[Entrevista associada al reportatge de portada del número 4 de L’Amfibi: El futur de l’Albufera passa per la mar]
— Quina informació ens donen les aus sobre l’estat de conservació del medi marí?
— Les aus marines són sentinelles de la conservació de la mar. Cada grup d’espècies té uns requeriments diferents, tant pel que fa a l’aliment com als llocs d’alimentació. La major o menor presència en les zones habituals ens dóna pistes sobre la qualitat d’estos ambients i el valor de la seua biodiversitat. Per exemple, l’aparició en grups de pesca d’aus que s’alimenten de xicotets peixos al litoral, com la mongeta, la corba marina emplomallada i la gavina capblanca, ens informa sobre l’abundància d’estos peixos i sobre l’èxit de l’alimentació d’estes aus. Els xatracs i els mascarells depenen tant de la presència d’uns certs peixos mitjans com de la de tonyines i altres grans predadors marins, com els dofins, els quals espenten estos peixos a la superfície.
— Quin és l’estat de conservació de la mar en l’àrea de l’Albufera?
— Valorar l’estat de salut d’una espècie o un hàbitat requereix d’un seguiment a llarg termini. Això és difícil, sobretot a la mar, a causa de la falta de mitjans. A l’Albufera, comptem amb censos periòdics d’aus migradores i hivernants en els quals participen molts ornitòlegs. Entre estos censos, el de les aus marines nidificants està aportant dades cada any des de 1984. De l’anàlisi d’esta informació, es desprèn que les poblacions reproductores de xatracs d’albufera i becllargs han patit un col·lapse als darrers 15 anys. Altres aus que s’alimenten prop de la vora, com la mongeta i la gavina capblanca, també han decaigut a les àrees de cria. Cal aprofundir en les causes, però, pel que fa als xatracs, és evident que les zones d’alimentació han perdut molt del seu valor.
«La major o menor presència d’aus a les seues zones habituals ens dóna pistes sobre la qualitat d’estos ambients i el valor de la seua biodiversitat»
— Quina dependència tenen estes aus de la gestió del parc natural?
— La restauració del Racó de l’Olla a principis dels anys noranta va suposar una fita en la gestió dirigida a la conservació dels ocells marins, fins i tot a escala internacional. Esta intervenció va suposar la creació d’una àrea de nidificació pròxima a la ja existent d’alimentació i, amb això, l’assentament de les colònies de xatracs i gavines més importants del Mediterrani occidental. Però, pel que fa al medi marí, arran de la seua inclusió en la Xarxa Natura 2000 i del requeriment de protegir els ecosistemes de praderies submarines, a penes s’han regulat determinades activitats pesqueres, com l’arrossegament. Lamentablement, esta mesura no es va acompanyar d’unes altres igualment necessàries, com la regulació de la pesca esportiva i altres activitats recreatives que segueixen sense zonificar-se malgrat els impactes que causen a les zones d’alimentació de les aus marines i a les de nidificació del corriol camanegre. La conclusió és que, encara que hi haja mesures transcendentals, el seu èxit a llarg termini es veu compromès si les decisions de gestió no contemplen els ecosistemes marins en la seua integritat.
— Més enllà de la gestió mateixa del parc natural, com afecten decisions suposadament alienes com l’ampliació del port de València?
— Esta és una pregunta clau que degué plantejar-se durant l’avaluació d’impacte ambiental del projecte d’ampliació. Malgrat que llavors ja era obligatori avaluar este impacte sobre els hàbitats marins i litorals, les administracions van permetre a l’Autoritat Portuària de València començar les obres sense una valoració adequada. Ara veiem que, després de la construcció del dic nord, les platges i el sistema dunar de l’Albufera pateixen una degradació catastròfica. I veiem també que, a l’entorn de Pinedo, la falta d’oxigen en l’aigua durant gran part de l’any provoca la fugida dels peixos i, en conseqüència, la desaparició d’una àrea clau per a l’alimentació dels xatracs i el col·lapse de les seues poblacions.
«Després de la construcció del dic nord del port de València, les platges i el sistema dunar de l’Albufera pateixen una degradació catastròfica»
— De nou es posa de manifest la importància de contemplar la realitat en conjunt.
— Efectivament, els ecosistemes han de gestionar-se de manera integral i han d’avaluar-se totes les pressions i amenaces, encara que ocórreguen fora dels límits de l’espai natural protegit. La continuïtat del projecte d’ampliació del port, que suposarà un augment enorme del trànsit i fondeig de vaixells, tindrà un impacte evident a l’Albufera marina. No s’ha avaluat en absolut com això pot influir en la gestió de l’espai ni en els plans de conservació i recuperació d’espècies amenaçades.
— T’has referit a l’impacte dels esports nàutics i altres activitats recreatives.
La pràctica de la pesca esportiva i els esports nàutics s’ha incrementat, degut en part a l’absència d’un marc normatiu que regule i permeta compatibilitzar-ne la pràctica amb la conservació dels valors naturals. Constantment, veiem passar motos aquàtiques a tota velocitat i a persones fent paddle surf al costat de grups d’alimentació d’aus amenaçades, causant renous i l’abandó d’estes zones. En 2020, al Mareny de Sant Llorenç, en una estona, quatre nius de corriol van ser destruïts després que un gran grup de kitesurfistesacudiren a la platja en alçar-se el vent i depositaren els seus aparells al costat de les dunes, en una zona on no es pot practicar este esport.
«La continuïtat del projecte d’ampliació del port, que suposarà un augment enorme del trànsit i fondeig de vaixells, tindrà un impacte evident a l’Albufera marina»
— Sembla clau la implicació d’estos i altres usuaris de la mar i les platges.
Estes situacions posen de manifest que, mentre no hi haja uns criteris de gestió integrada de la mar, el litoral i la part terrestre, estarem lluny de complir els objectius de conservació. Efectivament, es tracta d’un assumpte complex que ha d’afrontar-se amb la participació dels usuaris. La compatibilitat és possible amb una adequada zonificació i ordenació, i tal vegada revisant algunes normes actuals que, lluny d’evitar conflictes d’usos lúdics i ambientals, els afavoreixen. El valor de les platges naturals de l’Albufera és incalculable i bé mereix l’esforç.
— Convindria ampliar l’àrea marina protegida?
— Abans que plantejar l’ampliació de l’àrea marina protegida, caldria optimitzar el seu disseny actual, definir i ordenar els objectius i les pràctiques de gestió, les activitats… I, per a això, han de tindre’s en compte les dades actuals sobre presència i distribució d’espècies i hàbitats. A risc de resultar repetitiu, insistisc que la conservació del medi marí en general passa necessàriament per una visió integrada dels processos i per desenvolupar una adequada ordenació dels usos i dels valors naturals que contemple l’espai marí i el terrestre en conjunt.
