En un context en el qual queda poc de temps per a aconseguir els objectius de reducció de les emissions mundials de carboni i limitar així el calfament global, els aiguamolls constitueixen una solució natural afegida per a contribuir a la consecució d’este vital objectiu. Els aiguamolls són ecosistemes d’alt valor ecològic que alberguen una gran biodiversitat i que ofereixen una àmplia gamma de serveis com a fixació de carboni, disminució del risc d’inundació o millora de la qualitat de l’aigua. No obstant això, el 60 per cent dels aiguamolls d’Espanya ha desaparegut o està en mal estat malgrat els beneficis que estos ecosistemes aporten al medi ambient i a la societat.
«El 60 per cent dels aiguamolls d’Espanya ha desaparegut o està en mal estat malgrat els beneficis que estos ecosistemes aporten al medi ambient i a la societat»
Els llacs i aiguamolls ocupen entre el 4 i el 6 per cent de la superfície terrestre, la qual cosa pot induir a pensar que estos ecosistemes poc han de contribuir a la mitigació de l’efecte d’hivernacle. En canvi, no sols contribueixen a captar Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH), sinó que a més són capaços de retindre grans quantitats de carboni acumulat al llarg de milers o milions d’anys.
El projecte europeu LIFE Wetlands4Climate, coordinat per la Fundació Global Nature, està treballant per analitzar quant carboni és realment capaç de retindre un aiguamoll en funció del seu estat de conservació i identificar quines mesures de gestió són les més apropiades en cada cas concret de manera que s’aconseguisca la màxima capacitat d’emmagatzematge. Els aiguamolls en bon estat de conservació poden ser embornals i reduir la quantitat de GEH a l’atmosfera. En canvi, si estan alterats, poden convertir-se en grans emissors.
«Els aiguamolls en bon estat de conservació poden ser embornals i reduir la quantitat de gasos a l’atmosfera. En canvi, si estan alterats, poden convertir-se en grans emissors»
Està demostrat que la naturalesa juga un paper fonamental en la regulació climàtica. Ecosistemes com els boscos i aiguamolls presenten una gran capacitat de reduir la concentració de GEH a l’atmosfera. Però el temps juga en contra de les solucions naturals amb les quals comptem. Els canvis en la naturalesa són lents, fins i tot posant en pràctica les mesures adequades. Per a aconseguir els objectius marcats, la reducció d’emissions generades per l’ésser humà és la clau.
«Escuts front al canvi climàtic»
Els treballs de mostreig s’estan realitzant sobre parcel·les pilot situades en deu aiguamolls de la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, considerats com a autèntics escuts enfront del canvi climàtic. Entre les zones d’estudi, es troben les mallades de l’Albufera, a més de la Marjal de Pego-Oliva, la Marjal dels Moros i el Prat de Cabanes-Torreblanca.
En cadascun d’estos espais, s’estan realitzant diferents mesures de gestió de la vegetació, el sòl i l’aigua per a vore com es comporten els balanços de carboni en cada aiguamoll respecte a cadascuna de les mesures; entre elles, la sega, el pasturatge controlat, el maneig dels nivells d’aigua i activitats associades al cultiu d’arròs com el fangueig. Amb els resultats obtinguts, es publicarà una guia de maneig d’aiguamolls costaners i d’interior de la Península Ibèrica que establisca pautes per a incrementar la seua funció d’embornals de carboni, i incloga un procediment per a l’acreditació de bones pràctiques que puguen ser utilitzades en el mercat del carboni per a restaurar aiguamolls.
La mallada de la Mata del Fang como a cas d’estudi
A la Comunitat Valenciana, existeixen diferents tipus d’ecosistemes: forestals, esteparis, marins, dunars… Però, són els ecosistemes aquàtics els que ens ocupen en este projecte i més concretament les mallades en el cas del Parc Natural de l’Albufera. El projecte LIFE Wetlands4Climate va seleccionar este tipus d’aiguamoll com a cas d’estudi atesa la importància que té la recuperació d’estos hàbitats, desapareguts a la major part del litoral.
Les mallades són depressions interdunars que s’inunden en èpoques de pluges i s’assequen durant l’estiu, generant un hàbitat de saladar d’alt valor natural. En estes zones, es desenvolupen comunitats botàniques clarament diferenciades de la resta de l’ecosistema dunar, adaptades a condicions extremes de salinitat, com els matolls halòfils i les jonqueres. També la fauna aquàtica és característica en estos ecosistemes. És en la mallada de la Mata del Fang, situada al cor de la Devesa, on Wetlands4Climate desenvolupa les seues accions, estudiant la productivitat de les espècies helòfites, així com la fixació de carboni que pot produir-se al sòl.
«A la mallada de la Mata del Fang, ubicada al cor de la Devesa, s’està estudiant la productivitat de les espècies helòfites i la fixació de carboni al sòl»
Un projecte europeu
LIFE Wetlands4Climate és un projecte, recolzat per la Comissió Europea a través de l’instrument financer LIFE i coordinat per la Fundació Global Nature, el qual té com a socis l’Agència EFE, la Fundació València Clima i Energia i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. Este projecte compta també, en la primera fase, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Fundación Biodiversidad; l’Agencia Estatal de Investigación del Gobierno de España; la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana; la Regidoria de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València; l’Ajuntament de Torreblanca, i Naturgy.
