Entre el nou llit del Túria, que marca el límit del parc natural pel nord, i els tancats d’Alfafar pel sud, esta ruta circular discorre entre arrossars. Recorre també les platges de la Creu, l’Arbre del Gos i Pinedo, i s’acosta als reductes d’horta de Pinedo i Castellar. El barri del Tremolar, on destaquen l’embarcador i el conjunt de la trilladora del Passiego, i el poble i el port del Saler són algunes de les parades obligades d’este itinerari.
A l’època de caça, entre octubre i febrer, període que coincideix també amb la inundació hivernal, els camins dels arrossars més fondos romanen tancats al pas de vehicles i persones i fins i tot coberts per l’aigua.
1. Pinedo
La ruta pot iniciar-se i concloure en Pinedo, un dels nuclis històrics de l’Albufera. A pesar que gran part del poble, inclosa l’església, va desaparèixer en desviar-se el llit del Túria pel sud després de la riuada de 1957, conserva certa entitat. Les hortes i alqueries que encara perduren s’associen a antigues formes de vida que es resisteixen a desaparèixer.
2. El Tremolar
El barri del Tremolar és un nucli de cases organitzades al voltant d’un dels portets històrics de l’Albufera i del vell camí que uneix Pinedo i Castellar. En el barri, que se situa entre l’horta i la marjal, destaca la trilladora del Passiego, o del Parsiego, com diuen ací, un dels conjunts arquitectònics vinculats a l’agricultura de l’arròs més interessants de l’Albufera.
3. Els tancats d’Alfafar
La marjal fonda d’Alfafar és una zona particularment interessant, fins i tot espectacular, durant l’època de la «fanguejà». En acabar la temporada de caça, al febrer, i mentre descendeix el nivell d’inundació dels camps, els tractors, proveïts d’unes grans rodes metàl·liques (gàbies), remouen la terra per a airejar-la i incorporar part del restoll de la collita anterior. Esta labor allibera infinitat d’invertebrats que atrauen centenars de gavines, garses, picaports, flamencs i aus limícoles.
4. La casa de Burriel
Les cases com esta solen estar vinculades a extensions de terres més o menys grans en les quals es conrea tradicionalment l’arròs. Esta en concret s’associa a la propietat del tancat de Burriel. Tradicionalment han sigut utilitzades com a residències temporals que els «senyorets», que vivien als pobles o a la ciutat, utilitzaven en èpoques de caça o de vacances.
5. El motor del Final
El motor del Final, també conegut com les Turbines, situat en la desembocadura de l’escorredor Fondo, és la principal bomba de desguàs de la marjal nord de l’Albufera. Està gestionat per la Comunitat de Regs del Túria o de la Séquia de l’Or. En els punts en què l’escorredor i la contigua séquia de Romero desemboquen a l’Albufera, s’aprecia molt clarament, sobretot a l’època en què se sembra i creix el cereal, com els tancats estan per sota del nivell de l’aigua de l’estany i els seus canals.
6. Casetes del sequiol de Romero
Vora el sequiol de Romero destaca este cridaner grup de casetes de marjal, algunes amenaçades de ruïna, destinades en altres temps a guardar eines i útils relacionats amb el conreu de l’arròs. Més enllà, el motor de Cabiles trau el cap i les aigües del tancat del mateix nom a la carrera del Saler.
7. El Saler
El nom d’este antic nucli urbà al·ludeix al xicotet conjunt de barraques on s’emmagatzemava la sal que es produïa en les salines que, durant l’Edat Mitjana, es localitzaven en la zona del Racó de l’Olla. Separat del seu port històric per l’autopista i ja sense barraques, en el Saler a penes es conserven hui unes poques cases tradicionals, com la de la Demanà.
8. El port del Saler
Situat on conflueixen la séquia del Rei, la séquia del Petxinar i la carrera del Saler, este és un dels ports històrics de l’Albufera. Va ser desplaçat cap a ponent fa quasi mig segle per a fer passar pel seu antic emplaçament la carretera CV-500.
