En la mitologia grega, quan es parlava de nàiades es feia referència a les nimfes que vivien a les aigües dolces de rius, fonts, pous i brolladors. A hores d’ara, ens referim també a un grup de bivalves dolçaqüícoles, més coneguts com petxinots a la Comunitat Valenciana, que es caracteritzen per ser depuradors naturals que milloren la qualitat de l’aigua.
Al nostre territori trobem tres espècies: Unio mancus, Potomida littoralis i Anodonta anatina. El Decret 32/2004 que regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades inclou les dues primeres espècies en la categoria de «vulnerable». És per això que es realitza un seguiment continu per a conèixer l’evolució de l’estat de les nàiades.
On podem trobar estes poblacions? Entre el sud de la província de Castelló i el sud de la de València. Concretament a la marjal d’Almenara i el parc natural de l’Albufera. També es troben petxinots a la marjal de Nules i les marjals de la Safor i Pego-Oliva, així com en determinats trams dels rius Xúquer i Verd; en infraestructures de regadiu, canals, rierols i séquies de terra.
SOS: Salvar les nàiades
Segons l’Informe de seguiment de les poblacions de nàiades de la Comunitat Valenciana (anualitat 2020) de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental, publicat recentment, des de 2016 les dades mostren que ens enfrontem a un descens de nàiades sense fre, tant a l’Albufera com a les marjals d’Almenara i Nules. L’única excepció, explica l’informe, són les colònies de Potomida assentades en séquies situades en el límit sud-oest del parc natural, les quals reben aigua d’ullals i estan relativament allunyades dels arrossars.
Els tècnics del Centre de Conservació d’Espècies Dolçaqüícoles de la Comunitat Valenciana (CCEDCV) que han estat a càrrec del seguiment de les poblacions de nàiades durant 2020 han treballat en 34 estacions en diferents espais naturals. 26 d’elles han obtingut dades positives, mentre que en les vuit restants les dades són de «presència i/o absència». En total, s’han capturat 832 petxinots en els censos duts a terme, amb els següents percentatges per espècie: Potomida littoralis, 75 %; Anodonta anatina, 16 %, i Unio mancus, 9 %. Estes dades contrasten amb les de presència/absència, segons les quals Unio mancus està present en el 46 % de les estacions censades, Potomida en el 54 % i Anodonta en el 11,5 %. L’Informe destaca que «l’Albufera és un espai clau per a la conservació de les nàiades de la Comunitat Valenciana a causa de la seua àmplia distribució en la xarxa de séquies, amb suficient varietat de condicions com per a albergar les tres espècies.»
La urgència de la reproducció en captivitat
La degradació de l’hàbitat, la presència d’espècies exòtiques (cloïssa asiàtica Corbicula fluminea, clòtxina zebra Dreissena polymorpha i carranc blau Callinectes sapidus), la contaminació de les aigües, la modernització del regadiu o el dragatge periòdic de les séquies són les principals amenaces per als petxinots. Un altre dels problemes detectats i plasmats en l’informe és que en els últims anys no s’han trobat individus juvenils de les tres espècies de petxinots. Per això, segons el mateix document, ha de ser una prioritat fomentar la reproducció en captivitat. Este tipus de pla fomentaria «la producció d’exemplars per a la reintroducció i el reforçament de totes les poblacions». Degut a la complexitat del cicle vital d’estes espècies, «la cria intensiva en captivitat requereix d’un esforç econòmic notable, no tant en materials com en el personal necessari per a dur a terme les tasques diàries que impliquen les distintes fases (captura de reproductors, infestació dels peixos, arreplega de juvenils, alimentació).»
Pel que fa a la neteja de les séquies, l’informe de seguiment de les poblacions de nàiades considera que és important la coordinació dels treballs de manteniment, promoguts majoritàriament per les comunitats de regants, ja que així s’evita la mort d’exemplars en quedar exposats fora de l’aigua. De fet, depenent de les condicions meteorològiques —insolació, temperatura i humitat ambiental—, els petxinots poden suportar esta situació entre unes hores i un parell de dies.
No obstant això, la Direcció General de Medi Natural afirma que la mort d’exemplars de petxinots està especialment relacionada amb el dragatge i manteniment de les séquies, sobretot quan no es tenen en compte les bones pràctiques i recomanacions proposades per la mateixa entitat, un comportament que, d’acord amb l’article 17 del Decret 32/2004, pot comportar sancions.
Una llum d’esperança
Ara bé, si parlem del futur d’estes espècies, veiem una xicoteta llum dins de l’aclaparadora foscor, i és que la Fundació Oceanogràfic de València està col·laborant i estudiant la manera de constituir un reservori de petxinots en un ambient seminatural que este organisme té dedicat a la fauna autòctona del parc natural de l’Albufera. Així mateix, la Fundació participaria en els treballs de camp amb mitjans tant personals com materials. A més a més, les persones que visitaren este espai podrien descobrir què són les nàiades i valorar així esta part important del patrimoni natural. A tot això, se suma el treball d’Acció Ecologista Agró mitjançant les proves de supervivència dutes a terme a l’Albufera dins del Tancat de la Pipa. D’altra banda, estan buscant-se nous enclavaments per a ampliar la xarxa de llocs susceptibles d’albergar noves colònies.
Espècies clau en l’ecosistema
Les nàiades són essencials per a l’ecosistema. Se situen en la part més fonda de l’aigua i s’alimenten del plàncton. Les nàiades necessiten que determinats peixos romanguen sempre al seu costat perquè puguen desenvolupar el seu cicle vital. Este tipus de «peix company» està present des del primer moment que comença la vida de Unio mancus, Potomida littoralis y Anodonta anatina.
Un dels principals beneficis que aporten les nàiades està relacionat amb la seua alimentació mitjançant un mecanisme de filtració contínua, la qual cosa constitueix un eficaç sistema per a purificar les aigües i, per tant, per a millorar les condicions de l’ecosistema i afavorir la diversitat d’espècies.
Bones pràctiques
• Les labors de manteniment de les séquies han d’espaiar-se en el temps per a reduir l’afecció sobre els petxinots.
• És imprescindible una revisió del material extret de les séquies per a recuperar els exemplars trets del llit i tornar-los a l’aigua.
• La revisió s’ha de realitzar unes hores després de l’extracció del sediment perquè els petxinots que hagen quedat soterrats tinguen temps d’eixir a la superfície i fer-se visibles.
• Esta revisió ha de continuar fins a les 24 o 48 hores posteriors al dragatge.
• La capa de sediment extret no ha de superar els 20-30 centímetres de gruix per afavorir l’eixida dels petxinots a l’exterior.
• El dragatge en èpoques de menor insolació facilita que el sediment es mantinga humit per més temps.
• És obligatori comunicar prèviament la data de neteja a l’agent mediambiental de la zona.
