L’Amfibi és un projecte de la Fundació Assut, un mitjà de comunicació dedicat a donar a conèixer la realitat de l’Albufera i fomentar el compromís de les persones en la seua recuperació i conservació. En format imprés (en valencià) i web (en valencià i castellà, també en pdf), està dirigit als habitants d’este lloc i del seu entorn immediat, així com als seus visitants efectius i potencials.
Els seus objectius són divulgar i informar en sentit ampli —incloent aspectes relacionats amb la gestió del parc natural, com censos i noticiaris ornitològics, comunicats institucionals, anuncis, terminis i normatives sobre usos i activitats…— i sensibilitzar l’opinió pública sobre els valors culturals i naturals de l’Albufera, una de les principals zones humides del sud d’Europa, i contribuir a la seua promoció, preservació i valorització.
Amb rigor, admetent controvèrsies, contrastant opinions, considerant problemes i exposant solucions, este periòdic vol ser una eina amb la qual mostrar la riquesa patrimonial de l’Albufera, reflectir el seu dia a dia i insistir en la importància que té una adequada gestió de l’aiguamoll tant per al manteniment i la millora de la biodiversitat com per a la conservació d’unes maneres de vida i unes tradicions irrepetibles.
L’Amfibi pretén amplificar la veu de tot aquell, persona o institució, que exercisca una labor constructiva a favor d’este entorn. Espera contribuir també a la vertebració i el reconeixement d’un territori, l’Albufera, les particularitats del qual han definit durant segles una identitat amfíbia, associada a l’aiguamoll i determinada per ell; una cultura pròpia, amb conflictes, preocupacions i interessos característics, i una realitat única, seriosament erosionada pel progrés i el pas del temps.
Els objectius
L’Amfibi té els següents objectius específics:
• Conscienciar la societat sobre la importància que tenen l’Albufera i, en general, tots els aiguamolls, especialment els valencians, en l’equilibri del territori a diferents escales.
• Oferir un lloc de trobada i una plataforma de comunicació a les persones, col·lectius i institucions que treballen per este entorn, i difondre les amenaces, problemàtiques i conflictes als quals s’enfronta.
• Fomentar la implicació ciutadana, acadèmica i institucional en la conservació dels valors naturals, culturals, patrimonials i econòmics de l’Albufera. I, en general, millorar efectivament la seua consideració social.
• Incrementar la quantitat i la qualitat de la informació, així com els mitjans d’aplicació divulgativa, per a un millor coneixement del territori i els seus valors.
• Divulgar els valors de l’Albufera entre la població infantil i juvenil.
• Afavorir la implicació de la població local amb un espai natural que està inclòs en la Xarxa Natura 2000 (Parc Natural de l’Albufera) i del seu teixit socioeconòmic en accions que redunden en la seua conservació.
• Contribuir a la vertebració d’un territori que posseeix una identitat i una cultura pròpies, associades a l’aiguamoll.
• Fomentar el coneixement, l’ús, la valoració i l’aprenentatge del valencià, així com promoure la lectura en esta llengua.
La idea
El projecte de L’Amfibi sorgeix de l’interès per millorar el coneixement i les condicions del Parc Natural de l’Albufera i de l’evidència d’una creixent preocupació social al voltant de les amenaces i els conflictes que l’acuiten. Esta inquietud s’ha constatat de fet en diverses iniciatives durant els darrers anys, com el desenvolupament del projecte de conscienciació Seducció Ambiental —conclòs en 2013—, la creació de la plataforma Albufera Viva o la celebració de trobades entre agents socials, com la Setmana de l’Albufera, en la qual va participar mig centenar d’entitats vinculades a este aiguamoll, i reunions d’experts com el simposi El Parc Natural de l’Albufera, ara (2016) o les jornades Aiguamolls valencians: Els problemes i el futur de l’Albufera (Universitat Politècnica de València, 2019) i la I Jornada de la Comissió Científica de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera, celebrada en gener de 2022.
Fa uns anys, es va constituir també la Xarxa d’Entitats de l’Albufera, una xarxa d’agents socials que portava un temps inactiva i que més recentment, arran del simposi citat i d’una posterior iniciativa, el Contracte d’Aiguamoll, ha tornat a implicar molts dels seus integrants en un procés de cogovernança i participació.
Mitjançant este projecte, es publica un periòdic imprés que, cada sis mesos aproximadament —entre dos i tres números a l’any—, informa sobre els aspectes més destacats relacionats amb la sostenibilitat i la protecció d’esta realitat ‘amfíbia’ que caracteritza els aiguamolls: la naturalesa, el paisatge, el patrimoni, els recursos… Així, L’Amfibi atén les particularitats culturals de l’Albufera, la seua condició de Parc Natural i espai protegit, i els objectius de promoció i conservació que manifesta el projecte.
Sinèrgies i col·laboracions
L’Amfibi és un projecte sense ànim de lucre que contempla la possibilitat, i la conveniència, d’aglutinar esforços i interessos. Així, es planteja la col·laboració amb persones o entitats que tinguen recursos i objectius compatibles amb els d’esta iniciativa. En l’àmbit del Parc Natural de l’Albufera, lligades a ell d’alguna manera, despleguen la seua activitat nombroses entitats de molt diversa índole. Hi ha de públiques i privades.
