Poc abans de morir, Rosa Miracle (1945-2017), una de les principals autoritats mundials de la Limnologia, la disciplina que estudia els ecosistemes aquàtics, ens va rebre a casa per a parlar-nos de l’Albufera. La vam visitar a propòsit d’un llibre que estàvem escrivint sobre el 30 aniversari de la declaració del parc natural.
Deixebla del professor Ramon Margalef, catedràtica d’Ecologia, pionera en pràcticament tot el que va fer, la carrera de Rosa Miracle va estar lligada a l’Albufera des del principi. La professora ens recordava el seu primer contacte amb l’aiguamoll, en un viatge entre Barcelona i les maresmes de Doñana, a començaments dels anys setanta. I assegurava que havia estat tan pendent d’ell des de llavors que la seua relació era també afectiva.
Va començar a treballar en l’Albufera en el pitjor moment, quan l’estat de l’estany era de plena hipereutròfia. En qualsevol cas, ja llavors manifestava un prudent optimisme, perquè sempre va tindre per veritat demostrable i inqüestionable una evidència: «Tan ràpidament com s’enfonsa un ecosistema, així també pot recuperar-se».
Miracle va ser testimoni de la reducció de les concentracions de clorofil·la en l’estany, però insistia en la necessitat de continuar treballant en aspectes que considerava claus per a la recuperació ecològica de l’aiguamoll: el primer, reduir l’aportació de nutrients i limitar l’ús agrícola de plaguicides; el segon, afavorir «la regeneració del sediment, de manera que reba menys nutrients que els que aporta al sistema», i, el tercer, aconseguir que l’aigua arribe ordenadament, per assignació pròpia i no en forma de sobrants de reg, aigua a bastament per a garantir el llavat i la renovació.Estava convençuda que «amb una gestió adequada dels fluxos i cabals, es podria millorar molt la qualitat de l’aigua». En relació amb això, com apunta en estes mateixes pàgines la seua deixebla María Sahuquillo, destacava la importància de la inundació hivernal i el buidatge dels arrossars: «Este model de gestió és fonamental», en deia.
