[Entrevista associada al reportatge de portada del número 1 de L’Amfibi: “L’aigua de l’Albufera apunta signes de recuperació malgrat la falta d’aportacions i la reducció de la inundació hivernal”]
—A l’Albufera li fa falta aigua
L’Albufera és un aiguamoll i es va formar per l’activitat i l’arrossegament de l’aigua. Això ho diu tot. Necessita aigua de qualitat i en quantitat, però també cal tindre en compte la temporalitat. Un problema fonamental és que el maneig que es fa de l’aigua en este aiguamoll antropitzat s’oblida de la importància i la necessitat de mantindre uns cicles el més aproximat als naturals com siga possible.
«Cal aigua de qualitat i en quantitat, però també cal tindre en compte la temporalitat»
—Un parc natural no pot ser aliè a la naturalesa
Està passant en alguns aiguamolls que els cicles de l’aigua funcionen de manera aliena, fins i tot contrària, a les dinàmiques naturals. Cal entendre el sistema en el seu conjunt i permetre una interacció natural entre entrades i eixides d’aigua, i la necessària connexió entre l’estany d’aigües permanents, les zones d’inundació temporal, els rius dels quals naix, el mar…
Els desguassos i drenatges abruptes i els períodes en sec forçats i prolongats són innecessaris i contraproduents. La pèrdua de l’hàbitat aquàtic i la seua biodiversitat és perjudicial. Els sòls es dessequen i, per la subsidència del terreny, s’afonen, amb la qual cosa són més sensibles a l’erosió i la intrusió marina.
—Si l’aiguamoll va bé, l’arròs va bé, la pesca va bé…
Les aportacions dels rius van tancar un ambient marí, un golf. El sediment i la massa física d’aigua són els que mantenen l’aiguamoll, el qual, per la seua banda, sustenta la biodiversitat i els recursos associats a ella. Sense estes aportacions i amb les condicions actuals de canvi climàtic, perdria l’Albufera i, en conseqüència, perdria l’ésser humà que tradicionalment ha aprofitat els seus recursos. És molt important tindre-ho en compte.
—Què està passant exactament?
Excepte si plou molt a la tardor, la perellonà s’acurta cada vegada més en cotes i temps d’inundació. A l’Albufera cal mantindre esta inundació hivernal el major temps possible sense que això perjudique les labors de preparació dels camps de cara a la primavera i la sembra. El cicle natural és perfectament compatible. L’intercanvi entre estany i marjal és imprescindible. I la gestió de l’arrossar està obligada a compatibilitzar la conservació d’este ecosistema humit.
El desguàs ha de fer-se d’una forma gradual, controlada, pausada, com passaria en qualsevol zona humida litoral regida pels processos naturals. La idea és donar-li més temps a l’aigua, encara que arribe poca, alentir els procesos, i utilitzar les turbines només en casos de necessitat urgent. Així és com l’aiguamoll pot recuperar la qualitat ambiental, complir amb les seues funcions ecosistèmiques i ser font de vida i de recursos.
«El desguàs ha de fer-se d’una forma gradual, controlada, pausada, com passaria en qualsevol zona humida litoral regida pels processos naturals»
—Quines són estes funcions ecosistèmiques?
En un context de canvi climàtic com este, els aiguamolls tenen gran capacitat d’amortiment i adaptació, sempre que no ho impedim. Si estan en bones condicions, són embornals —sumideros, en castellà— de carboni, mantenen una enorme producció i biodiversitat, absorbeixen les pluges torrencials quan els temporals impedeixen el desguàs al mar, eviten la intrusió marina i l’erosió de les costes, i poden frenar la seua pròpia regressió derivada de la pujada del nivell del mar. Un aiguamoll que conserve una massa potent d’aigua esmorteiria este impacte. En cas contrari, la pujada del nivell del mar el condemnaria a la desaparició.
«Els períodes en sec forçats i prolongats són innecessaris i contraproduents»
—La naturalesa és sàvia
Pel bé de l’Albufera i dels qui tenim interessos en ella, és important aconseguir l’equilibri. Cal aprofitar els recursos: l’agricultura, la pesca, el turisme… Però devem també reservar una part per al funcionament natural de l’ecosistema. I cal investigar, tractar de provar científicament que esta proximitat als ritmes naturals és vital, i determinar els processos que requereixen major cura. Mantenir-lo en bon estat sempre serà molt més rendible.
