobre els valors ambientals, conclou que «(…) es considera que la nova Ampliació, amb la configuració final triada, no tindrà repercussions sobre el Parc Natural de l’Albufera, més enllà de les que hagueren pogut produir-se per obres anteriors del Port».
La realitat és obstinada, i no fa falta ser molt espavilat per a observar que l’impacte sobre el litoral ha sigut notable. Passa especialment amb els forts temporals hivernals —curiosament, això no s’ha contemplat en els informes, que conclouen que, efectivament, no hi ha hagut impacte d’esta ampliació sobre les platges—. Tampoc no es van avaluar els efectes del dic nord sobre la manera en què els temporals impacten sobre les platges, en un escenari de canvi climàtic que està provocant que estos siguen cada vegada més recurrents i agressius. Però n’hi ha molt més.
També està augmentant la intrusió marina, que porta a alguns arrossars pròxims al litoral al fet que el seu cultiu no resulte econòmicament viable. Així mateix, es posa en risc la fauna i flora de la llacuna, inclosa la pesca, si algun d’estos temporals causara una entrada d’aigua massiva de mar. La salinització d’arrossars i llacuna, fins i tot parcial, tindria un impacte econòmic descomunal sobre la viabilitat del cultiu d’arròs i la pesca, les dues principals identitats socials, culturals i econòmiques de l’aiguamoll. Està deixant l’ampliació un litoral desemparat davant els perniciosos i àmpliament reconeguts efectes del canvi climàtic?
Quan mamprenem qualsevol tipus de reformes i obres a casa, sempre ho fem amb les màximes garanties. Ho deixem tot ben lligat i no escatimem esforços perquè el més mínim desperfecte siga detectat i resolt. Com a valencians, actualment ens trobem en la major reforma de la nostra regió en dècades, una reforma que ens està posant la ciutat i l’Albufera potes enlaire.
És moment de parar, avaluar, mesurar, revisar i fins i tot revertir danys demostrats. Si ens cau la casa a trossos, no és millor parar per a avaluar danys i orígens de problemes, abans de seguir avant cegament perseguint acabar l’obra, sense estar pendents de les seues conseqüències? Continuarem sense exigir i disposar d’unes garanties realistes, i sense ser coneixedors de tots els riscos que implica el conjunt de l’ampliació sobre la nostra salut, l’economia local i sobre l’Albufera, és a dir, sobre la nostra identitat? Trellat. La nostra casa, l’Albufera, ho mereix.
Trellat
Hace más de 20 años que L’Albufera y su parte marina fueron protegidas a escala internacional por la importancia de sus praderas submarinas, lechos arenosos, playas y dunas, que, además de su valor intrínseco ambiental, son fundamentales para la propia sostenibilidad del litoral y de la economía local.
En virtud de la magnitud de su importancia, la legislación europea, estatal y autonómica obliga a velar por la conservación y mejora de estos hábitats tan importantes ambiental y socialmente. Así, existe una férrea obligación de evaluar minuciosamente el impacto y los riesgos ambientales en todos los proyectos que se desarrollen dentro y en su entorno directo. Es decir, medir bien nuestros actos para no lamentar daños. Algo intrínseco del ADN valenciano: desde hace siglos lo llamamos «tindre trellat».
Sin embargo, el proyecto de la faraónica ampliación del puerto, en su evaluación y declaración de impacto ambiental de 2007 en la que no evalúa el impacto y riesgos sobre los valores ambientales, concluye que «(…) se considera que la nueva Ampliación, con la configuración final elegida, no tendrá repercusiones sobre el Parque Natural de L’Albufera, más allá de las que hubieran podido producirse por obras anteriores del Puerto».
La realidad es obstinada, y no hace falta ser muy avispado para observar que el impacto sobre el litoral ha sido notable. Algo que ocurre especialmente en los fuertes temporales invernales —curiosamente, esto no se ha contemplado en los informes, que concluyen que, efectivamente, no ha habido impacto de esta ampliación sobre las playas—. Tampoco se evaluaron los efectos del dique norte sobre la manera en que los temporales impactan sobre las playas, en un escenario de cambio climático que está provocando que estos sean cada vez más recurrentes y agresivos. Pero hay mucho más.
También está aumentando la intrusión marina, que lleva a algunos arrozales próximos al litoral a que su cultivo no resulte económicamente viable. Asimismo, se pone en riesgo la fauna y flora de la laguna, incluida la pesca, si alguno de estos temporales causara una entrada de agua masiva de mar. La salinización de arrozales y laguna, incluso parcial, tendría un impacto económico descomunal sobre la viabilidad del cultivo de arroz y la pesca, las dos principales identidades sociales, culturales y económicas del humedal. ¿Está dejando la ampliación un litoral desamparado ante los perniciosos y ampliamente reconocidos efectos del cambio climático?
Cuando acometemos cualquier tipo de reformas y obras en casa, siempre lo hacemos con las máximas garantías. No dejamos ni un cabo suelto y no escatimamos en que el más mínimo desperfecto sea detectado y resuelto. Como valencianos, actualmente nos encontramos en la mayor reforma de nuestra región en décadas, una reforma que nos está poniendo la ciudad y L’Albufera patas arriba.
Es momento para parar, evaluar, medir, revisar e incluso revertir daños demostrados. Si se nos cae la casa a trozos, ¿no es mejor parar para evaluar daños y orígenes de problemas, antes de seguir adelante ciegamente persiguiendo acabar la obra, sin estar pendientes de sus consecuencias? ¿Vamos a continuar sin exigir y disponer de unas garantías realistas, y sin ser conocedores de todos los riesgos que implica el conjunto de la ampliación sobre nuestra salud, la economía local y sobre L’Albufera, es decir, sobre nuestra identidad? Trellat. Nuestra casa, L’Albufera, lo merece.