Entre les vinculades a les administracions central, autonòmica i local, exerceixen un paper destacat l’Oficina de Gestió Tècnica del Parc Natural de l’Albufera, el Servici Devesa-Albufera i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Al costat d’elles, els 13 municipis del parc —València, Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemesí— i les pedanies i altres poblacions històriques —Castellar-Oliveral, el Tremolar, el Saler, Pinedo, el Perellonet, el Perelló, el Palmar, Mareny de Barraquetes i el Romaní—.
La Unió de Llauradors, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) i diferents Comunitats de Regants tenen representants en la Junta Rectora del Parc Natural. També, les comunitats de pescadors, les societats de caçadors, l’Associació de Propietaris i Empresaris (APEPNA), les universitats i algunes associacions conservacionistes, com ara SEO/BirdLife i Acció Ecologista-Agró.
La Fundació Horta Sud, la Fundació Assut, la Fundación Limne, la Fundación Global Nature, Avinença, la Societat Valenciana d’Ornitologia, CEAM Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo, l’Associació Cultural de la Casa de la Demanà, Xúquer Viu i Roncadell, són algunes de les organitzacions i entitats sense ànim de lucre que treballen a l’Albufera.
I n’hi ha més, múltiples associacions veïnals, de dones, culturals i esportives, de persones majors, d’hostalers i restauradors…
La participació dels centres d’ensenyament
En l’àmbit concret de l’Albufera, juntament amb els agents socials que se citen, este mitjà de comunicació compta també amb la participació activa en el plantejament i el desenvolupament dels seus continguts de joves estudiants dels centres d’ensenyament locals.
Amb açò, mitjançant esta proposta lúdico-educativa, L’Amfibi vol divulgar la importància dels aiguamolls com l’Albufera entre la població local i fomentar l’aprenentatge, la conscienciació i la implicació dels joves. Col·laborant en el periòdic, a més d’adquirir valors de respecte per estos paisatges, per la seua cultura i la seua biodiversitat, els alumnes desenvolupen diferents aptituds, com la redacció i la creativitat, així com la capacitat d’anàlisi i de crítica.
El periòdic, mitjançant esta secció realitzada pels alumnes d’estos centres d’ensenyament —normalment, un centre per cada número—, és un recurs interessant, innovador i atractiu que s’adapta als continguts curriculars dels diferents nivells educatius.
Dades de distribució
• Periòdic de distribució gratuïta.
• Tirada de 10.000 exemplars per número.
• Edició en valencià (amb versió PDF també en castellà) per a descarregar en Internet.
• Pàgina web (en valencià i castellà).
• Distribució en dues onades: una vegada el primer mes i una altra vegada el segon/tercer mes de cada semestre a tota l’àrea i tots els punts de distribució.
• Més de 300 punts de distribució (amb seguiment).
• Distribució per part de l’Ajuntament de València a tots els centres depenents del consistori (Casa Consistorial, alcaldies de pobles, regidories i grups municipals, cases de cultura i biblioteques, centres de joventut, etc.).
• Distribució per part d’altres ajuntaments a les dependències i centres municipals.
Dades de difusió
El Parc Natural de l’Albufera engloba 13 municipis i, dins d’ells, diverses poblacions i pedanies. La distribució és un element fonamental per a l’abast del projecte i es fa a consciència directament per la Fundació Assut (i per alguns Ajuntaments als seus diferents departaments, dependències, entitats i centres municipals), utilitzant per a això punts estratègics en pobles, barris, zones residencials i d’estiueig, i llocs especialment vinculats a l’aiguamoll: centres d’interpretació, seus administratives, oficines municipals, cases de cultura, biblioteques, punts d’informació turística, comerços i establiments hostalers, estacions de tren, centres de salut, centres d’ensenyament i, en general, llocs de pas i atenció al públic.
Es para menys atenció a les àrees dels municipis que no tenen vinculació directa amb l’Albufera, cas dels barris dormitori i els polígons industrials de la zona oest, on els veïns i treballadors són aliens a la realitat del parc natural. A València ciutat, s’incideix en els establiments relacionats amb l’activitat turística.
• Difusió a l’Albufera i l’àrea d’influència: 218.214 habitants*
Els 13 municipis de l’Albufera —València (785.985 h.), Alfafar (20.535 h.), Sedaví (10.184 h.), Massanassa (9.285 h.), Catarroja (27.725 h.), Albal (16.114 h.), Beniparrell (1.858 h.), Silla (18.261 h.), Sollana (4.854 h.), Sueca (27.890 h.), Cullera (21.724 h.), Albalat de la Ribera (3.244 h.) i Algemesí (27.119 h.)— i, dins d’estos, les pedanies i altres poblacions històriques —Castellar-l’Oliveral (6.800 h.), el Tremolar (68 h.), el Saler (1.702 h.), Pinedo (2.531 h.), el Perellonet (1.382 h.), el Perelló (1.801 h.), el Palmar (761 h.), Mareny de Barraquetes (793 h.) i el Romaní (339 h.)—. No es considera la població no resident ni la població deguda al turisme.
*Total d’habitants sense discriminar àrees ni variables sociodemogràfiques, sense incloure la ciutat de València, però incorporant els Pobles del Sud (29.421 h.). Font: Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, 2018.
