L’objectiu ha sigut analitzar les transformacions del llac, de la pesca i els habitants vora trenta anys després dels treballs del professor Sanmartín, autor, entre d’altres, de La Albufera y sus hombres (Ediciones Akal, 1982), tot incloent la mirada dels protagonistes mateixos. D’una o una altra manera, el llibre és una nova aproximació al complex món albuferenc; una mirada que se suma a les d’autors com Antonio J. Cavanilles, Max Thede, Plácido Virgili Sorribes, Carmen Caruana, Francisco Montblanc, Joan Fuster, Vicenç Rosselló, Ernest García, Mara Cabrejas i Carles Sanchis Ibor, entre d’altres.
La investigació s’endinsa en els sistemes de pesca del llac i la seua plasmació en l’estructura social del Palmar. D’una banda, s’aborda la pesca fixa amb els tradicionals redolins i la singular pesca al cel, les seues formes, eines i ormejos, temporades i espècies piscícoles. D’una altra banda, s’aprofundeix en l’extens catàleg d’arts de la pesca ambulant, la major part d’elles desaparegudes. Les embarcacions, les formes d’orientació i la riquesa topogràfica conformen el complex sistema pesquer de l’Albufera, resultat de la capacitat d’adaptació i els coneixements sobre el medi acumulat durant segles. Homes i dones del llac desenvoluparen destreses no escrites, de difícil aprehensió i adquirides des de la infantesa, coneixements vulnerables que segueixen el camí de la desaparició, com la pesca tradicional mateixa. Com a corol·lari, les autores reflexionen sobre la crisi i les transformacions del sector pesquer del llac i el futur de la pesca a l’Albufera.
El valor de les converses i les actes
En la presentació, organitzada pel Magnànim juntament amb l’Associació Valenciana d’Antropologia i la Comunitat de Pescadors del Palmar, van intervindre Pepe Caballer, jurat dels pescadors; Vicent Flor, director del Magnànim, i Aida Vizcaíno, qui va excusar la forçada absència per motius de salut de Beatriz Santamarina. Tots tres van estar acompanyats per Ernest Peris, alcalde del Palmar.
Aida Vizcaíno (vegeu entrevista) va centrar la seua exposició en revelar la «intrahistòria» d’este estudi, una investigació inicialment finançada per l’Ajuntament de València mitjançant el Servici Devesa-Albufera en col·laboració amb el Departament d’Antropologia Social de la Universitat de València. «Volíem registrar —va explicar Vizcaíno— la mirada de les persones que van viure l’Albufera abans de l’arribada del desarrollismo i la contaminació, del motor, del niló… De la gent del Palmar i el Saler que va començar a treballar fora del poble, a València o a les indústries de la vora de ponent del llac perquè les expectatives eren millors. És una memòria que abasta la pràctica totalitat del segle XX. I este és possiblement el principal valor del llibre».
Pel que fa a les fonts, l’autora va destacar la importància de les moltes hores de converses formals i informals, incloent esmorzars i dinars col·lectius, per a la recollida dels records, d’esta memòria que es va perdent. En l’estudi, van participar 24 informants del Palmar i el Saler; però hi ha moltes altres persones consultades d’una manera informal: «Quan fem converses en el plànol informal, un record estira d’un altre record, com si foren cireres, i així va aflorant i teixint-se la memòria, evidenciant-se un profund coneixement del territori i les pràctiques associades». També va subratllar l’interès documental de l’arxiu de la Comunitat de Pescadors i el fet d’haver analitzat els llibres d’actes des de 1895: «És un tresor des del punt de vista de l’Antropologia, perquè a les actes estan referides les fites històriques i es revela la mirada particular que se’n fa des d’ací: la fi de la guerra i l’inici de la dictadura, l’arribada de la contaminació, la declaració del parc natural…».
Motius per a l’optimisme
Front al pessimisme que els pescadors mostraven a les darreries de la primera dècada del segle, les seues reflexions actuals denoten una certa esperança. En l’exposició que Pepe Caballer, president de la comunitat, va fer durant l’acte de presentació del llibre, va quedar constància que les perspectives de futur han millorat: «Desprès de la crisi sanitària que hem viscut, potser siguem més optimistes, el sector pesquer ha sigut resilient una vegada més, la crisi de la Covid-19 ens ha donat l’oportunitat de demostrar el valor del producte local, de pertànyer a un col·lectiu essencial, de sobreviure i col·laborar; per això, cal dir que a dia de hui la comunitat no treballa amb una direcció pessimista, que, ben al contrari, treballem per continuar mantenint l’activitat i enfortir-la, i que els pocs que es dediquen a la pesca actualment puguen guanyar-se la vida».
Caballer es va referir també al treball que s’està fent per a millorar l’estat ecològic de l’Albufera i les seues implicacions: «Creiem que hi ha un canvi de tendència, un canvi mediambiental, però cal treballar alguns temes, com el relleu generacional, l’empoderament del sector, la necessitat d’assegurar-ne la sostenibilitat amb la dotació de les ferramentes i les garanties socials i laborals necessàries».
