Els veïns i usuaris de les platges de l’Albufera han pogut observar des del mes de març passat com llargs trams del litoral han mantingut les restes vegetals aportades per l’onatge dels últims temporals primaverals, especialment el Glòria. Es tracta d’una imatge insòlita que ens trasllada al passat i ens convida a pensar que les platges, a més de llocs per a l’oci i el descans, són hàbitats naturals dels quals depenen per a la seua supervivència moltes espècies de fauna i flora; algunes d’elles amenaçades.
La importància de mantindre les restes de l’onatge
L’exemple més clar és el del corriol camanegre, un au la presència de la qual s’ha reduït en l’Albufera de les 120 parelles que se censaven als anys noranta a una mitjana de 44 als darrers cinc anys, i que ha experimentat un descens equivalent a tota la Comunitat Valenciana. El declivi del corriol camanegre, el qual el situa pròxim a la classificació «en perill d’extinció» a la Comunitat, està íntimament associat a un ús intensiu de les platges, molt especialment a la presència de gossos solts i persones passejant per la duna. Amb la neteja intensiva de les platges, en les quals a soles queda arena, no té manera d’ocultar el niu, ni els polls tenen oportunitats d’amagar-se dels predadors.
Un projecte pilot de recuperació de l’hàbitat
En 2020, amb la implicació dels ajuntaments de València, Cullera i Sueca i del Parc Natural de l’Albufera, s’ha desenvolupat un projecte pilot per a la recuperació d’estos hàbitats temporals. La iniciativa, desenvolupada per SEO/BirdLife dins del programa de renaturalització de platges recolzat per la Fundació Bancaixa i Bankia, ha aconseguit que, al llarg de 7,6 quilòmetres de platges, mitjançant una neteja manual poc invasiva, s’hagen mantingut moltes de les restes aportades per l’onatge. A més, el seguiment constant de nius i polls ha implicat un major control i respecte de les zones de nidificació.
No obstant això, paradoxalment, el període de confinament al qual va obligar l’epidèmia de COVID-19, va resultar especialment negatiu. L’onatge es va portar diversos nius instal·lats en platges alterades pels temporals i la falta de tràfec de persones va causar un major impacte de predadors naturals com gavines i aus rapinyaires. Això va portar a actuar amb urgència per a determinar les àrees de protecció prioritàries. A més, en vespres de la conclusió del confinament i la volta dels veïns a les platges, es van instal·lar cartells informatius i d’advertiment a fi de preservar i salvaguardar les zones de nidificació amb majors amenaces.
Usos compatibles amb la conservació
Les mesures adoptades han permès que, durant la temporada de cria de 2020, el litoral de l’Albufera acollira 57 parelles de corriol camanegre, una xifra notablement major que la mitjana de 44 parelles registrada els darrers cinc anys. Però, el més important ha sigut comprovar com les restes vegetals han proveït de refugi i aliment el corriol, facilitat que nasquen més polls i permès que prop de mig centenar de cries hagen sobreviscut a les primeres quatre setmanes de vida, les més crítiques, fins i tot en platges amb una alta concurrència d’usuaris. Per tant, les mesures han mostrat ser útils en l’objectiu d’aconseguir la compatibilitat entre l’ús lúdic de la platja i la seua conservació com a hàbitat natural.
A causa de l’èxit de les mesures i de la col·laboració satisfactòria amb les administracions, SEO/BirdLife ja treballa amb els ajuntaments de València, Sueca i Cullera a donar continuïtat a la iniciativa per als mesos vinents. Això permetrà que un major nombre d’aus joves puguen incorporar-se a la població adulta i millorar el futur de l’espècie en el litoral valencià.
